Inici

Contacte






Contacte

Presentació

Anna Sarsanedas Darnés, professora de filosofia us dóna la benvinguda. Podeu enviar notícies, articles, recomanar llibres... Per enviar articles primer us heu de registrar.

Altres webs

  • Filoètica

  • Filoantropologia

  • CIBERAULA

  • Unitat didàctica

  • FILOÈTICA
  • ANTROPOLOGIA FILOSÒFICA
  • CIBERAULA
  • UNITAT DIDÀCTICA

Ràtio: 0 / 5

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives
 

El conflicte social com a factor de canvi

La Gran Enciclopèdia Catalana descriu el conflicte com "un desequilibri temporal en la cohesió d'un sistema social, causat per elements o forces dissidents que poden ser interns o externs a ell i que pretenen de restablir un nou equilibri fonamentat en unes bases noves".
La definició de conflicte social inclou un gran nombre de fenòmens. Les vagues, les grans i petites manifestacions populars, són formes de conflicte, però aquests desordres aparents tenen com a resultat final restaurar l'ordre. Gràcies als moviments socials de protesta, les societats desenvolupades són conjunts estables. El conflicte és una forma aguda de competició ja que l'agressió i la defensa són aspectes implícits en un conflicte social. En alguns casos aquesta activitat és tan assumida que hi ha institucions que representen aquest estat de coses: l'exèrcit, per exemple. El conflicte està lligat al canvi: la major part dels conflictes acaben generant algun tipus de canvi.
Tota societat conté elements de tensió i conflicte potencial, i l'anàlisi del canvi social els ha de tenir en compte, perquè són els que proporcionen la dinàmica del canvi.

Valoració del conflicte social

Entre els sociòlegs, hi ha divergències a l'hora de valorar el conflicte social. Els teòrics de l'equilibri com Parsons i Warner, pels quals la societat representa un organisme que busca l'equilibri, valoren el conflicte com a disfunció, inestabilitat, extorsió que posa en perill el sistema social. Altres, com Lynd, Mills i Coser, "teòrics del conflicte", el veuen com un element natural i pronosticable de l'organització social. Un dels aspectes positius del conflicte és l'afany per promoure i activar la cohesió del grup, però també serveix per revisar la realitat i reestructurar aspectes que altrament no canviarien mai i blocarien la vitalitat social.
Aquestes dues actituds responen a una vella polèmica històrica sostinguda per Hobbes i Rousseau sobre el sentit de la societat, que ha quedat com a arquetip del pensament social.

  • No s'han trobar comentaris

Calendari

Articles afegits

L'estructuralisme de W. Wundt (1832-1920) Els historiadors de la psicologia solen...
NÚRIA Navarro Entrevista a Philip Pettit Ballygar (Irlanda), 1945 Professor de Princeton Autor de...
Descartes pasaría hoy, en el hiperproductivismo académico actual, por solemne...
GIOVANNI SARTORI, POLITÓLOGO Tengo 80 años. Nací en Florencia y vivo...
BALTASAR PORCEL - 17/10/2004 En 1975 Stephen Hawking lanzó la teoría...

Comptador visitants

Avui 4

Ahir 28

Setmana 127

Mes 573

Total 141458

Enllaços nous

Twitter pensadora

Visites

Hi ha 8 convidats/des i cap membre en línia

Canal youtube

Notícies filosofia

Presentacions

Altres articles

scoop.it