Mostrar Missatges
Respecte al que proposa el moderador, crec que les opcions bones són la primera i la última:
De moderador 2:
Primera: admetem que la felicitat dels pobles és possible i que la ciència és un mitjà imprescindible per arribar a ella.
Quarta: la ciència no ha de guiar la nostra vida cap a la felicitat perquè el poble ja és feliç amb el futbol, la tv i, en general, amb els sistemes d´entreteniment de masses i el consum frenètic.
Què en penseu?
La ciència pot definir què és la felicitat. En pot fer fins i tot una fórmula.
Més enllà de les drogues que es poden entendre com una fórmula química (i amb això la ciència també hi és posada pel mig), em referia a una fórmula psicològica de la felicitat.
La ciència ha trobat aquesta fórmula en dosis adequades de TV, futbol i consum frenètic. Per tant, hem d'acceptar el veredircte dels entesos i fruir de la felicitat que la ciència ens ofereix.
Si no vivim en un món feliç és perquè la ciència encara no ha arribat encara a tot arreu.
