Ràtio: 1 / 5

Estrelles activesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives
 

La metodologia és l'estudi sistemàtic dels mètodes emprats per una ciència en la seva investigació de la realitat. Un mètode és un procés de recerca. En la Sociologia, així com en les ciències humanes i socials, no hi ha un únic mètode. Anem, doncs, a analitzar quins són aquests mètodes i què aporten a l'estudi sociològic.


Mètodes empíricoanalítics

Aquests mètodes poden ser de dos tipus: quantitatius i qualitatius

Els mètodes quantitatius: Pretenen explicar un fenomen determinat, a partir del coneixement de les seves causes i utilitzen la matemàtica com a ciència auxiliar. Tots ells comparteixen el fet de tenir com a objectes d'observació els individus, els grups, les institucions o la societat sencera.

Els més importants són:

enquestes: consisteixen a recollir informacions, per mitjà d'un qüestionari, de persones, a les quals es pregunta sobre un fenomen o aspecte social determinat. Segons l'objectiu perseguit poden ser descriptives, si es pretén retallar detalladament una població, o poden voler contrastar hipòtesis prèvies.El qüestionari presenta unes preguntes que poden ser obertes o tancades. Per passar l'enquesta cal una

mostra: és el procediment gràcies al qual se selecciona un percentatge d'individus o casos a partir d'una població. La tria de les persones a les quals es passarà l'enquesta es pot fer de dues maneres:

Per quota: es divideix la població a partir d'unes característiques concretes, com per exemple: edat, sexe, professió...

Aleatòriament: es fa a l'atzar.

Un cop passada l'enquesta, disposem de moltes dades, però cal tenir en compte que són dades sense analitzar i sense interpretar. Cal, aleshores fer ús de l'estadística: permet organitzar les dades recollides, per tal d'analitzar-les i després inferir-ne les característiques de la població estudiada.

Tot i que aquests mètodes són molt precisos cal tenir en compte les variables de la conducta individual i que els valors i les intencions no es poden quantificar. Per aquest motiu, cal complementar-los amb els mètodes qualitatius.

Els mètodes qualitatius : s'usen en l'estudi de casos concrets i no busquen la generalització. Es tracta d'entrevistes, històries de vida...

Entrevistes : consisteixen en una conversa entre dues persones : el que entrevista i l'entrevistada .Tenen com a finalitat obtenir alguna informació. Hi ha dues menes d'entrevistes : dirigides i no dirigides.

Històries de vida : són entrevistes no dirigides que intenten captar experiències vitals que el nostre informant ha viscut al llarg de la seva vida. Pot plantejar alguns problemes, com ara la distorsió de la informació, provocada per la reserva de l'informant o per l'actitud de l'entrevistador.

Mètode hermenèutic

La paraula hermenèutica té el seu origen en la paraula grega hermeneuo, el significat de la qual és interpretar i comprendre. Alguns sociòlegs van considerar que aquest era l'objectiu de la sociologia, comprendre les accions humanes i que aquestes no es podien explicar de manera causal com els fets de la naturalesa. El seu estudi, doncs, es dirigeix a la comprensió de les accions, és a dir, cap a l'intent de copsar el sentit de l'esdeveniment i això només es pot fer si ens adonem que la nostra consciència es troba condicionada per una dimensió històrica determinada i pel llenguatge que utilitzem.

Mètodes críticoracionals

Són els mètodes proposats per l'Escola de Frankfurt a partir de la seva teoria crítica aplicada a la societat. El mètode experimental és insuficient per explicar els fenòmens socials i la seva comprensió interna tampoc permet interpretar-los de manera satisfactòria. El que cal és criticar els fenòmens socials, si volem una societat més lliure, més racional i més justa. La teoria crítica vol aconseguir que els productes del progrés tècnic i científic serveixin per alliberar l'individu.

Els pensadors de l'Escola de Frankfurt critiquen l'ús instrumental de la raó per part del capitalisme, perquè només es busquen els mitjans adequats per aconseguir els fins proposats sense tenir en compte les conseqüències. Davant de la racionalitat instrumental proposen una racionalitat crítica que respongui als interessos pràctics vitals i no es dediqui simplement a transformar la realitat per interessos particulars. A més, aquesta racionalitat crítica és emancipadora, perquè permet alliberar-se de les cadenes que oprimeixen a l'humà, mitjançant la pròpia capacitat racional per autoreflexionar críticament sobre les condicions de vida i de coneixement.

"Las ciencias hermenéuticas están inmersas en las interacciones mediadas por el lenguaje ordinario, al igual que las ciencias empírico-analíticas lo están en la esfera funcional de la actividad instrumental. Unas y otras se dejan conducir por intereses cognoscitivos enraizados en los contextos vitales de la actividad comunicativa y instrumental. Mientras que los métodos empírico-analíticos van dirigidos a poner al descubierto y aprehender la realidad desde el punto de vista trascendental de la possible manipulación técnica, la metología hermenéutica tiende a asegurar la intersubjetividad de la comprensión en la comunicación lingüística ordinaria y en la acción bajo normas comunes."

J.Habermas Conocimiento e interés Ed. Taurus

Aquest text pertany a un dels representants de l'Escola de Frankfurt i en ell es critiquen els altres mètodes emprats per la sociologia:

- Quins són els trets criticats dels altres mètodes sociològics?

  • No s'han trobar comentaris
Desenvolupat per Komento