1.Vida
Neix a Atenes - 427 aC
Joventut: Època de grans conflictes polítics (Guerra del Peloponès).
404 aC Atenes perd el seu imperi marítim.
411 aC La democràcia és destituïda per l`Oligarquia.
404 aC Govern dels Trenta tirans
403 aC Democràcia per sorteig (Judici de Sòcrates).
390-388 aC Viatge a Egipte, a la Magna Grècia (Coneix als Pitagòrics) i a Sicília. Quan va tornar fundà la seva escola: l’acadèmia.
366 aC Torna a Sicília i és fet presoner.
347 aC Mort. Guerra a Atenes. Decadència política de la Polis.

2. Obra: Diàlegs

a) Divisió:
-Socràtics o de joventut en els quals s’exposa la teoria socràtica: Apologia de Sòcrates, Critó, Laques, Lisis, Càrmides, Eutifró.
-Transició on comença a elaborar la seva teoria: Eutidem, Cràtil, Menó, Gorgies, Protàgores, República I.
-Maduresa on exposa la teoria de les idees: Fedó, Convit, República II-X, Fedre.
-Vellesa o etapa crítica on reflexiona sobre la teoria de les idees i els problemes que planteja: Parmènides, Teetet, Sofista, Polític, Timeu, Críties, LLeis.

b) Característiques del seu pensament:
- Presentació dramàtica en forma de discussió o Dialèctica.
- A vegades es combina el discurs i el mite a tall d`exemple.
- No ofereix solucions. Planteja problemes.
- Personatges: Sòcrates, Sofistes o filòsofs estrangers, joves de famílies nobles d`Atenes o polítics de la ciutat.

c) Objectius:
- Establir el lloc del filòsof en la ciutat en la seva doble missió política i moral.
- Assolir el coneixement tant de la naturalesa com de l`home.

3. Influències i crítiques

a) Polèmica Sofistes/Sòcrates: Universalitat dels conceptes i possibilitat de coneixement. Plató crítica el relativisme i escepticisme dels sofistes perquè només pot haver-hi una veritat com defensava Sòcrates.

b) Pitagòrics i òrfics: Matemàtiques com a estudi previ a la filosofia i dualitat ànima/cos. Plató considerarà les matemàtiques com a propedèutica (preparació didàctica) per accedir al món de les idees.

c) Parmènides: Pregunta per l`ésser i permanència-raó. Ha d’haver-hi alguna cosa de permanent per a que sigui possible el coneixement. Plató critica a Parmènides perquè considera que també és possible el llenguatge sobre el no-ésser. En cas contrari no en parlaríem.

d) Heràclit: El moviment pertany al sensible. Plató el critica perquè és necessària l’existència d`essències immutables per a poder conèixer la realitat.

e) Anaxàgores: Necessitat d’una intel•ligència ordenadora. Però Plató Introdueix el finalisme (Demiürg).

4. El problema del coneixement: Teoria de les idees

a) Què podem conèixer? i com? ( Epistemologia i Mètode )

Podem conèixer l'essència del que és (les idees o formes intel•ligibles) mitjançant el coneixement intel•lectual (Contraposat al coneixement sensible).

Dualitat Epistemològica: El coneixement intel•lectual és el coneixement que obtenim amb la raó (ulls de la ment). La raó és una part de l'ànima (dividida en tres parts: racional, irascible, apetitiva o concupiscible). El coneixement sensible és aquell coneixement que obtenim amb els sentits.

"- Primer és necessari, vaig dir, que ens posem d'acord i us recordo el que ja s'ha dit tantes vegades.
- I què és? , va preguntar.
- Hi ha moltes coses belles, i moltes de bones, i igualment altres l'existència de les quals afirmem i que diferenciem a través del llenguatge.
- Si, en efecte.
- Afirmem també l'existència d'allò bell en si, i igualment, per a totes les coses que diem múltiples afirmem que a cadascuna li correspon una idea que és única i que anomenem la seva essència.
- És veritat.
- I diem de les coses múltiples que són l'objecte dels sentits,i no de l'esperit, mentre que les idees són l'objecte de l'esperit,i no pas dels sentits.
- Perfectament."
República, 507 a-c.

Dualisme Opinió / Ciència. Distinció entre ignorància / recta opinió / saviesa.

"- La recta opinió, quan no pot ser raonada, no pot ser coneixement, perquè, no havent-hi raonament, no ho pot ser; ni tampoc ignorància, perquè, com podria ser ignorància allò que casualment és encertat? La recta opinió, doncs, té sens dubte aquest caràcter: el de trobar-se al bell mig de la saviesa i de la ignorància."
El Banquet

El mètode serà primerament la reminiscència i més endavant (v. La República) la Dialèctica (ascendent - Inducció o col•lecció / descendent - Deducció o divisió) que ha d’ajudar a l’ànima a recordar. Per dur a terme aquest mètode és necessari l'Amor i la Virtut.

"L'ànima, doncs, essent immortal i havent nascut molts cops, i havent vist efectivament totes les coses, tant les d'ací com les de l'Hades, no hi ha res que no hagi après; de manera que no hi ha de què estranyar-se si és possible que recordi, no sols la virtut, sinó la resta de les coses que, per cert, abans també coneixia. Estant, doncs, la natura tota emparentada amb si mateixa, i havent-ho l'ànima après tot, res no impedeix que el qui recordi una sola cosa - això que els homes anomenen aprendre -, trobi ell mateix tots els altres, si és valerós i infatigable en la recerca. Car, en efecte, cercar i aprendre no són res més que una reminiscència."
PLATÓ, Menó 81 c-e

" -Ben cert, afegí Cebes reprenent la paraula, si és veritat aquell argument que tu, Sòcrates, acostumes a repetir sovint, segons el qual per a nosaltres aprendre no és altra cosa que recordar, llavors cal necessàriament que en un temps anterior hàgim après el que ens és recordat. Però, això no és possible si la nostra ànima no existia en algun lloc abans de néixer en aquesta forma humana. D'on resulta que també així sembla probable que l'ànima és immortal."
Fedó, 72e -73a

"Aquest és justament, el recte camí per arribar-hi o per ésser-hi conduït per una altre; començant per les coses belles d'aquest món i tenint per nord aquella bellesa, cal elevar-se sense parar, com si ens servíssim de graons : d'un sol cos bell a dos, de dos a tots els cossos bells, d'aquests als bells comportaments, després a les belles ciències, fins a assolir, partint d'aquestes, aquella ciència que no és més que la ciència de la bellesa que et deia i, finalment, conèixer allò que és bell per si mateix. Aquest és el moment de la vida (...) en què, més que en cap altre, la vida de l'home val la pena d'ésser viscuda : el moment en què contempla la mateixa bellesa."
PLATÓ, El Convit 211 d-e

El filòsof és l'únic que impulsat per l'amor a la saviesa i actuant correctament pot arribar a la contemplació del món de les idees i ser feliç.

Explicació a través del mite de la caverna i l'al•legoria de la línia.

b) Què és la naturalesa (physis)? Què és l'home?

Dualitat Cosmològica i Ontològica: Món sensible (fenòmens o aparences) / Món intel•ligible (Idees o essències).

El món sensible és el món de les coses i aquestes són múltiples, contingents, canviants, simples còpies del que és la vertadera realitat.

El món intel•ligible és el món de les idees i aquestes són úniques, existeixen per si mateixes, eternes, immutables...

Dualitat Antropològica: Ànima (psique) / Cos (soma). El cos és la tomba o presó (sema) de l'ànima. L'ànima pels grecs és entesa en general com una mena d'alè vital que manté la pervivència del cos. L'ànima és la que dóna vida al cos. En morir creien que aquest alè fugia del cos i es dispersava.

Plató influenciat per les religions òrfiques, igual que els pitagòrics, dóna un caràcter diví a l'ànima i manté la seva immortalitat. Així, l'ànima per Plató, no és només principi de vida, sinó també és quelcom diví i immortal (v. Mite d'Er al llibre X de la República) que resideix dins el cos (per una caiguda accidental v. Mite del carro Alat) i s'identifica amb la ment i la veritable personalitat de l'individu.

L'ànima està dividida en tres parts:

- Racional: se situa al Cap, la seva virtut és la Saviesa i té per funció Governar.
- Irascible: se situa al Pit , la seva virtut és el Valor, i té per funció Controlar
- Apetitiva o concupiscible: se situa al Ventre, la seva virtut és la Moderació i té per funció el Plaer.

"- Quan l'ànima tota sencera i sense cap rebel•lió segueix la part filosòfica, cadascuna de les parts realitza el que li és propi, i és justa. A més a més, cadascuna pot gaudir dels plaers respectius, és a dir, els millors i, en la mesura del possible, els més vertaders.
- Exactament.
- Però quan s'imposa alguna de les altres parts, el resultat és que no assoleix el seu propi plaer i obliga la resta de l'ànima a perseguir un plaer aliè i no vertader.
- És així, digué.
- Per tant, el que estigui més allunyat de la filosofia i de la raó , és el que obtindrà en més gran mesura resultats d'aquesta mena ?
- Ben cert. "
PLATÓ República , 586e-587a

Quan aquestes parts estan en harmonia aleshores l'home és virtuós i és just. La justícia consisteix en la suma de les virtuts, per tal que l'ànima racional governi, l'irascible obeeixi i alhora controli que les passions concupiscibles no siguin excessives. Aquest model també serà aplicat a la ciutat (v. teoria política).

c) Les Idees

Són realitats intel•ligibles i no simples conceptes o representacions mentals, sinó que són el veritable ésser o essència, són allò que fa que una cosa sigui el que és.
Són els models o formes a partir de les quals el Demiürg modela la matèria i construeix el món sensible. Estableix una jerarquia d’idees des de les menys importants, les de les coses sensibles, passant per les idees matemàtiques i les idees dels valors, fins arribar a la idea suprema que és la idea de Bé.

Problemes de la teoria de les idees (diàlegs crítics). Quina relació hi ha entre les idees i les coses? Fins a quin punt les coses participen de les idees? Participen d'una part de la idea o de tota la idea?

5. Ètica i Política

La filosofia de Plató està dirigida a la solució dels problemes ètics i polítics del seu temps tal i com explica en la seva Carta VII.

Aquests problemes són: La condemna de Sòcrates; el relativisme dels valors morals (defensat pels Sofistes) que va provocar un gran desconcert: "Tot s'hi val" ; i per últim el desordre polític de finals del s.V amb la guerra del Peloponès.

És precisament per solucionar aquests problemes que Plató construeix la seva teoria de les idees, la qual servirà de fonament a la seva teoria ètica i política.

L'Ètica de Plató és preocupa per establir uns principis morals que ajudin a reconstruir l'ordre Polític i social , a més ha d'ajudar a viure bé i ser feliç.

Com s'ha de viure per ser feliç?
S'ha de viure d'acord amb la Virtut (areté): això vol dir que s'ha de viure d'acord amb la saviesa (saber de les idees i la més important serà la idea de Bé ja que quan un sap el que és el bé actuarà correctament), purificant l'ànima de les males influències del cos , establint una harmonia entre les diferents parts de l'ànima (justícia).

On s'ha de viure per ser feliç ? On es pot actuar virtuosament ?
Només es possible en la Polis. En la vida en comunitat. L'home és un ésser polític o social per naturalesa (zoon politikon).
Per aquest motiu l'Ètica no es pot separar de la Política.
La Teoria Política de Plató es troba exposada en La República (Politeia). En aquest diàleg es tracten els temes de la Justícia, les Lleis, l' estructura de la societat i del Rei-Filòsof.

Com ha de ser la ciutat o Polis?
Ha de ser justa. Per Plató el projecte d'un Estat just suposa o exigeix la desigualtat social ja que tots els homes no són iguals. Cadascú ha nascut amb unes facultats determinades que s'han de potenciar i desenvolupar per al bé col•lectiu. Per a que l'Estat sigui just cal que tothom compleixi la seva funció.

"-I, possiblement, ens hem posat d`acord que les mateixes classes que hi ha a la ciutat estan també en l`ànima de cadascun, i en nombre igual.
-Així és.
-?No és també necessari, doncs, que de la mateixa manera que era sàvia (justa) la ciutat, i pel mateix principi que ho era, així mateix, i pel mateix principi, sigui savi (just) també l`individu?
-Per què no?
......
-I, per tant, Glaucó, direm que un home és just de la mateixa manera que dèiem que era justa la ciutat.
-També això és totalment necessari.
-Però, no hem pas d`oblidar que la ciutat era justa perquè, havent-hi tres classes, cadascuna complia la seva pròpia tasca.
-No em sembla pas, digué, que s`hagi d`oblidar.
-Hem de recordar, doncs, que quan cadascuna de les parts que hi ha en cadascú compleixi la seva pròpia tasca, també cadascú de nosaltres serà just i complirà la seva pròpia tasca."
República Ll. IV 441c-442b

S'ha de dividir la societat en tres classes socials: Uns són els governants o rei filòsof (en ells domina la part racional de l'ànima) els altres són els guerrers o guardians o militars (en ells domina la part irascible) i la tercera classe són els comerciants o treballadors (part concupiscible).

Plató justifica la importància del filòsof com a governant en el Mite de la caverna on explica com el filòsof és aquell que alliberant-se de les cadenes dels sentits aconsegueix sortir de la foscor i contemplar la llum de la veritat, també és qui ha de tornar per ajudar als altres homes a veure-hi clar.

Quin ha de ser el règim polític a seguir?

Tots els règims polítics són corruptes: Timocràcia (militars), Oligarquia (rics), Democràcia (poble), Tirania (Tirà-dèspota-dictador).
El regim correcte és l'Aristocràcia (Aristos: els millors) que és la forma més antiga de govern. I el millor governant serà el Rei-Filòsof. Les lleis d'aquest regim seran aquelles que millor ajudin a regular les tasques socials.