AMPA ACTIVITATS EXTRAESCOLARS

Per el proper curs haurem de decidir, una altre vegada, quina activitat preescolar aniria  bé fessin els nostres fills per complementar les assignatures reglamentades,  i a l’hora es diverteixin. Pot ser.. Esports, pot ser informàtica, musica,  etc.
Ni ha una de vital importància i que os animaria a considerar: Curs de practica oratòria. Es a dir: Practicar oratòria, remarco “practicar”,  (Tema escollit lliurament per cada participant) sota la correcció (Sobre la marxa) i moderació de un, si es possible, psicòleg.
L’objectiu es millorar la comunicació dels infants o adolescents, que transmetin les seves preocupacions,  a la vegada que els introvertits se esforcin en desinhibir-se.
Hi ha dos factors mes, essencials, que han de influir en aquesta tasca extraescolar, que han de ser decisius en el futur de la societat i que els nostres fills han de començar a assimilar: Per una banda la presa de decisions mitjançant l’assemblea i no mitjançant la supeditació del lideratge (Llegiu l’arqueòleg Eudald Carbonell “Encara no som humans”) i per l’altre banda la conscienciació del associacionisme.
Per fomentar una societat mes cívica no hi ha com integrar-se (Tots sense excusa hauríem de estar-hi en el decurs de la vida) en una associació; pot ser una coral, un club d’esports, un teatre,  una cooperativa, la associació del barri,  etc. etc. Però voldria remarcar la frase “conscienciació associativa”(Tan important com l’hàbit del llenguatge); vull dir que apart de la activitat que fem, cantar, jugar, actuar, etc., mentalitzant-nos en la labor d’equip, es a dir compartir, saber renunciar  i supeditant-nos a la decisió de la majoria, que d’altre banda no serà perfecta, però que sempre, prèviament, els arguments s’han de justificar i per tant es necessita (Torno al començament) una eficaç oratòria per pogué convèncer.

Es el procés, en base un metode unicament logic i de observació,  per arribar a  obtenir informació que ens a situi mental i emotivament, en fase prèvia abans de passar a una possible acció o convenciment.
Avui dia la filosofia investiga sobre:
         LOGICA
         FILOSOFIA NATURAL
         PSICOLOGIA
         METAFISICA
         ETICA
         FILOSOFIA DE LA SOCIETAT
     

Tenia que haver dit l’ètica dels psicòlegs. Estem en temps canvia’ns. La religió es dilueix per la cultura. Som capaços de anar aconseguint respostes en detriment  dels conceptes religiosos merescudament desprestigiats. Els valors fins ara sustentats en la religió busquen uns altres fonaments, i aquest no mes es poden assolir en base el estudi de un comportament idoni per el desenvolupament i convivència satisfactòria de la majoria de les persones.
Podem convenir dons que la psicologia substituirà la religió. Però la religió ha estat un poder fàctic i de ben segur la psicologia també ho podria ser si ens deixem influenciar o portar per la dependència. Buscarem consell en els psicòlegs i mols d’ells ens enganyaran se’n aprofitaran o tindran una actitud simplement indolent (Lo que ara es diu “fantasmes” o antigament xarlatans). Però els necessitem!
Els psicòlegs penso han agafat un camí equivocat, la branca on es necessiten es en la educació i ells per guanyar diners han escollir  muntar un despatx de consulta  i establir-se en la branca de la medicina. En la medicina hi ha els psiquiatres que recolzats per els fàrmacs son mes efectius. Compte em tot això!
En la branca de la educació els psicòlegs (La sociologia no es mes que la psicologia de grups) refermarien la seva ètica i estarien en una actitud de servei per adreçar personalitats.
Una de les tasques cabdals dels psicòlegs hauria de ser la dissuasió dels terroristes. Un dels perills mes greus de la societat moderna. Per que sorgeix aquest fenomen?. Esdevé per la concentració de poder en uns pocs. Psicològicament tendim al lideratge si no trobem “espais” produeix frustració (Es una distorsió emotiva de les mes greus i mes comuns) axó passa en les persones de nivell de classe mitja i alta, però a la vegada es produeix un altre fenomen; el distanciament evident de la riquesa i la pobresa. Els pobres al tenir inherent la falta de cultura recolzen o se identifiquen amb el terrorista.

De on venim? Que som? A on anem?

Definicions

Els animals no pensen. No tenen la facultat de decidir. En la evolució de les especies no s’aconsegueix cap novetat si  no va lligada amb el precedent que el faci possible i per decidir es necessita pensar, reflexionar i comparar. Si no poden experimentar ni decidir per “millorar” (S’ha adapten però no “milloren”) la seva vida, per que necessiten pensar, reflexionar o comparar?
Quin es el principal element que fa decidir o experimentar? Les mans. Per axó segons el primatòleg Jordi Sabater Pi (El descobridor de Folquet de Neu) diu que i podria haver-hi principi  de consciencia en els ximpanzés, dons alguns dels seus actes son transmesos per ensenyament en lloc de fer-ho per hàbit. Però això es així per que son els únics que tenen mans.
Cal interpretar que es la intel•ligència. La intel•ligència es una capacitat de organització que tenim tots els animals em mes o menys mesura. Organitzem lo que em memoritzat però no es imprescindible comparar-ho. Els llops com molts d’altres animals fan una cacera organitzada però aquesta organització ve del seu instint (i es repetitiu) que nosaltres també el tenim, no pas del  pensament o reflexió.
Normalment però diem de una manera simplista i poc precisa que nosaltres tenim intel•ligència i la resta dels animals no entenen.
La consciencia es assolir o conèixer (equivocadament o no) el significat de les coses la consciencia se origina per la  percepció del equilibri, la experimentació i el raonament. No confonguem la expressió religiosa del castellà “conciencia” que i barregen el sentiment, això es apart.

L'assemblea

Heu necessitat mai fer una assemblea?
Us voldria transmetre el meu sentiment.
Quin ha estat el vostre ànim per convocar l’assemblea? carregós? complir
una obligació oficial?
Si es així és que no us adoneu de la transcendència d’aquest fet.
Hi ha una pregunta clau si es vol progressar en la conducta social. Altrament dit anirem de mal en pitjor si no resolem la següent qüestió.
Com es prenen les decisions?
Tota entitat associativa està a l’avantguarda per optimitzar el mètode. Estem fent camí, però la assemblea no serà mai atractiva si esdevé com ara:
              Lectura de l’acta anterior
              Aprovació del balanç
              Precs i preguntes.
Les decisions tècniques les han de prendre els tècnics. (Com l’aprovació
del balanç). Les decisions d'il·lusió (Com l’activitat propera) l'ha de
prendre l’assemblea(S’ha anomena una comissió per executar-la, mai la junta), ben feta, mes freqüent i participant-hi sense inhibicions, sabent expressar-se, fent pauses de reflexió i finalment recolzant tots (I això es difícil) el resultat de la votació. La Junta Directiva es per coordinar i per tenir iniciatives d'execució. Res més.
L'arqueòleg Eudald Carbonell diu “encara no som humans ” interpreto
que vol dir: Les decisions les pren qui té mes força. El líder. Això és així
en la natura per la supervivència i millorament genètic dels animals.
En l’home també ha funcionat així però compte, ara ens trobem en un carreró sense sortida. Som molta gent al planeta i la competitivitat sense control es un destorb en lloc d'una millora.
Sens dubte si hi ha una solució es cerebral i dolorosa, com sempre ha estat, quan hi ha una crisi.
Caviar el comportament no és fàcil i vol temps però hem de sentir la responsabilitat de fer-ho la humanitat en depèn.
I sóc agosarat al dir que, com en va dependre al seu dia, en el fet que uns homínids van adaptar-se al fer pinça en la ma (Amb els dits polze i índex).
El baixar dels arbres. Al posar-nos erectes. El fer eines. Utilitzar el foc.
El crear el llenguatge.
En el neolític fa 10.000 anys ens varem fer sedentaris i uns espavilats varen dir “ nosaltres ens en cuidarem de tot” i uns mandrosos la van acceptar tot pensant “que bé que estarem sense preocupacions” i aquí la varem “cagar”, o érem encara massa animals per adonar-nos-en. Tots hem estat culpables. 
M’acomiado tot demanant que siguem capaços de sentir-nos  protagonistes
d'un fet social innovador com ha de ser la execució de assemblees modernitzadas. A la vegada, no renunciem a la nostra dualitat com a persones: Som professionals i alhora, de una manera latent, associatius, progressar vol dir participar en les decisions cada vegada en un ritme mes intens.