Conxa Llinàs, Anna Masó, M. José Sánchez, Les dones i les filosofies. Gènere i pensament occidental. Diputació de Barcelona. Barcelona, 2002.
"Nosaltres som com nans asseguts a les espatlles de gegants, de tal manera que podem veure més coses i més lluny que ells, però no per l'agudesa de la nostra vista, ni per les dimensions dels nostres cossos, sinó perquè la gran alçada dels gegants ens eleva i ens sosté a certa altura". Aquesta metàfora, que circulà a l'Edat Mitjana en els textos més diversos, servia a teòlegs, enciclopedistes o cirurgians per explicar la importància que tenien les generacions del passat en les contemporànies, al mateix temps que els permetia reconèixer amb tota humilitat que els avenços culturals aconseguits per ells eren deutors de les obres que s'havien escrit abans.
La mateixa metàfora es pot aplicar, amb les modificacions de gènere que fan al cas, a Les dones i les filosofies, llibre presentat en el marc del 10è Simposi de l'Associació Internacional de Filòsofes, que se celebrà a Barcelona el mes d'octubre del 2002 amb el títol de La passió per la llibertat, amb la voluntat de divulgar la vida i l'obra d'algunes pensadores que van ser figures cabdals en l'època que els va tocar viure, però que han vist minimitzada o silenciada la seva existència durant molt de temps a causa del biaix androcèntric que ha dominat (i domina, en molts aspectes) la filosofia occidental. És evident que hi ha hagut moltes dones que han pensat, que han escrit les seves reflexions i que han obert el camí de les reivindicacions polítiques de les generacions futures, però també ho és que a hores d'ara la majoria d'aquestes dones són absents de les enciclopèdies i de les aules, tant de les de secundària com de les de les universitats. Les dones i les filosofies es proposa fer visibles algunes d'aquestes pensadores, apropar-les al públic en general i proporcionar un material que pugui ser utilitzat a les aules, i ho aconsegueix gràcies al format que s'ha donat al llibre i al llenguatge directe amb què Conxa Llinàs, Anna Masó i M. José Sánchez l'han escrit.
El llibre consta de 24 apartats dedicats a 24 pensadores, en el sentit que el plural de filosofies del títol reflecteix la diversitat de disciplines filosòfiques: filosofia política, filosofia del dret, filosofia de la ciència, ètica, estètica..., com declaren les autores en la seva introducció. Cada apartat conté dades biogràfiques, un resum de l'obra de l'autora en qüestió, una selecció de textos, fotografies de les pensadores o d'alguns indrets significatius en les seves vides (la majoria fetes per les autores) i una bibliografia bàsica, d'utilitat per a qui senti atracció pel magnetisme que desprenen les pàgines del volum.
ELS NOMS DE LES PROTAGONISTES
Hi veiem desfilar, ordenades cronològicament i classificades en tres grans etapes (La Grècia clàssica, l'hel·lenisme i l'època medieval, El Renaixement i la Il·lustració i L'època contemporània), Aspàsia de Milet (470 aC- 410 aC), Caterina d'Alexandria (280-307), Hipatia d'Alexandria (370-415), Hildegarda de Bingen (1098-1179), Heloïsa del Paràclit (1101-1164), Christine de Pizan (1364-1430), Teresa d'Àvila (1515-1582), Marie de Gournay (1565-1645), Mme. de Sevigné (1626-1696), Olympe de Gouges (1748-1793), Mary Wollstonecraft (1759- 1797), Flora Tristan (1803-1844), Concepción Arenal (1820-1893), Rosa Luxemburg (1871-1919), Rosa Sensat (1873-1961), Clara Campoamor (1888-1972), Edith Stein (1891-1942), Frederica Montseny (1905-1994), Hannah Arendt (1906-1975), María Zambrano (1904-1991), Simone de Beauvoir (1908-1986), Simone Weil (1909- 1943) i Maria Aurèlia Capmany (1918-1991).
És obvi que les dones pensadores que han marcat el nostre present, com els gegants medievals, no s'esgoten amb 24, però és obvi també que el treball té unes limitacions que han condicionat la tria. El llibre, però, aconsegueix integrar personalitats ben diferents i de procedència geogràfica distinta, i reconeix el paper que han jugat en el nostre context dones tan diverses com ara Rosa Sensat, Frederica Montseny i M. Aurèlia Capmany. A més a més, la lectura cronològica de les biografies femenines ens permet resseguir la història de la lluita de les dones per veure reconeguts els seus drets i ens proporciona dades sobre la situació de les dones en el seu temps. Per exemple, hi podem llegir el final tràgic d'algunes d'elles, propiciat per circumstàncies ben diverses, però sovint determinades pel seu sexe. Com Caterina d'Alexandria, que disputà amb 50 eminents filòsofs pagans del seu temps i els convertí al cristianisme i que va morir màrtir poc després. O Hipatia d'Alexandria, filòsofa, matemàtica i astrònoma que fou violada i lapidada per un grup de fanàtics cristians. O la revolucionària francesa Olympe de Gouges, que morí guillotinada. O Rosa Luxemburg, teòrica i activista destacada del marxisme revolucionari que va ser assassinada i llançada a un canal. O Edith Stein, filòsofa alemanya d'origen jueu que es convertí al catolicisme i que morí en un camp de concentració nazi.
QUI VOL 'AMAGAR' LES AUTORES?
Les dones i les filosofies, llibre promogut amb bon criteri per la Diputació de Barcelona, és l'ampliació d'un material que en forma d'exposició ha recorregut ja diverses ciutats i pobles de Catalunya i que existeix també en versió CD-ROM publicat per l'ICE de la Universitat de Barcelona. Felicitem les institucions per haver impulsat una obra que vol contribuir a fer visibles en la nostra societat les empremtes de les dones del passat i a proporcionar models a les dones del present. El que una servidora de vostès no entén és per què en una obra d'aquestes característiques el nom de les autores s'ha obliterat a la portada.
ANTÒNIA CARRÉ ( Font de la notícia diari AVUI)