Inici

Contacte






Contacte

Presentació

Anna Sarsanedas Darnés, professora de filosofia us dóna la benvinguda. Podeu enviar notícies, articles, recomanar llibres... Per enviar articles primer us heu de registrar.

Altres webs

  • Filoètica

  • Filoantropologia

  • CIBERAULA

  • Unitat didàctica

  • FILOÈTICA
  • ANTROPOLOGIA FILOSÒFICA
  • CIBERAULA
  • UNITAT DIDÀCTICA

Ràtio: 0 / 5

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives
 

Dimecres 17 de Novembre del 2004

Auditori Narcís de Carreras
C/ Sta. Clara, 11 4t
GIRONA: 19'30 h.

L'ALTERMUNDIALISME: PER UN MUNDIALISME AMB FINS HUMANS

René Passet, actual president d'ATTAC i professor emèrit d'economia de la Universitat de París 1-Panthéon-Sorbone.

El conferenciant, exposa la seva tesi: una mundialització qualitativa en contra de l'actual que qualifica de quantitativa.

Ens trobem, diu, davant d'una triple mutació:

· Tecnològica perquè d'una societat on predominava l'energia s'ha passat a una societat caracteritzada per la informació. Ara els motors de desenvolupament de l'economia són els serveis i el saber.

· Econòmica perquè com a conseqüència de la mutació tecnològica l'economia s'ha transformat en una economia de relació -d'interdependències simultànies, de xarxes d'interconnexió immediata entre països -.

· Política en el sentit que s'ha donat pas a l'alliberament de moviments de capital. Es tracta d'una política que potencia la fluctuació de capital lliure. En altres paraules el Capitalisme s'ha fet financer.

El resultat d'aquesta triple mutació és el que es coneix com a Mundialització provocada per l'aparició d'un món d'interdependències generalitzades -les accions d'un país tenen conseqüències a tot el món-, que s'organitza en xarxes on predomina la informació, que es viu en temps real i que està dominat pel món de les finances. Una mundialització que està conduïda per un món de l'ahir i no del present. Aquest és el gran error, perquè s'apliquen esquemes d'ahir, que no serveixen per al món actual.

Davant d'aquesta realitat, l'economia aposta pel que ell anomena una ra-cionalitat instrumental. La teoria que sustenta aquesta racionalitat instrumental és l'augment del nivell de vida - tanmateix sabem que a la pràctica només afecta a la dels països desenvolupats -, el capital i la producció. La seva conseqüència, també teòrica, a escala mundial és l' anomenada divisió internacional del treball: cada nació produeix allò en que la naturalesa li és favorable i es produeix un intercanvi entre els diferents països. Per fer-ho es crea una llei de competència que apliqui la igualtat entre totes les nacions mitjançant una clàusula del tractat nacional en que una nació tracta de la mateixa manera una empresa nacional i una de estrangera, i aplicant, també, la lliure circulació de capitals al món: l'Oferta i la Demanda regulen intel·ligentment l'economia. Hi ha paritat de divises, és a dir, totes tenen el mateix valor.

Veiem però, que la teoria no s'ajusta a la nostra realitat pràctica. Sabem que pel que fa a alimentació, el món produeix un 23% més del que realment necessita. La sobreproducció també s'observa en la producció de la indústria automobilística, per exemple, on es produeix més del que es necessita. La conseqüència, però és favorable per a les empreses, perquè el mercat disminueix costos degut a un augment de la producció. Per altra banda, els recursos naturals s'esgoten degut a la producció, el consum i l'activitat econòmica i apareixen problemes com l'efecte hivernacle - la destrucció del mecanisme de la biosfera -.

Pel que fa al principi de la racionalitat instrumental desapareix quan parlem d'un factor de producció com és el capital. De tota manera, aquesta desaparició no és causada per l'economia sinó per un concepte més profund: les escales de valors humanes. Sabem que no tothom està d'acord en un repartiment igualitari del capital ni tan sols a nivell intergeneracional - ¿Per què sacrificar-me per algú que no conec?- ni molt menys des d'un nivell extrageneracional - ¿per què sacrificar-me per algú que encara no ha nascut? -. Només cal que formulem una simple pregunta per observar el principal problema: preferim una desigualtat en que hi càpiga una minoria de rics o una igualtat en que aquests no hi tinguin cabuda? Un cop vist que la resposta rau en la Justícia, Passet presenta un món diferent.

Els habitants d'aquest nou món no consideren els impostos com una càrrega social. Aquests impostos, un cop els dirigents defineixin la seva finalitat, els consideraran un senyal de progrés social. Ens trobem davant d'una societat amb perspectiva global i de llarg termini. Internacionalment, aquest nou món diferenciarà les produccions en industrials i tradicionals i aplicarà diferents lleis a cadascuna d'elles. Regirà el lliure canvi en comptes del proteccionisme nacional. Finalment, el capital no invertirà en els països rics i especularà els pobres augmentant així les seves diferències.

Aquesta, és doncs, una mundialització possible. Una mundialització amb finalitats humanes on l'home no és el mitjà sinó que passa a ser el fi. Una economia amb finalitats humanes no és una qüestió de bons sentiments sinó una exigència de racionalitat més d'acord amb el nostre temps i les seves exigències. René Passet es presta a altres alternatives de mundialització i afegeix per finalitzar que en el món actual s'ha d'escollir entre dues possibles alternatives: la competència o la solidaritat. La primera ens conduirà a la desaparició i només la segona ens pot salvar.

Davant el silenci de l'audiència passem al torn obert de preguntes.

Se li pregunta per si creu que el canvi pot ser viable. Ell contesta que només el veu factible si s'arriba a crear una organització que harmonitzi totes les organitzacions. També se li demana què s'ha de fer amb les mobilitzacions. Ell respon que han de deixar de ser jocs socials i que només els hi veu dues sortides: el boicot (que desaprova) i crear campanyes negatives en contra de les empreses.

El col·loqui finalitza a les 22'30h.

Berta Mora és estudiant de 2on de Batxillerat a l'IES de Vidreres

 

  • No s'han trobar comentaris

Calendari

Articles afegits

L'estructuralisme de W. Wundt (1832-1920) Els historiadors de la psicologia solen...
NÚRIA Navarro Entrevista a Philip Pettit Ballygar (Irlanda), 1945 Professor de Princeton Autor de...
Descartes pasaría hoy, en el hiperproductivismo académico actual, por solemne...
GIOVANNI SARTORI, POLITÓLOGO Tengo 80 años. Nací en Florencia y vivo...
BALTASAR PORCEL - 17/10/2004 En 1975 Stephen Hawking lanzó la teoría...

Comptador visitants

Avui 23

Ahir 64

Setmana 23

Mes 607

Total 128543

Enllaços nous

Twitter pensadora

Visites

Hi ha 11 convidats/des i cap membre en línia

Canal youtube

Notícies filosofia

Presentacions

Altres articles

scoop.it