SELECCIÓ DE POEMES
Mai no aconseguim posseir res veritablement. Estirem la mà cap a les vides i les coses però no aconseguim prendre allò que volem agafar. Els desigs són les úniques possessions consistents perquè mai no són res més que desigs: no tenen temps, no tenen lloc i, sobretot, no tenen ombra. Desitjar és posseir criatues sense ombra
(Sense ombra)

Rafael Argullol. Dins El pont de foc.
Ed. Destino, 2004.

Visc el meu propi florir
lluny del temps que em fa patir.
Miro els camps plens de semença
és un do que em recompensa.
Per valls i tarteres clamo
el vent dúctil del meu amo.
Ple d'imatges saturades
surto a veure contrades.
Cerco l'altre. Ja no hi és
i jo em veig un inconfés.
Tot neix a la matinada
el sol, la pluja i l'amada.
Però ara ja és llum carmí
no hi fa res sé que és per mi.
La nit s'agença tot prest
dòcil m'avinc al seu gest.

Joan Fortuny. Dins La ventura dels oratges.
Ed. Viena, 2004.

Et dic adéu
i no et puc explicar
gairebé per què.
Una llàgrima
et mira per darrer cop
i el meu cor,
encongit de dolor,
vol dir-te cap on va.
Et mira als ulls
i sap que ha de callar.
El camí un el fa sol
i mai no saps
cap on et portarà.

Rosa Bosch. Dins Una rosa al cor.
Abadia Ed. 2004.

MENTRE DORMS
S'acosta amb pas lleuger
la fresca matinada,
i al meu costat tremola
el cadenciós alè
que em sustenta.
Murmuri compassat
de mar en calma
envoltant el desordre
dels teus cabells,
quan ja la llum s'enfila
pel coixí on aletegen,
absents,
els coloms refiats
de les teues parpelles.

Laia González Montolio. Dins A partir dels lliris soterrats.
Ed. Brosquil, 2004.

Desheretada pels silencis del mar,
però no pas muda.
Avui repose en la claror d'aquests rierals espessos
i en la blavor d'aquesta dolça marinada.
Per enyor, però, doneu-me un pessic de sal,
que la mar és de plata!

Àngels Gregori. Dins Bambolines.
Premi Amadeu Oller. Ed. Galerada, 2003.

Coves desig.
Et saps cos de memòria
i evoques pell
on sobreviure't.

Vicent Almela. Dins Llum de somni.
Premi Martí Dot. Viena Ed., 2004.

El tast càlid del vi
que et nodreix la mirada
d'un goig vitenc de terra,
el lent frec entre els llavis
de la carn i la pell del raïm,
l'aroma antiga de la fusta,
la joia dels colors,
un llarg corrent de noms i pells colrades,
dels aspres camps de ceps
que el Sol eixuga,
de vinyes que s'enfilen.

El tacte roig,
com un mar encalmat,
davallant per la gola.

Carles Duarte.
Dins Tríptic hebreu.
Ed. 3i4, 2004.

LA IRA
Neix de ben endins creix i es deslliga
una força que esdevindrà terrible,
s'apoderà de l'ésser fins al punt
que semblarà un possés -serà un possés-
convertit en un monstre furibund.
Però abans de matar existeix un fràgil
moment en el qual encara és possible
fer-se enrere evitar l'abís profund.
Creuats els límits ja no hi ha retorn.

Manel Queralt.
Dins Miserere.
Emboscall Ed., 2004.

PERSONALITAT MÚLTIPLE
No sabria dir-te per què més
enllà del mar hi ha la mar, ni
per què més endins de cada
instant hi ha l'epicentre d'una
eternitat.
Avui t'he amat,
potser t'ha amat,
quan t'he estimat.

J.M. Puigoriol.
Dins Lívida Lisboa.
Premi Goleta i Bergantí. Viena Ed., 2004.

ELS ADSCRITS AL PARTIT DE DÉU
Els adscrits al partit de Déu
són dignes de tirar la primera pedra
contra la dona adúltera,
contra els defensors del diàleg,
contra els pobres inoportuns.
Són dignes de manllevar, idees
i patentar-les a nom propi,
són dignes de manllevar, com sempre
han manllevat, terra a la Terra
i retornar-la xopa de sang.

Nati Soler Alcaide.
Dins Les dents del gat.
Premi Vila Martorell. Viena Ed., 2004.

PERDENT EL PARLAR
Les coses que no funcionen, el bagul
de les eines trencades i empolsides,
tot el meu repertori de mascle cru:
les paraules que em guarde de dir-te;
no val la pena que escriga per a tu,
tan escassa és l'oportunitat que arribes
a llegir aquests versos d'un home perdut:
de tant que et sent, oblide que existixes.

Joan-Carles Ortega i Berenguer
Dins Nits.
Premi Ciutat d'Igualada
Viena Ed. 2004

Font: Avui 23/04/04