Ja que el forum ultimament està una mica inactiu, obro aquest post per preguntar: "Els éssers humans tenim idees innates?"

Quan naixem som buits i ens anem emplenant de idees, experiencies,etc a mesura que ens anem fent grans?
O tenim una especie de ADN que fem el que fem ens portarà a pensar de una manera ja preestablerta?

I tot i que la personalitat no tingui ni una part innata, tenim quelcom innat, alguna cosa, el que sigui?

Ale, a comentar

Es podria considerar el expressar-se o comunicar-se com a necessitat? Els éssers humans som éssers que necesiten la comunicació i expressar-se no? De aquí que tinguem un llenguatge...

Pero m'ha semblat molt interessant el que ha dit KuroNeko:

"I ni tansols sóm nosaltres qui creem aquestes reaccions, si no tot un conjunt de cél·lules l'objectiu de les quals (com el de tot bixu vivent) és sobreviure. Aquestes cel·lules procuren que el conjunt de el nostre cos estigui sa i equilibrat, tan física com psíquicamen, perque els hi va la vida en aconseguir-ho"

Crec que s'han de separar temes: Religió, esglèsia i Déu, perque han d'anar lligades?

Déu
Déu no ha de ser necesariament el que pinten tothom, ni ha d'estar relacionat amb cap religió, pot haber-hi un "Déu" pero que no tingui res a veure amb les religions i l'esglesia. M'explico? Un ésser diví sense forma ni aspecte imaginable...

Religió
[hem de NO propagar la religió a les futures generacions, pel bé de tots.] Bueno... cadascú que faci el que vulgui, no té res de dolent pensar que pot haver-hi algú que t'ajudi a que tot vagi bé, o que després de la mort encara hi hagi esperança... No sé, la religió té coses bones i dolentes.

Esglesia
L'esglesia és un negoci, pero les catedrals, esglesies (edificis) els considero com a "Art".

Jo pensu, que la religió va ser un bon invent en el seu temps, per posar un codi moral a la societat i actualment encara hi ha molts residus d'això, de la religió catolica (No mataràs, respectaras als pares, algu dactes impurs etc..). Pero clar, com cualsevol altre cosa, una ideologia, politica... Si la portes al extrem ja comença a ser dolenta i així va pasar (inquisició, privilegis dels bisbes sobre la societat en altres epoques...) Van utilitzar el temor del poble per aprofitarse'n d'ells. Com tot, creure o no creure, depén de com te mengin el cocu.

Actualment l'esglesia i tot el que l'envolta és un negoci. I la comunió, casament, bateig... Sembla que començen a ser "tradicions", casi tothom ho fa, pero ningú hi creu :S.

L'esglesia ha fet molt de mal, pero no em desviare de tema, jo segueixo pensant que no podem SABER si existeix un esser superior capaç de veure-ho tot i tal i qual, com be diuen, si existis no hi hauria fam, guerra... Es "deu" estar fen vell déu i ja no es tan ràpid per arriba a tots llocs xD, es el que te l'edat.  Bueno, total, que es molt dificil de CREURE que hi hagi algun ésser diví així que com diu la ginesta això s'acabarà algun dia i només surtirà als contes.


PD. No és negre?

Ja hi ha un tema obert sobre el mateix n? Quina es la pregunta aquí?

Qui afirimi o negui que existeix, està equivocat, simplement no es pot saber.

[tercer: crec que tens una desconfiança molt gran envers els organismes internacionals que intenten vetllar per la seguretat de les persones. No pares de repetir-te que són imperialistes, però, algun punt d'humanitat deuen tenir no??]

Total, ve el gegant de USA, diu que vol fe una guerra a Irak i l'organisme internacional de la ONU no pot fe res per aturarla, jo començo a desconfiar de la seva utilitat i més sabent que USA és el pais que més pasta aporta a aquest organisme internacional.

França, en aquest país universalista no es poden mostrar per exemple signes religiosos en llocs publics... Això NO ÉS LLIURE EXPRESSIÓ, jo m'estimo més poder pensar el que vulgui i a més mostrar-ho sense complexes. Hem de respectar totes les cultures començant per no jutjarles, o com dirien els universalistes "criticarles", sense saber com és realment una cultura, i per conèixer una cultura s'ha de viure en ella.

Per a que una persona tingui una "personalitat" o una altra, es necesiten una sèrie de circumstàncies, factors externs que modelessin aquesta personalitat. Pero la modelen o la creen? Aquests factors externs creen la personalitat de una persona o ja tenim alguna cosa dins nostre i les circumnstàncies canvien aquesta personalitat? No sabria definir el "jo" pero si sabria definir el meu "jo", com soc ara mateix. I sí, crec que tots som diferents, tenim alguna cosa que ens fa únics.

Jo e vist la peli, como ser John Malkovich, m'encanta el guionista. Si que seria interessant que tinguessim el do de la ubiqüitat, es podria resoldre aquest debat.

relativista moderat       8 (57.1%)   

El "bé" ens l'han ensenyat desde petits, (no fer mal, justicia, i el que es just i no ho es...)

Som allò que escoltem i ens ensenyen... Som fruit del nostre entorn. Un exemple "tonto" són els telenoticies... Es la nostra manera de veure el que pasa al nostre entorn, i si ens ho manipulen... acabem sent marionetes. O sino, compareu algun dia la mateixa noticia de politica a tv3 i dspres a telecinco o alguna altra...

No crec que desde la nostra cultura poguem entendre perque en altres cultures es tallen les falanges dels dits per cada familiar mort, o perque es tiren cendra cremant sobre el cap... Desde aqui no es pot entendre, pero estant dins d'una altra cultura sí.

I crec que imposar criteris "universals" a certa cultura, es canviar la cultura. No?

poder no pots estar segur si existeixes o no, si hi ets o no... Pero dins d'això jo estic segur del que m'agrada o no m'agrada. Si ets fas mal sents algu, si pateixes sents algu... poder no pots estar segur de la sensacio que et recorre pero pots saber si t'agrada o no... veritat?

Pero és molt relatiu, no crec que existeixi algun criteri en el que surtim beneficiats totes les cultures, s'ha de estar dins d'una cultura per saber que es el que li pot beneficiar o no a aquesta cultura.

i qui decideix si un criteri és o deixa de ser universal?