Thamus i Theuth
El títol d'aquest apartat fa referència al Judici de Thamus extret del diàleg de Plató: "Fedre", que és utilitzat per Neil Postman com a introducció a Tecnòpoli. Thamus és el rei d'una gran ciutat d'Egipte que desconfia de la tecnologia. Theuth és un déu inventor que no té escrúpols envers la tecnologia i que la considera com un gran avenç per a la humanitat:
 

SÒC.: -Vaig sentir, doncs, que a la vora de Nàucratis, a Egipte, va viure un dels déus antics d'allí: l'ocell qui li està consagrat s'anomena Ibis, i el nom d'aquella divinitat és Theuth. Va ser aquest déu el primer a descobrir el nombre i el càlcul, la geometria i l'astrologia, a més del jaquet i els daus, i sobretot les lletres. Aleshores era rei de tot l'Egipte Thamus, que vivia a la gran ciutat de la part alta d'aquell país, la que els grecs anomenen Tebes d'Egipte, com també el déu l'anomenen Ammon. Theuth va anar a trobar-lo i li va mostrar les seves arts, i li va dir que havien de ser lliurades als altres egipcis. Però el rei li va preguntar quina era la utilitat que tenia cada una: a mesura que li ho mostrava, segons que li semblaven belles o no belles les coses que deia, ho blasmava o ho elogiava. Es diu que van ser moltes les observacions que va fer Thamus a Theuth, tant a favor com en contra de cada art, però es necessitaria un discurs molt extens per referir-les. Tanmateix, un cop van arribar a les lletres, Theuth va dir: "L'aprenentatge d'això, oh rei, farà més savis els egipcis i els atorgarà més memòria, car s'ha descobert com a medecina de la memòria i de la saviesa." Però Thamus li va respondre: "Oh Theuth, molt expert en arts! Alguns són capaços de crear arts, mentre que d'altres tenen la capacitat de judicar fins a quin punt faran mal o seran profitoses per a aquells qui es disposaran a emprar-les. I ara tu, essent el pare de les lletres, per benevolència els atorgues poders contraris als que tenen. És l'oblit, en efecte, el que causaran en les ànimes d'aquells qui les aprenguin, per descuit de la memòria, ja que refiant-se de l'escriptura assoliran els records des de fora, en virtut de caràcters aliens, i no des de dins, per si mateixos i en virtut des si mateixos; per consegüent, no has descobert pas una medecina de la memòria, sinó una forma suplementària de recordar. D'altra banda, quant a la saviesa el que proporciones als alumnes és opinió, no pas veritat. En efecte, havent llegit moltes coses, sense un ensenyament instructiu, faran la impressió que són plenes de coneixements, essent en la gran majoria dels casos exempts de coneixements i a més a més difícils de tractar, tot semblant savis i havent esdevingut el contrari de savis. "