Inici

Contacte






Contacte

Presentació

Anna Sarsanedas Darnés, professora de filosofia us dóna la benvinguda. Podeu enviar notícies, articles, recomanar llibres... Per enviar articles primer us heu de registrar.

Altres webs

  • Filoètica

  • Filoantropologia

  • CIBERAULA

  • Unitat didàctica

  • FILOÈTICA
  • ANTROPOLOGIA FILOSÒFICA
  • CIBERAULA
  • UNITAT DIDÀCTICA

Ràtio: 0 / 5

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives
 

"Per evitar la guerra cal estar disposat a fer-la"

• El teòric dels conflictes bèl.lics defensa, enfront dels pacifistes, l'ús just de la força

NÚRIA NAVARRO

Nova York, 1935
Professor de Princeton
Autor de 'Guerras justas e injustas' (Paidós)

Michael Walzer va publicar a finals dels anys 70 Guerras justas e injustas, un monumental assaig sobre els conflictes bèl.lics. La seva tesi l'ha anat ampliant i corregint al llarg dels anys. El prestigiós politòleg nord-americà va participar en el cicle En guerra del CCCB.
 

--¿De debò que hi ha guerres justes?
--El paradigma és l'autodefensa. Si algú m'agredeix, és just que em defensi. Quan els països ataquen, com els alemanys van atacar Polònia, o els russos, Finlàndia, la defensa de polonesos i finlandesos era justa.

--No tot és així de simple.
--No. Després de la segona guerra mundial, vam començar a admetre que una guerra justa es pot emprendre per salvar una població que és atacada pel seu propi govern. És el cas dels vietnamites que van tancar els camps d'extermini a Cambodja, o els tanzans que van intervenir a Uganda. Si els EUA o Europa haguessin intervingut a Rwanda, hauria sigut una guerra justa.

--¿La de l'Iraq ha sigut justa?
--La contenció forçada del règim de Saddam estava justificada, però no requeria una guerra a gran escala. I una guerra innecessària és una guerra injusta.

--¿Innecessària?
--El paradigma de guerra innecessària és la de conquista. La conquista espanyola d'Amèrica va ser una guerra injusta.

--Ho entenc. Però just i injust són categories morals, ¿no?
--És cert. Però tots els conceptes polítics poden ser utilitzats malament. La Bulgària comunista s'autoproclamava "democràcia del poble". Ni era democràcia, ni pertanyia al poble. Així que no hi ha cap més opció que argumentar en contra de cada manipulació, perquè ningú inventarà un llenguatge polític que no pugui ser utilitzat equivocadament. Les guerres són exemples obvis de desacords polítics.

--¿Sortir de les guerres és més difícil que entrar-hi?
--Posem el cas de l'Iraq. És urgent el compromís de l'ONU i d'Europa d'assistir --i insistir-- els nord-americans en la reconstrucció política del país. Aquesta és la raó per la qual crec que la decisió espanyola de treure les tropes és un gran error. Si volem un resultat decent per a l'Iraq, els EUA necessiten ajuda.

--No en van necessitar per atacar.
--L'error de l'Administració de Bush és voler compartir despeses sense compartir autoritat, mentre que els europeus volen compartir autoritat sense compartir despeses. Els EUA haurien d'acceptar un règim multilateral de transició, i els europeus, invertir recursos en un nou règim.

--Hi insisteixo. Els EUA no van demanar permís per atacar.
--És en interès de tothom que a l'Iraq hi hagi un Govern independent, que no sigui brutal ni salvatge amb la seva pròpia gent, que protegeixi els drets dels kurds i reconegui els dels seus ciutadanes, ¿no? Només així potser podrà començar un procés de canvi al món àrab. A vegades s'ha d'oblidar la història per obtenir resultats.

--Les tortures a presoners, admet, no l'han sorprès.
--La guerra porta al sadisme, fora que hi hagi un continu esforç per mantenir la disciplina militar i un compromís entre els oficials per aplicar la Convenció de Ginebra. A l'Iraq, en part per la identificació de l'Administració de Bush d'aquesta guerra amb la guerra contra el terrorisme, els mètodes interrogatoris es van traslladar de Guantánamo a l'Iraq. I la cosa que encara és més important és que les presons es van posar en mans de reservistes gairebé sense formació i també de contractats del sistema de presons nord- americà.

--La privatització de la guerra.
--Exacte. I no ens vam adonar de l'ús de contractistes privats a l'Iraq fins a les fotos de l'abús.

--No se suma a les files del pacifisme. ¿En què falla?
--En el fet de creure que els agressors, els tirans i els assassins poden ser frenats sense l'ús de l'amenaça o de la força militar. La història demostra que l'enfrontament de la Gran Bretanya i França amb els nazis hauria evitat la guerra. L'ús de la força hauria propiciat solucions més decents que Auschwitz. Si no estàs preparat a temps per lluitar, t'acabes ficant en guerres innecessàries.

--¿I el diàleg? ¿I la diplomàcia?
--Hi crec de manera vehement. Però per evitar la guerra cal estar disposat a fer-la.

--L'enemic del segle XXI no té cara. ¿Més difícil encara?
--La guerra contra el terrorisme ha de ser feina de la policia. I els problemes que sorgeixin d'aquesta guerra no seran problemes de justícia, sinó de llibertat civil, de com mantenir els límits constitucionals sota condicions d'activitat antiterrorista.


Noticia publicada a la pàgina 011 de l'edició de Dimarts, 8 de juny de 2004 de El Periódico - edició impresa

  • No s'han trobar comentaris

Calendari

Articles afegits

L'estructuralisme de W. Wundt (1832-1920) Els historiadors de la psicologia solen...
NÚRIA Navarro Entrevista a Philip Pettit Ballygar (Irlanda), 1945 Professor de Princeton Autor de...
Descartes pasaría hoy, en el hiperproductivismo académico actual, por solemne...
GIOVANNI SARTORI, POLITÓLOGO Tengo 80 años. Nací en Florencia y vivo...
BALTASAR PORCEL - 17/10/2004 En 1975 Stephen Hawking lanzó la teoría...

Comptador visitants

Avui 1

Ahir 31

Setmana 99

Mes 588

Total 130282

Enllaços nous

Twitter pensadora

Visites

Hi ha 5 convidats/des i cap membre en línia

Canal youtube

Notícies filosofia

Presentacions

Altres articles

scoop.it