Inici

Contacte






Contacte

Presentació

Anna Sarsanedas Darnés, professora de filosofia us dóna la benvinguda. Podeu enviar notícies, articles, recomanar llibres... Per enviar articles primer us heu de registrar.

Altres webs

  • Filoètica

  • Filoantropologia

  • CIBERAULA

  • Unitat didàctica

  • FILOÈTICA
  • ANTROPOLOGIA FILOSÒFICA
  • CIBERAULA
  • UNITAT DIDÀCTICA

Ràtio: 0 / 5

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives
 

Publicat al diari el Punt:  07/06/13  Autora de l'article: Imma Merino

Una categoria va expandint-se definint la inestabilitat de les societats contemporànies i la fragilitat i angoixa dels humans, cada cop més abocats a l'individualisme que contradiu l'antiga aspiració il·lustrada a la felicitat col·lectiva, davant de les exigències d'adaptació a uns canvis constants: la modernitat líquida. El sociòleg polonès Zygmunt Bauman (Poznan, 1925) va crear aquesta categoria a finals del segle XX, i el nou segle, a mesura que s'imposa el poder dels mercats desregularitzats i l'estat del benestar va debilitant-se, no fa més que confirmar el seu diagnòstic: la identitat, els vincles afectius, els valors, el temps, l'art i, al capdavall, la vida naufraguen en un món líquid sotmès a una transformació incessant.

A l'assaig La vida líquida, del 2005 i publicat sis anys després de La modernitat líquida, Bauman va definir-la com una vida devoradora: “Assigna al món, a les persones i a tots els altres fragments animats i inanimats el paper d'objectes de consum, és a dir d'objectes que perden la seva utilitat (consegüentment, la seva atracció, el seu poder seductor i el seu valor) en el transcurs mateix de ser usats.” A la vegada, les persones són consumidors condemnats a la insatisfacció (circumstància que, amb la crisi i la disminució de la capacitat adquisitiva, pren una altra dimensió que Bauman no ignora en les seves aportacions recents) mentre se senten empeses a abandonar els objectes o els serveis per tenir-ne de nous. A parer de Bauman, això fa que l'eliminació de residus sigui un dels dos principals reptes que la vida líquida ha d'afrontar; l'altre és l'amenaça de trobar-se relegat als rebutjos: “En un món ple de consumidors i dels seus objectes de consum, la vida vacil·la incòmoda entre les alegries del consum i l'horror dels pilons d'escombraries.”

Bauman afirma que la vida en una societat moderna líquida no pot aturar-se: modernitzar-se o morir. D'aquí, és una vida precària que es viu en unes condicions d'incertesa constant: hi ha el temor que ens agafin desprevinguts, que ens quedem enrere, que no puguem seguir els esdeveniments, que no ens adonem de les dates de caducitat. El sociòleg considera que aquells que hi triomfen, més a mesura que circulen en les proximitats del poder econòmic, són els individus tan lleugers, àgils i volàtils com el comerç i les finances cada cop més globalitzats. Aïllada en l'individualisme imperant, la persona inadaptada ho té difícil per sobreviure. Tanmateix, Bauman és un humanista que no renuncia a l'esperança que els ciutadans restitueixin els vincles socials i que confia en una educació pública no sotmesa a l'utilitarisme.

Als seus 88 anys, Bauman és un pensador en plena activitat que continua pensant, amb una solidesa que fa que sigui un intel·lectual de referència, la societat líquida en la seva mudança constant. Per això, les seves reflexions recents lamenten la subjugació de la política al poder econòmic i que els ciutadans s'hagin endeutat amb la innocència d'haver-se deixat entrampar en la set del consumisme desmesurat. La seva visió del món contemporani, i de les estratègies per afrontar-lo, les exposarà en el seminari que, del 10 al 14 de juny vinents, dirigirà a la Càtedra Ferrater Móra de la UdG amb el títol: Challenges of the Liquid-Modern Age. En relació amb els reptes que presenta l'època moderna, les cinc sessions es presenten amb aquests enunciats: “Viure al temps de l'interregne”, “Viure a l'era de la diàspora”, “Viure a l'era de la cultura digital”, “Viure en la societat de consum” i “Viure amb somnis, temors i esperances”.

Pel que fa a la primera sessió, relativa al fet de viure en un interregne, Bauman té present un concepte encunyat per Titus Livi a la Història de Roma a propòsit de la incertesa creada després de la mort de Ròmul, que havia governat Roma durant 38 anys, un llarg període que aleshores corresponia a la mitjana de vida. Què fer després de Ròmul? Què fer després que el vell ha mort sense haver nascut el nou? A parer de Bauman, el problema és que el poder real que controla les nostres vides és global mentre que els polítics encara pensen i actuen com si fos local. Considera que la sobirania dels estats és un concepte zombi que fa creure que està viu, però que està mort. Per això, creu que s'han d'unificar lleis i sobretot que la política recuperi poder en detriment de la tirania dels mercats.

Els orígens jueus de Bauman, que fa temps que pensa sobre el món globalitzat i sobre les noves formes de pobresa i d'exclusió, possiblement van influir en el fet que abordés el tema de l'Holocaust (Modernitat i Holocaust) aportant la teoria que, més que fruit d'una barbàrie irracional, és una conseqüència de la modernitat racional i industrial, de manera que forma part d'aquesta societat i d'aquesta cultura. Arran de la invasió de Polònia, la seva família va marxar a Rússia, on el jove Bauman va enrolar-se amb una milícia polonesa a l'exili per lluitar contra l'exèrcit nazi. De retorn a Polònia després de la guerra, va afiliar-se al Partit Comunista i va exercir com a professor de sociologia i filosofia a la universitat de Varsòvia. Bauman ha reconegut que va informar els serveis secrets de les activitats anticomunistes, però amb el temps ell mateix va ser vigilat per la seva llibertat de pensament. L'any 1968 va exiliar-se arran de la política antisemita desenvolupada pel govern comunista polonès. Va marxar a Israel, però s'hi va sentir incòmode perquè no és sionista. A primers dels setanta, va arribar a Anglaterra, país en el qual s'ha sentit adoptat exercint sobretot la docència a la Universitat de Leeds, on ara és professor emèrit.

Temps líquids. Viure en una època d'incertesa
Zygmunt Bauman
Traducció:
Raül Garrigasait
Editorial: Viena
(Barcelona, 2007)
Pàgines: 136
Preu: 15 euros
Definició
Un dels termes creats per Bauman que ha fet més fortuna és la modernitat líquida, que l'Enciclopèdia Catalana defineix així: “Metàfora encunyada pel sociòleg Zygmunt Bauman per aprehendre la naturalesa de la fase actual de la modernitat, caracteritzada per la dissolució dels vincles i compromisos sòlids entre les eleccions individuals i les accions col·lectives.”

 

  • No s'han trobar comentaris

Calendari

Articles afegits

L'estructuralisme de W. Wundt (1832-1920) Els historiadors de la psicologia solen...
NÚRIA Navarro Entrevista a Philip Pettit Ballygar (Irlanda), 1945 Professor de Princeton Autor de...
Descartes pasaría hoy, en el hiperproductivismo académico actual, por solemne...
GIOVANNI SARTORI, POLITÓLOGO Tengo 80 años. Nací en Florencia y vivo...
BALTASAR PORCEL - 17/10/2004 En 1975 Stephen Hawking lanzó la teoría...

Comptador visitants

Avui 6

Ahir 23

Setmana 39

Mes 234

Total 140550

Enllaços nous

Revista Filosofía ☼

RT @HGEsteban: Buenos días. A veces siento que mi trabajo de consulta psicológica consiste en tomar notas en tiempo real sobre un ensayo q…

by Revista Filosofía ☼

Twitter pensadora

Visites

Hi ha 14 convidats/des i cap membre en línia

Canal youtube

Notícies filosofia

Presentacions

Altres articles

scoop.it