la lògica és la disciplina filosòfica que estudia la correcció o validesa dels raonaments (o inferències = extreure informacions -conclusions- a partir de dades conegudes -premisses-.

Què és la lògica?
El coneixement s'expressa mitjançant el llenguatge, però amb el llenguatge a més de fer afirmacions sobre el que observem ("avui fa un dia magnífic", "la gespa està mullada"), també procurem relacionar aquestes afirmacions ("avui fa un dia magnífic i la gespa està mullada") per tal de poder extreure d'aquesta manera nous coneixements ("per tant, algú l'ha regat"). Aquest procés que ens permet obtenir nous coneixements a partir d'uns altres s'anomena raonar i a la seva expressió lingüística: argumentar.
Naturalment és important tenir dades certes, perquè la conclusió obtinguda sigui vertadera, però si només tenim això no garantim que ho sigui. Pot passar que la gespa estigui mullada per una altra raó: "els meus germans han fet una guerra de globus d'aigua". Així, a més de tenir dades certes, si volem garantir la veritat de la conclusió hem de relacionar aquestes dades de manera adequada; és a dir, hem de raonar correctament. Precisament d'això s'ocupa la lògica; d'aquí que sigui considerada com la disciplina filosòfica que estudia la correcció o validesa dels raonaments (o inferències = extreure informacions -conclusions- a partir de dades conegudes -premisses-.

Divisió de la lògica
La lògica pot ser formal o informal (també anomenada material)
Lògica formal: Entesa d'aquesta manera, la lògica determina quan una inferència està ben construïda; és a dir, quan l'estructura del raonament ens permet d'inferir la necessitat de la conclusió.
Lògica informal: S'ocupa de factors que no tenen res a veure amb la forma (o ben poc). Així, per a determinar la validesa d'un raonament es fixa en aspectes aliens a la seva estructura: si les premisses són les adequades o no, si les dades de les quals partim poden justificar la conclusió,... Aquesta lògica ens permet descobrir les fal·làcies i paradoxes que són raonaments no vàlids que, tanmateix, poden semblar el contrari.

Breu història de la lògica
La lògica com a ciència va fer les primeres passes amb Aristòtil IV aC, que ja la va concebre clarament com un saber formal; posteriorment, els estoics la van ampliar en alguns temes fonamentals, i més tard els lògics de l'edat mitjana i principis de l'edat moderna van sistematitzar la lògica aristotèlica i estoica, de manera que va culminar així, la construcció de l'anomenada lògica tradicional, que es va mantenir pràcticament fins a mitjans segle XIX. Utilitzaven lletres per a substituir les parts variables dels raonaments:S és P
Tanmateix, la lògica moderna ha trobat la manera de simbolitzar també les parts constants dels raonaments com conjuncions, negacions, partícules condicionals... Aquesta lògica es caracteritza per una simbolització més gran de les expressions, de manera que sense deixar de ser una ciència formal, ha esdevingut també una ciència formalitzada. Per aquest motiu també s'anomena lògica simbòlica o matemàtica. Els seus iniciadors són lògics i matemàtics com ara G. Boole i G. Frege .
Actualment es parla d'un altre tipus de lògica, la lògica borrosa. En la realitat les coses no són blanques o negres, vertaderes o falses en sentit absolut. El raonament aproximat és el que ens permet d'abordar molts problemes reals, en què la lògica matemàtica clàssica no és suficient. Per exemple, la intel.ligència artificial necessita raonar a partir de dades o premisses imprecises.