Llibres

Contacte






Contacte

Recursos

Ràtio: 0 / 5

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives

EL CAS: Un pollastre a la vora d'una carretera. La creua.

PREGUNTA: per quina raó el pollastre ha creuat la carretera?

- PLATÓ: Pel seu bé. A l'altre costat de la carretera es troba la veritat.

- ARISTÒTIL: Està en la naturalesa del pollastre el creuar les carreteres.

- RENÉ DESCARTES: Per a anar a l'altre costat.

- KARL MARX: Era històricament inevitable.

- CAPITÀ JAMES T. KIRK: Per a arribar on cap altre pollastre havia arribat abans.

- HIPÒCRATES: Ha creuat la carretera per culpa d'un excés de secrecions en el pàncrees.

- MARTIN LUTHER KING JR: He tingut un somni on tots els pollastres eren lliures de creuar una carretera sense haver de justificar els seus actes.

- SIGMUND FREUD: El fet que et preocupi perquè el pollastre va creuar la carretera ja revela un fort sentiment d'inseguretat sexual latent

- BILL GATES: Precisament acabem d'acabar el nou programa "OfficePollastre2003" que a més de creuar les carreteres, serà capaç d'incubar ous, arxivar els documents importants ,etc...

- BUDA: Preguntar-se tal cosa (perquè el pollastre va creuar la carretera) és renegar de la teva pròpia naturalesa de pollastre

- GALILEU: I no obstant això, creua

- JOSEMARI AZNAR: Miri vostè, el pollastre anava en missió humanitària

- L'ESGLÉSIA DE LA CIENCIOLOGIA: La raó està en vosaltres, però no la coneixeu encara. Mitjançant un mòdic pagament de 1.500$, més el lloguer d'un detector de mentides, li farem una anàlisi psicològica que ens permetrà descobrir la raó.

- BILL CLINTON: Juro sobre la constitució que no ha passat res entre el pollastre i jo.

- EINSTEIN: El fet que sigui el pollastre el qual creui la carretera o que sigui la carretera la qual es mou sota el pollastre, depèn. És relatiu al referencial.

- ZEN: El pollastre pot creuar la carretera en va, solament el Mestre coneix el soroll de la seva ombra darrere de la paret.

- MOURINHO: El pollastre va creuar la carretera per fer teatre

- ACEBES: Tenim dues vies d'investigació, la primera diu que el pollastre va creuar la carretera per anar a Perpinyà a trobar-se amb ETA, la segona diu que el pollastre va creuar la carretera per anar a trobar-se amb ETA a Perpinyà.

- PUJOL: Per què va travessar la carretera? Molt fàcil, perquè llavors tocava.

- EL MUNDO: perquè era del racocatalà i s'anava a reunir amb els de Terra Lliure

- F. JIMENEZ LOSANTOS.:El Pollastre ha creuat la carretera perquè per culpa de la reforma de l'Estatut Espanya es divideix.

- ARIAS NAVARRO: Españoles...españolas...el pollo...ha muerto!

- ARTUR MAS: ha creuat la carretera per anar a buscar un plat de llenties.

- MOISÉS: I Déu va descendir del paradís i li va dir al pollastre: "creua la carretera". I el pollastre va creuar i Ell va veure que això estava bé.

- RICHARD M.NIXON: El pollastre no va creuar la carretera, repeteixo, el pollastre no va creuar mai la carretera

- N. MAQUIAVEL: L'important és que el pollastre va creuar la carretera. A qui importa el perquè? Solament el fi de travessar la carretera ja justifica qualsevol motiu que hagués tingut.

- SIGMUND FREUD; El fet que et preocupi perquè el pollastre va creuar la carretera ja revela el teu fort sentiment d'inseguretat sexual latent

- BILL GATES: Precisament acabem d'acabar el nou programa "OfficePollo2003" que a més de creuar les carreteres, serà capaç d'incubar ous, arxivar els documents importants , etc...

BUDA Preguntar-se tal cosa (perquè el pollastre va creuar la carretera) és renegar de la teva pròpia naturalesa de pollastre

- GALILEU: I no obstant això, creua.

- FEDERICO TRILL I ANA PALACIO Pot ser que creués o pot ser que no creués.

- ACEBES I ZAPLANA El pollastre va creuar la carretera per a reunir-se amb els d'ETA.

- JOSEMARI AZNAR Miri vostè, el pollastre anava en missió humanitària.

- MARIANO RAJOY El pollastre va creuar la carretera manipulat pel pSOE, per a anar a manifestar-se enfront del PP.

- JESUS CARDENAL Cal processar a tots els pollastres que van creuar la carretera aquest dia, doncs era il·legal.

- L'ESGLÉSIA DE LA CIENCIOLOGIA: La raó està en vosaltres, però no la coneixeu encara. Mitjançant un mòdic pagament de 1.500 $, més el lloguer d'un detector de mentides, li farem una anàlisi psicològica que ens permetrà descobrir la raó.

- BILL CLINTON Juro sobre la constitució que no ha passat gens entre el pollastre i jo.

- EINSTEIN El fet que sigui el pollastre el qual creui la carretera o que sigui la carretera la qual es mou sota el pollastre, depèn. És relatiu al referencial. - BUDISME ZEN El pollastre pot creuar la carretera en va, solament el Mestre coneix el soroll de la seva ombra darrere de la paret

- STALIN Cal afusellar al pollastre immediatament, i també als testimonis de l'escena i a 10 persones més escollides a l'atzar per no haver impedit aquest acte subversiu.

- GEORGE W. BUSH: El fet que el pollastre hagi creuat la carretera a pesar de les resolucions de l'ONU representa un greu atac a la democràcia, la justícia i la llibertat. Això prova sens dubte que havíem d'haver bombardejat aquesta carretera fa temps. Amb l'objectiu de garantir la pau en aquesta regió, i per a evitar que els valors que defensem siguin altra vegada atacats per aquest tipus de terrorisme, el govern dels Estats Units d'Amèrica ha decidit enviar 17 portaavions, 46 destructors i 154 fragates, amb el suport des de terra de 243.000 soldats d'infanteria i per l'aire de 846 bombarders, que tindran per missió, en nom de la llibertat i de la democràcia, l'eliminar tot apunto de vida en els galliners a 5.000 Km. a la rodona, i després, assegurar-se amb uns tirs de míssils molt precisos que tot el que sembli des de lluny o de prop un galliner sigui reduït a un munt de cendres i no pugui mai més desafiar a la nostra acció amb la seva arrogància. Hem decidit també que després, aquest país serà generosament dirigit pel nostre govern, que reconstruirà galliners segons les normes vigents de seguretat, posant a la seva enfront d'un gall triat democràticament per l'ambaixador dels USA. Per a finançar totes aquestes reconstruccions, ens conformarem amb el control absolut de tota la producció de cereals de la regió durant 30 anys, sabent que els habitants locals es beneficiessin d'una tarifa preferent sobre una part de la producció, en canvi de la seva total cooperació. En aquest nou país de justícia, pau i llibertat, podem assegurar-los que mai més un pollastre intentarà creuar una carretera, per la simple raó que no haurà més carreteres i que els pollastres no tindran potes. Que Déu beneeixi a Amèrica.

- CAROD: No aprovarem que el pollastre ha creuat la carretera, fins que no ens el tornin amb les plomes posades, no més desplumacions de pollastres a Madrid!!! Potes Netes!!!

- ZAPATERO: el pollo cruzó la carretera con talante para construir al otro lado un país democrático que contemple y luche por los derechos de todos los gallinos y gallinas

- RAJOY: el pollo es inconstitucional, ilegal, y esto es un escándalo

- ZAPLANA: el pollo cruzó la carretera, llegó al monte, quemó el monte,construyó Terra Mítica, hizo un campo de golf y aquí nadie monta un pollo (por eso me caen tan bien los valencianos)

- OMS: el pollastre pot creuar la carretera ja que ha pres precaucions i no és portador del virus de la grip aviar

- ZEN: El pollastre pot creuar la carretera en va, solament el Mestre coneix el soroll de la seva ombra darrere de la paret.

- MOURINHO: El pollastre va creuar la carretera per fer teatre

- ACEBES: Tenim dues vies d'investigació, la primera diu que el pollastre va creuar la carretera per anar a Perpinyà a trobar-se amb ETA, la segona diu que el pollastre va creuar la carretera per anar a trobar-se amb ETA a Perpinyà.

- PUJOL: Per què va travessar la carretera? Molt fàcil, perquè llavors tocava.

- EL MUNDO: perquè era del racocatalà i s'anava a reunir amb els de Terra Lliure

- F. JIMENEZ LOSANTOS.:El Pollastre ha creuat la carretera perquè per culpa de la reforma de l'Estatut Espanya es divideix.

- ARIAS NAVARRO: Españoles...españolas...el pollo...ha muerto!

- ARTUR MAS: ha creuat la carretera per anar a buscar un plat de llenties.

Comentari (0) Visites: 992

Ràtio: 0 / 5

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives

Una sàtira en forma de poesia de la història de la filosofia hauria de ser, de debò, molt més llarga. Aquesta sàtria menciona alguns fets de la filosofia molt bàsics; només alguns. Potser no seria mala idea fer només una sàtira sobre Plató, una altra sobre Aristòtil, una altra sobre Epicur... O potser podríem haver posat més estrofes a aquesta mateixa sàtira.


Però en fi, el resultat crec que ha quedat prou bé. Aquesta sàtira està pensada per a tots aquells que vulguin tenir un resum variat de la filosofia, o per tots aquells que no en sapiguen res, de filosofia, i en vulguin fer una primera cullerada. He presentat en to bromista la història de la filosofia, amb tots els problemes passats, presents i futurs d’aquesta. No és un resum molt complet, al contrari, és una mirada per sobre abreviada. Però en fi, penso que complim l’essencial de tota sàtira: distreure una mica.

Aquesta sàtira mira una mica de tot. Comença amb la societat de Tales de Milet, continya amb els filòsofs grecs, la victòria del cristianisme, el sorgiment de la filosofia moderna, l’escepticisme de Hume, el dogmatisme de Kant i Hegel, Nietzsche i els existencialistes. I al final acaba amb una invocació als filòsofs catalans (veure més endavant la sàtira i el resum aclaratori).

Penso que no queda més a dir. Espero que disfruteu de l’Auca. Firmat per: Cromelnordic

-------------------------------------------

1) Fa vint-i-cinc segles, a Milet,
sorgí una nova societat,
als problemes del cosmos i la religió,
en volia saber la veritat.

2) Tales inventa un saber nou,
"filosofia" vas ser nombrat,
els Set Savis en fan propaganda,
pel món helènic s'ha escampat.

3) Però la filosofia vol una pàtria,
els savis volen recórrer nou món,
Tales, Pitàgores i Heràclit;
i Sòcrates, per segon.

4) Les noves bases del pensament,
en Aristòtil hem trobat;
i tant impressionen les seves tesis,
que el pensament s'ha congelat.

5) Amb Epicur, estoics i esceptics,
una filosofia popular arriba;
retorna l'amor a la vida comuna,
el pensament especulatiu fa figa;
comprendre el món no és la nova meta,
sinó tenir una vida distreta.

6) Del poble jueu de sobte un dia,
ens ve una nova filosofia.
Del món no vol comprensió,
sinó, pel senyor, devoció.

7) Constantí transforma al poble en cristià,
la fe ens ha guanyat per poc,
només Plató ens el respecten,
la filosofia a l'enderroc!

8) Agustí, Tomàs i altres savis,
ens salven de la decadència,
mentre van passant els segles,
carreguem-nos de paciència.

9) "La Terra gira al voltant del sol",
l'escolàstica mor en el temps;
Descartes i la filosofia moderna,
seran els nous ciments.

10) L'escepticisme destructiu de Hume
de cop davant se'ns para,
i la ciència moderna fa un somriure:
"ens surt bé, la jugada".

11) Empirisme i positivisme,
en una ciència ens volen tractar;
la filosofia perd el passat especulatiu,
tenim el futur ben clar:
la religió ens volia fer mal,
i la ciencia, "otra que tal"!

12) Kant i Hegel, però, reactiven,
de la filosofia la nostra sort,
la filosofia és metafísica especulativa,
o anem cap a la mort;
qui perd els origens perd la identitat,
que si no, ens han enterrat!

13) Shopenhauer escriu un llibre pessimista,
que se'l compra un jove amb vista.
Empès per una catastrofista visió,
ens fa una nova tradició!

14) Nietzsche és el nom del jove inquiet,
que la religió adormida molesta;
la filosofia oficial fot un bot del seient,
com si li hagués picat a vespa!

15) El del bigoti el feu filòsof oficial,
què cabrons, ja us val!

16) Una filosofia tràgica recorre Europa,
és la tragèdia de l'existència,
malgrat la religió en protesti airada,
Sartre acapara gent i audiències.

17) Actualment la religió ens ignora,
la ciència ens vol com a propietat,
i la gent ens titlla d'avorrits,
ja estem ben apanyats!

18) Ramón Llull, Terricabras, Francesc Pujols,
i filòsofs catalans,
hem de combatre la ignorància,
catalans dem-nos les mans,
el futur serà el demà,
posem fil, i a treballar!

-------------------------------------------

Estrofa 1: A Milet, una societat important en l’antiga Grècia en aquells temps, la classe popular demana altres explicacions per comprendre el món diferents a les tradicions del mite i de la religió. La visió aristocràtica i elitista del món va perdent força. Així sorgí l’escolta de Milet, la primera escola de filosofia junt amb l’escola pitagòrica. (En realitat, però, en Orient, gairebé al mateix temps, sorgiren, per exemple amb Lao Tse i Confuci, un pensament molt similar a la dels primers grecs; és per això que penso que la filosofia nasqué, no només en Grècia, sinó també en Xina, sense que fos gaire probable que la filosofia grega i l’oriental estiguessin gens en contacte, més que res per raons geogràfiques.).

Estrofa 2: Tales crea les primeres teories filosòfiques conegudes (apart de la filosofia oriental i de les tesis pitagòriques). En aquells temps eren molt populars les sentències dels Set Savis, els quals tenien una filosofia moral en forma de màximes i sentències. (Tales mateix va ser membre dels Set Savis. Crec que és important considerar com la fama notable que tenien aleshores els Set Savis pogués fer un contrapès a favor de la filosofia en aquells temps.).

Estrofa 3: La filosofia es difon per Abdera (Leucip, Demòcrit), Elea (Xenòfanes, Parmènides, Zenó, Melissos) i Efes (Heràclit). Finalment, amb Anaxàgores, la filosofia s’atura a la Atenes (la qual serà capital de la filosofia durant alguns segles, fins el progressiu triomf del cristianisme), i d’Atenes sorgeixen Sòcrates, Plató i Aristòtil.

Estrofa 4: Aristòtil, en el segle IV a.C., crea un sistema filosòfic ampli i complex que implicarà noves bases de la filosofia, la física, l’astronomia, la moral i la lògica que seran admeses sense gaires discussions fins que seran desplaçades per la ciència moderna. Aristòtil esdevé, de forma bastant negativa, una “vaca sagrada intocable” de la filosofia durant dos milenis.

Estrofa 5: Apareixen tres “filosofies bessones”: l’estoicisme, l’epicureisme i l’escepticisme, que eclipsen la fama de Plató i Aristòtil. La filosofia es preocupa, aleshores, per problemes fonamentalment morals. Es pot dir que passaran alguns segles fins que la filosofia recuperi l’interès per la metafísica i els grans sistemes.

Estrofa 6: Sobretot a partir del segle II d.C. el cristianisme arriba a Grècia. Li donen la benvinguda algunes filosofies i doctrines d’aquell temps (el gnosticisme, el platonisme mitjà i l’estoïcisme romà, entre d’altres) i, al mateix temps, es veu afavorit per certs elements històrics i socials (la invasió dels bàrbars, les constants guerres, la ruina econòmica, etcetra.). La doctrina cristiana, malgrat alguns entrebancs, es va apoderant poc a poc del favor del poble i de l’admiració dels personatges cultes de l’època.

Estrofa 7: El 313 Constantí declara al cristianisme religió oficial (El 380 Teodosi prohibeix les religions paganes i arrianes i el 529 Justinià tanca l’Acadèmia platònica i l’Escola d’Atenes, últims centres de la filosofia grega, aleshores pràctiament reduida al neoplatonisme.). Quan el cristianisme s’apodera de l’ànima de l’home medieval, la filosofia entra en crisis. Es podria dir ben bé que la única filosofia grega que és àmpliament acceptada pel cristianisme és el platonisme (amb interpretacions neoplatòniques) i potser l’aristotelisme. L’epicureisme i l’escepticisme són pràcticament exterminats, quedant-ne poques restes; la filosofia estoica és acceptada amb moltes reserves.

Estrofa 8: Sant Agustí d’Hipona i Sant Tomàs, tot i voler acceptar completament l’ortodòxia religiosa, adopten aspectes platònics, neoplatònics i aristotèlics en les seves obres i summes. Així doncs, la filosofia escolàstica de l’Edat Mitjana conservà bastants aspectes filosòfics, tot i que només de les filosofies que ella expressament escollia respectar. (L’epicureisme i l’escepticisme es donen per exterminats i romanen ilegalitzats, mentre que autors estoics com Sèneca són acceptats i apluadits pel cristianisme.).

Estrofa 9: L’escolàstica, ja debilitada per Guillem d’Ockham, desapareix com a filosofia oficial. Les noves filosofies seran el racionalisme (Descartes, Malebranche, Spinoza, Leibniz) i l’empirisme (Hobbes, Locke, Berkeley i Hume) seran les noves filosofies, les quals responen millor a les inquietuds científiques i morals del temps moderns.

Estrofa 10: Hume agafa l’empirisme de Locke i el porta als últims exterms. L’home queda reduit totalment a un “ésser de sensacions”. La metafísica, la creença en déu, la religió, la moral, fins i tot la ciència, queden reduides a “probables”. (És ben evident en aquest antimetafisicisme de Hume la seva passió per Newton.). Les grans construccions metafísiques queden així, pretesament, desarticulades (el que no impedí que Kant, Hegel i d’altres pensadors fessin després altres grans sistemes metafisics).

Estrofa 11: El positivisme, Nietzsche, Wittgenstein i d’altres escoles i pensadors continuen l’atac de Hume contra la metafísica, sobretot en assegurats arguments científics i empírics. La filosofia, així mateix, queda reduida en una arma utilitzada per la ciència i disparada contra la metafísica i la religió. Molts pretenen transformar la filosofia en una eina de la ciència, deixant com a inútil una part essencial de la filosofia: la metafísica i l’especulació.

Estrofa 12: Kant i Hegel articulen, a desagrat de Hume, amplis sistemes metafísics. (Les idees de Kant i Hume seran importants per al marxisme i l’existencialisme, especialment.).

Estrofa 13 i 14: Nietzsche (qui un dia va comprar un llibre de Shopenhauer casualment en una llibreria, segons es conta) obre un període pessimista i escèptic en la filosofia (visible per exemple en l’“Anticrist” o el “Zaratustra”). Aquesta “visió negativa” serà bàsica en el pensament existencialista, especialment, i també és una de les formes que té l’“home modern” de veure el món, degut a Nietzsche i a d’altres pensadors (com Kierkegaard).

Estrofa 15: Degut a la influència de la seva germana, Elisabeth Nietzsche, el filòsof pessimista és acceptat per Hitler com a “filòsof oficial” del nazisme. (Alguns aliats de Hitler, però, veieren amb desagrat la nominació de Niezsche perquè veieren en el filòsof del Zaratustra un individualisme i un pensament apàtrida molt hostil a la “interpretació nazi” del món.). En l’actualitat, diversos estudis mostren la gran manipulació de Hitler i E. Nietzsche en l’obra del filòsof.

Estrofa 16: Influits per Kierkegaard, Nietzsche, Hegel i d’altres, sorgeix l’existencialisme (Heidegger, Sartre), el qual respòn a la tragèdia de les guerres mundials amb una filosofia desesperançada, trista i, en ocasions, seguidora del marxisme o de moviments religiosos. (En realitat, però, l’existencialisme és un moviment més aviat confús, sota el suport de pensadors bastant diferents entre sí, i plurificat en multitud de moviments; la doctrina de l’existència (encara en part vigent en l’actualitat) està lluny de ser un pensament únic i cohesionat.).

Estrofa 17: Els principals obstacles de la filosofia són la desaprovació de la ciència i de la religió, així com la mala imatge i les difamacions que pateix el pensament filosòfic i especulatiu en l’actualitat. Ja fa uns pocs segles que filòsofs com Marx, Hegel, Hume i Witgenstein prediquen la mort de la filosofia (en realitat, la filosofia ha estat en un estat de crisis i d’indefinició des que fou creada per Tales ja fa dos milenis i mig). Penso que cal una nova mentalitat que dongui un sentit a la història de la filosofia, o sinó serà el nostre final. (Un fet és que la filosofia canvia com canvien les societats: per exemple, la filosofia de Tales, que avui en dia en alguns sentits és totalment antiquada, respongué a les necessitats ideològiques del seu temps. Per això: quina és la filosofia que necessita el segle XXI? Suposant que en necessiti cap...).

Estrofa 18: Aquí insto als filòsofs catalans (i de qualsevol lloc) a que ens posem fil i a l’agulla per tal de donar un sentit a la nostra història i no donar per perduda la filosofia. I, sobretot, a ajudar a fer atractiva la filosofia per a la gent comuna, cosa que ha fet falta des de sempre i sempre ens caldrà. Endavant cap al futur!"
 

Comentari (0) Visites: 1013

Subcategories