L'assaig 'El culte a l'emoció', del filòsof francès Michel Lacroix, alerta sobre els perills d'aquest valor tan actual

"Emociona't!"

Ignasi Aragay
BARCELONA - Avui: 20 de Març de 2005

Segons Michel Lacroix, en el pas de l''Homo sapiens' a l''Homo sentiens' hem perdut capacitat d'afecte i pensament. El filòsof francès Michel Lacroix és l'autor d'un assaig que despulla l'imperatiu categòric amb què arrenca el segle XXI: "Emociona't!", una exigència dels temps que deixa en segon terme els sentiments i les ideologies.

Hem passat de l'Homo sapiens a l'Homo sentiens. Aquest pas és el que explica Lacroix a El culte a l'emoció (La Campana, dins la col·lecció Obertures que dirigeix Salvador Cardús), un pas precedit per altres models: el cavaller coratjós i cortès medieval, el cortesà refinat i fidel al príncep del Renaixement, l'home honrat del segle XVII, el filòsof il·lustrat del XVIII i el burgès conqueridor del XIX. Molt més enrere, una gran distància ens separa del món grec clàssic, on l'emoció era vista com un verí, com un humor dolent.
Tot i que el llibre ja té uns anyets -a França va sortir el 2001-, els esdeveniments no han fet sinó donar-li la raó. De l'11-S a l'11-M passant pel tsunami, o fins i tot pel nostre casolà Carmel del 3%, el món s'ha mogut a cop de grans emocions col·lectives i la política s'ha instal·lat teatralment en idèntic terreny. Un terreny cada cop més ben conreat per la publicitat, la mística de l'esport, les noves teràpies personals, el lleure juvenil, els mitjans de comunicació o l'entreteniment audiovisual, del cine i la televisió a les play station.
Lacroix, molt gràfic, breu i directe, atent a infinitud de fenòmens, no estalvia arguments i es dedica a detectar els símptomes d'un general excés d'emotivitat, d'una estimulació constant, d'una estesa sobreexcitació, d'una recerca tant individual com col·lectiva de sensacions fortes. "És revelador el fet que l'home contemporani s'interessi més per l'emoció, que és de tipus explosiu, que pel sentiment, que té un caràcter durador", escriu. Aquesta actitud és la que segons ell marca avui la temperatura de la nostra societat, és l'autèntic valor modern. Un valor d'altra banda gens segur: "Correm el perill que el retorn de l'emoció ens condueixi ràpidament a la barbàrie", anota Lacroix, per qui "cal rebutjar la confusió que s'ha creat en molts esperits entre l'home emocional i l'home agitat". El que per una banda pot ser vist com una riquesa "perquè atenua els excessos del racionalisme", per l'altra presenta el perill de reduir la nostra sensiblitat: "Ens emocionem molt, però ja no sabem realment sentir".

El 'sensation-seeker'
L'obra situa el sensation-seeker com "l'heroi del nostre temps", un heroi que ret culte a l'emoció i al cos, "les dues cares d'una mateixa revolució de les mentalitats"; un heroi narcisista, que practica "una mena d'onanisme emocional". Lacroix també situa aquesta revolució com "la manifestació última de l'individualisme" o "l'apogeu del jo", i a més la considera marcada per un corrent d'antiintel·lectualisme. Viatges d'aventura, esports de risc, festes frenètiques, violència o llagrimeta audiovisual..., es tracta de viure de manera intensa, de deixar-se impactar per un món que és "un mitjà de fruïció". "No es tracta de saber-ho tot, sinó de sentir-ho tot", afegeix.

El buit ideològic
I tot això, ¿per què? Perquè l'emoció omple el buit de la manca de projectes capaços de mobilitzar-nos, del desert ideològic. I al capdavall, per tant, esdevé una nova forma de cohesió social dels ciutadans de la nació, més enllà del marc jurídico-polític. "Les antigues solidaritats del treball, de la parròquia, del poble, de la família, es desEls ciutadans ja no es reconeixen en l'Estat", afegeix Lacroix, que dóna la seva recepta per superar el culte a l'emoció: "Substituir la cultura de l'emoció-xoc per una cultura de l'emoció-contemplació" i fer-ho amb una aposta per la lentitud, la suavitat, l'obertura a l'altre, la disponibilitat davant el món i, sobretot, la capacitat d'admirar l'excel·lència en tots els camps de la vida, una capacitat que requereix no caure en la trampa de l'igualitarisme que sovint es confon amb la igualtat d'oportunitats.

LES FRASES

"El culte de l'orgasme ha reemplaçat el mapa de la tendresa"
"El paradigma de l'art modernés l'emoció-xoc"
"L'home actual sempre està a l'espera d'una estimulació"
"Ens emocionem molt, però ja no sabem realment sentir"
 

Emocions