Ràtio: 0 / 5

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives
 

- Acusat de ser el cervell de les Brigades Roges i de participar en el segrest d'Aldo Moro, Antonio Negri va ser detingut l'any 1979 i condemnat. Escollit diputat pel Partit Radical, li va ser denegada la immunitat parlamentària. Exiliat a França l'any 1983, va tornar el 1997 a Itàlia, on encara va passar un temps a la presó en règim obert. Negri, vinculat al moviment Autonomia Obrera, sempre ha negat la seva vinculació amb les pràctiques violentes de les Brigades Roges.
- «El meu empresonament és un exemple de la resposta repressiva de l'estat a una resistència popular molt important al capitalisme que va haver-hi a Itàlia a partir de l'any 1968. Proletaris, estudiants, intel·lectuals van participar en un moviment revolucionari que apuntava cap a una altra organització política. Davant d'aquesta possibilitat, l'esquerra tradicional va dir que no i va pactar amb la dreta per bloquejar el procés.»


- Ni tan sols és possible revisar judicialment els casos. Estan tancats.
- «No interessa enfrontar-se a aquest període. Al capdavall, vol oblidar-se que el gran terrorista va ser l'estat.»

- 25 anys després, què resta a Itàlia d'aquell moviment considerat un referent per noves formes de lluita?
- «Moltes coses. Per exemple, la capacitat d'organització dels treballadors en situació precària. També un moviment feminista molt intel·ligent. I més coses.»

- En el seu últim llibre (també en les conferències que ha fet aquests darrers dies en diverses ciutats catalanes) parla d'Imperi i multitud. Què és ara l'imperialisme?
- «Distingeixo l'imperialisme com a expressió de l'estat-nació i l'imperialisme com a forma particular de la globalització. Aquest s'escampa arreu sense poder-se reduir a la potència d'un estat-nació. Ni els EUA, amb tot el seu poder, són capaços tot sols de fer la guerra o de construir la pau. Amb tot, necessiten els altres».

- En esclatar la guerra d'Iraq, va afirmar que també representava una mena de cop d'estat contra Europa.
- «Aquesta guerra és un assaig del govern nord-americà d'interpretar l'Imperi d'una manera unilateral. De fet, els EUA sempre s'han oposat als projectes d'unificació d'Europa. Han buscat la manera d'entorpir-los o, en tot cas, formes d'influència amb què mantenir el seu control. Cal tenir present que l'entrada de Turquia a la comunitat europea és una proposta nord-americana. Però, com a contrapunt positiu, s'ha obert un nou discurs sobre l'Europa com a transversal, multiètnica i multireligiosa. S'ha recuperat la idea que Europa pot representar un somni d'universalitat. Etienne Balibar parla d'Europa com a frontera oberta.»

- La vella Europa renovada encara pot ser, doncs, una possibilitat d'esperança?
- «No defenso la constitució europea. És un bordell. Però, sent realista, considero Europa una necessitat.»

- Arran dels atemptats de l'11 de setembre, mentre es propagava la idea del xoc entre civilitzacions, vostè parlava d'un enfrontament entre poders capitalistes.
- «Ben Laden és un mercenari dels EUA. També Saddam. Al-Qaida va estar formada en la guerra contra els soviètics a l'Afganistan. D'aquí, pot interpretar-se l'11 de setembre, i les seves seqüeles, com una revolta de mercenaris en contra dels seus patrons. Em fa pensar en la revolta, a l'època del Renaixement, dels condottieri contra els prínceps que els pagaven. Ara bé, darrere del procés de lluita contra els EUA, contra l'Occident, hi ha altres posicions. No pot reduir-se a Ben Laden el que passa a l'Orient Mitjà. La lluita dels palestins per sobreviure no pot reduir-se a una forma de terrorisme. Posaré dos exemples pictòrics. Quan Goya va pintar els afusellaments de Madrid, aquells homes insurgents contra els francesos potser eren uns reaccionaris. Però, darrere daquella ideologia, hi havia alguna altra cosa (una resistència, també un sofriment) que Goya va captar. L'altre exemple és la tragèdia de Gernika que Picasso va pintar reflectint-hi la crueltat de la guerra. No dic que Faluja sigui Gernika. La resistència contra el feixisme no és comparable al que passa a l'Orient Mitjà. Però també hi ha la humanitat que pateix.»

- El capitalisme provoca sofriment?
- «Sí, hi ha sofriment, però també resistència. Contra la violència que el capitalisme desenvolupa amb les seves formes d'explotació, control i exclusió, hi ha moviments de resistència molt forts. La situació no està tancada. Hi ha gent anorreada per la violència, la brutalitat de certs règims. A la vegada, emergeixen noves formes de resistència. Hi ha maneres de treballar que s'han reapropiat del saber. La resistència s'escampa i diversifica.»

- De fet, sempre ha confiat en la invenció de noves formes de lluita. Això mentre ha parlat de la crisi de l'esquerra tradicional.
- «És una crisi inapel·lable. L'esquerra tradicional no sap respondre a l'escenari de la transformació. Això vol dir que no és res. La desfeta de Kerry també demostra aquesta incapacitat. Els partits d'esquerra són incapaços de reconèixer on és el treball explotat. No són capaços de parlar de la biopolítica. Ni dels nostres desitjos. L'esquerra és responsable de la catàstrofe del que passa en el món. Però hem d'imaginar que, dins la resistència, pot sortir un moviment capaç de representar la realitat de les nostres vides.»

- De representar la multitud, amb les seves diferències?
- «La multitud no està políticament representada. Aquest és el problema. Hi ha d'haver noves respostes. Hem de mirar a l'entorn i analitzar amb intel·ligència la modificació de la situació. S'ha de respondre a les noves formes de treball.»

- Vostè és marxista. Què significa ser-ho avui?
- «Avui i abans considerar que el treball i la vida van junts. També que el ca pital no és la fi de la història. No oblidar que hi ha patrons i explotats i que la veu dels explotats parla de justícia.»

IMMA MERINO

EL PUNT: 15/11/04
 

  • No s'han trobar comentaris
Desenvolupat per Komento