Inici

Contacte






Contacte

Presentació

Anna Sarsanedas Darnés, professora de filosofia us dóna la benvinguda. Podeu enviar notícies, articles, recomanar llibres... Per enviar articles primer us heu de registrar.

Altres webs

  • Filoètica

  • Filoantropologia

  • CIBERAULA

  • Unitat didàctica

  • FILOÈTICA
  • ANTROPOLOGIA FILOSÒFICA
  • CIBERAULA
  • UNITAT DIDÀCTICA

Ràtio: 3 / 5

Estrelles activesEstrelles activesEstrelles activesEstrelles inactivesEstrelles inactives
 

Resum idees principals per capítols

Pròleg. Isahia Berlin (edició en castellà d'Alianza editorial)
Segons Mill el que distingeix a l'home de la resta d'animals no és el pensament racional i el domini sobre la naturalesa, sinó la llibertat d'escollir i experimentar sense traves ni impediments.

I. Introducció

L'objecte d'estudi no és el lliure albir, sinó la llibertat social o civil, és a dir, la naturalesa i els límits del poder que pot exercir legítimament la societat sobre l'individu.

Mill denuncia un dels perills de la societat democràtica: L'opinió pública i la tirania de la majoria.

Les relacions socials s'haurien de regir per un senzill principi que justifiqui la intervenció de la societat en la pròpia llibertat: l'autoprotecció i evitar que es perjudiqui als altres.

Cadascú és sobirà d'ell mateix sempre i quan no afecti la integritat dels altres. Si no és així l'Estat pot interferir en la llibertat per tal de defensar als ciutadans, en els altres casos l'ha de promoure i defensar.

Mill centra el seu interès en tres tipus de llibertat:

- Llibertat de consciència: de pensar i sentir (Llibertat interna). Aquesta llibertat està relacionada amb la llibertat d'expressió.
- Llibertat d'acció sense impediments, tenint en compte les conseqüències de les nostres accions sempre que no perjudiquem als altres. (Llibertat negativa).
- Llibertat d'associació sense manipulacions i enganys.

Aquests dos últims tipus de llibertat s'han de comprendre com a llibertat externa.


II. Llibertat de pensament i discussió

Mill està en contra de la coacció del govern o del poble (opinió pública) sobre el pensament i l'expressió d'aquest pensament.

No s'ha d'impedir l'expressió d'una opinió (tolerància) sempre i quan no sigui perjudicial portar-la a la pràctica. I per saber si és perjudicial o no s'ha de discutir abans.

El deure del govern i dels individus és formar opinions el més vertaderes possibles sense imposar-les a menys que s'estigui completament segur que són certes. Ara bé, Mill remarca que les opinions no es poden imposar sense discutir-les abans.

"La utilitat d'una opinió és en si mateixa matèria opinable, tant discutible com l'opinió mateixa i que exigeix, amb la mateixa força, una discussió." (...)
La veritat d'una opinió és part de la seva utilitat." Pàg. 84

Per al benestar intel·lectual de la humanitat és necessària la llibertat d'opinió i la llibertat d'expressar-la, per 4 motius assenyala Mill:

1. Una opinió encara que sigui reduïda al silenci pot ser vertadera.

2. Encara que una opinió estigui equivocada pot tenir una part de veritat.
3. Encara que una opinió fos tota veritat, a menys que sigui discutida pot ser considerada falsa a causa dels prejudicis de la societat.

4. Una opinió si no s'expressa es pot debilitar i perdre.

Mill accepta la llibertat d'opinió i d'expressió de totes aquelles opinions que sigui possible discutir, però no d'aquelles que no admeten cap tipus de crítica o discussió possible. No es pot ser tolerant amb els intolerants.

III. De la individualitat com un dels elements del benestar

La llibertat s'ha de limitar quan pot ser un perjudici per un altre. Però en altres casos s'ha d'afirmar la individualitat com a un bé per a la diversitat d'opinions en tot el que no concerneixi als altres.

Mill seguint les idees de W. Von Humboldt) afirma que per al desenvolupament de la individualitat es requereixen dues condicions:
- llibertat i,
- varietat de situacions.

No solament és important el que els homes fan sinó la classe d'homes que ho fan. S'ha de promoure la individualitat en el pensament i en l'expressió d'opinions.

La naturalesa humana no és una màquina i està sempre amenaçada pel perill de la manca d'impulsos i preferències personals.

Mill reclama la necessitat d'originalitat davant el despotisme del costum. Per aquest motiu, s'ha de millorar la política, la moral i l'educació, per a fer possible que creixi la individualitat (no implica egoisme, sinó tenir idees pròpies). És bo per a la societat i el seu progrés que no tothom pensi el mateix.


IV. Dels límits de l'autoritat de la societat sobre l'individu.
(veure apunts a http://www.alcoberro.info)


V. Aplicacions.

Mill en el darrer capítol exposa les aplicacions que pot tenir el seu pensament sobre la llibertat.

Resumint: el que defensa Mill és que cadascú pensi i s'expressi lliurement sense cap tipus d'impediment, sempre i quan el seu pensament i accions no perjudiquin als altres.
Per exemple en el cas d'un individu que es droga, el que es pot fer és advertir-lo dels perills que implica el seu consum, però no es pot prohibir legalment que ho faci si és el que ell desitja.

  • No s'han trobar comentaris

Calendari

Articles afegits

L'estructuralisme de W. Wundt (1832-1920) Els historiadors de la psicologia solen...
NÚRIA Navarro Entrevista a Philip Pettit Ballygar (Irlanda), 1945 Professor de Princeton Autor de...
Descartes pasaría hoy, en el hiperproductivismo académico actual, por solemne...
GIOVANNI SARTORI, POLITÓLOGO Tengo 80 años. Nací en Florencia y vivo...
BALTASAR PORCEL - 17/10/2004 En 1975 Stephen Hawking lanzó la teoría...

Comptador visitants

Avui 16

Ahir 31

Setmana 16

Mes 517

Total 113782

Enllaços nous

Twitter pensadora

Visites

Hi ha 12 convidats/des i cap membre en línia

Canal youtube

Notícies filosofia

Presentacions

Altres articles

scoop.it