Inici

Contacte






Contacte

Presentació

Anna Sarsanedas Darnés, professora de filosofia us dóna la benvinguda. Podeu enviar notícies, articles, recomanar llibres... Per enviar articles primer us heu de registrar.

Altres webs

  • Filoètica

  • Filoantropologia

  • CIBERAULA

  • Unitat didàctica

  • FILOÈTICA
  • ANTROPOLOGIA FILOSÒFICA
  • CIBERAULA
  • UNITAT DIDÀCTICA

Ràtio: 0 / 5

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives
 

NÚRIA Navarro

Entrevista a Philip Pettit
Ballygar (Irlanda), 1945
Professor de Princeton
Autor de 'Republicanismo' (Paidós)

Philip Pettit havia de ser sacerdot, però va deixar el seminari perquè detestava el vot d'obediència, l'exigència de renunciar a la voluntat. Així va començar el filòsof irlan- dès a construir el seu concepte de llibertat com a no dominació, la pedra fundacional del seu republicanisme cívic.


--¿Zapatero el truca quan té nits d'insomni?
--¡No! Quan va ser elegit com a cap del PSOE, va decidir traçar les idees clau. El seu equip va fer un rastreig bibliogràfic i va trobar el meu llibre Republicanismo. Crec que el va atraure la meva aproximació teòrica.

--Faci'ns-en partícips a tots.
--En el republicanisme cívic hi ha tres claus. La primera és que la finalitat del Govern és establir les condicions perquè la gent pugui disfrutar de la llibertat en el sentit de la no dominació.

--¿No dominació?
--Dominació és la capacitat d'interferir en la vida de l'altre a voluntat i amb absoluta impunitat.

--Ho comprenc. ¿La segona clau?
--El Govern ha de protegir els febles i desarmar els forts. Fer una política de benestar, i que restringeix el poder econòmic als rics, fent impossible utilitzar la riquesa per tenir influència política, legal i mediàtica.

--¿No demana molt, vostè?
--I la tercera és una clau més tradicional. El Govern, intentant disminuir la dominació, ha d'evitar ser ell mateix dominant. ¿Com? Fragmentant el poder en diversos centres, de manera que es restringeixin mútuament. Això implica un Parlament bicameral, un poder judicial independent, un sistema federal... És important la democràcia.
--¿No estem parlant d'això?
--La democràcia té dos aspectes: l'electoral i el poder contestatari. És possible que la democràcia electoral per si sola es converteixi en una dictadura electoral. És crucial que hi hagi canals perquè el ciutadà pugui contestar el Govern.

--Bonic, però... ¿impossible?
--No. El poder contestatari canalitzat a través dels tribunals, el defensor del poble, les ONG existeix. Els polítics tenen por d'aquest tipus de contestació. I pot funcionar molt bé en política mediambiental, internacional, policial.

--Té fe en la humanitat, ¿no?
--¿Vostè no?

--Confia que la gent s'impliqui, contesti, demani comptes.
--Busco un republicanisme possible, de gas i aigua, tal com va batejar Bernard Shaw el socialisme de tall fabianista. ¡Detesto el romanticisme en política! Busco una filosofia que ens guiï en la política pràctica.
--Hi insisteixo. El ciutadà ja porta prou càrrega.
--És cert. Per això no li demano que es torni políticament virtuós. Jo busco la virtut cívica en els moviments socials, si aquests representen els ciutadans en un domini. Ells són els que han d'atraure altres al seu moviment i crear una xarxa de contestació. La contestació és més important que el procés electoral per a la democràcia.

--¿De debò?
--El procés electoral és com una loteria. No s'ha de sacralitzar. El cor de la democràcia es basa en el compromís de transparència, en l'imperatiu de justificar el que es fa i en la possibilitat de contestar-ho, de for- çar el Govern a canviar la política.

--¿Com va arribar al republicanisme?
--Sempre he estat a l'esquerra, però vaig trobar que hi havia extrems a reconciliar. Hi havia, d'una banda, les idees liberals, que desatenen la importància dels llaços entre la gent, i d'una altra, el comunitarisme, que reconeix els llaços socials, però que no és autocrític i li és di- fícil no caure en el conservadorisme.

--Va fer la síntesi.
--Intentant definir la llibertat com un ideal social, vaig veure que l'important és reconèixer que hi ha llaços entre els homes i que el Govern ha de garantir el fet de no ser dominat pels altres. Els homes s'han de poder mirar als ulls dels altres i reconèixer-s'hi. Llegint, vaig trobar que en la tradició republicana anterior al segle XIX l'important és disfrutar d'un estatus social de no dominació, d'igualtat. ¡Això va ser una espècie d'epifania!

--Escolti, ¿el republicà Bush és el pitjor republicà?
--¡El Govern de Bush és una dictadura electoral! Els defensors de les llibertats civils als EUA estan molt frustrats perquè el Govern es resisteix a ser interrogat. Un exemple: el senyor Cheney va crear un consell per a assumptes mediambientals. Va dir que els consellers li van donar les seves recomanacions i que les segueix al peu de la lletra, però no ha donat un sol nom d'aquests consellers, ni tan sols als tribunals. Tothom sap que són gent de les grans corporacions.


Noticia publicada a la pàgina 007 de l'edició de Dijous, 28 d'octubre de 2004 de El Periódico

  • No s'han trobar comentaris

Calendari

Articles afegits

L'estructuralisme de W. Wundt (1832-1920) Els historiadors de la psicologia solen...
NÚRIA Navarro Entrevista a Philip Pettit Ballygar (Irlanda), 1945 Professor de Princeton Autor de...
Descartes pasaría hoy, en el hiperproductivismo académico actual, por solemne...
GIOVANNI SARTORI, POLITÓLOGO Tengo 80 años. Nací en Florencia y vivo...
BALTASAR PORCEL - 17/10/2004 En 1975 Stephen Hawking lanzó la teoría...

Comptador visitants

Avui 18

Ahir 30

Setmana 79

Mes 537

Total 115672

Enllaços nous

Twitter pensadora

Visites

Hi ha 18 convidats/des i cap membre en línia

Canal youtube

Notícies filosofia

Presentacions

Altres articles

scoop.it