Mapa

Contacte






Contacte

Ràtio: 0 / 5

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives
 

El passat mes de Maig D. Innerarity va fer dues conferències a Girona. La primera tenia per títol: “El nou espai públic”; i la segona: “El futur de les utopies polítiques”. En aquest article faré un breu resum de la primera. Més endavant, quan disposi de més temps intentaré sintetitzar la segona.

Respecte al nou espai públic, Innerarity va començar amb una constatació i una qüestió. La constatació: crisi de la representació política que pateix la societat actual. La qüestió: Què és una societat ben representada?

L’espai públic, segons Innerarity és un espai de representació, però aquesta representació a vegades pot esdevenir fictícia. Aleshores, com es pot crear un espai que no falsifiqui la realitat i ofereixi una bona imatge representativa? La tesi presentada fou que la societat és quelcom que s’ha d’elaborar políticament. És a dir, la societat és una construcció, quelcom que s’ha de fer entre tots, una matèria primera que s’ha de treballar i aquest treball és el que s’anomena representació. Avui en dia, el que està succeint és que hi ha un descrèdit respecte al vell sistema de representació. Vivim en l’apoteosi de la immediatesa. L’àmbit del públic i del privat s’està intercanviant. En la societat s’està produint un fenomen de politització d’allò privat: creences, costums... Apareixen nous moviments que posen en qüestió la privatització d’allò considerat com a privat. Va posar com a exemple: la violència domèstica o el conflicte recent dels banlieu a França. Abans certes qüestions que es mantenien en privat, ara es fan públiques. La privatització de la diferència ja no funciona. Com per exemple: el vel de les dones musulmanes.

Un altre indicador del problema de la crisi de representació ve donada perquè vivim en societats on ningú vol representar l’interès general, però al mateix temps hi ha una renúncia a entendre les societats com una totalitat. Les societats han esdevingut agrupacions d’interès particular. Un exemple serien les organitzacions d’un sol problema: Partit dels caçadors, dels automobilistes... La societat s’està descomposant en una juxtaposició d’interessos particulars provocant una desfragmentació social. Les mateixes qüestions privades s’estan utilitzant com a tema de confrontació política. Allò privat s’ha convertit en quelcom immediatament públic, o com diria Eugenio Trias en una obscenitat.

Actualment l’escenari social es forma a través de l’enfrontament de diversos interessos. La societat s’està convertint en un conjunt de minories sense cap referència al conjunt. Els drets individuals han passat a primer pla sense negociació ni compromís. Aleshores la representació es trasllada a l’àmbit polític o esfera pública. La idea que es transmet contínuament és que només pot representar a un grup qui pertany a aquest grup. D’aquesta manera el concepte mateix de democràcia està canviant. Abans s’entenia la democràcia com un sistema de síntesi de la societat civil o fotocòpia, en canvi ara només el similar representa al similar, eliminant-se la possibilitat d’interacció i convivència d’allò diferent. Segons, Innerarity s’ha de tornar a entendre al democràcia com a deliberació. El parlament hauria d’esdevenir el lloc on la societat hauria de poder-se aclarir sobre ella mateixa, on poder descobrir els vertaders interessos de la societat. Els parlaments democràtics haurien de ser parlaments epistemològics, laboratoris de comprensió de la societat, i no una competició d’interessos particulars. S’hauria de vincular més la política al coneixement. Potser, afegiria a tall personal, es tracti només d’una utopia?

  • No s'han trobar comentaris