Ràtio: 4 / 5

Estrelles activesEstrelles activesEstrelles activesEstrelles activesEstrelles inactives
 

I. KANT (1724 - 1804)

0.Vida i Obres
Neix l'any 1724 a Königsberg, antiga Prússia Orientat (avui Kaliningrad) en un ambient molt religiós i purità el qual va marcar tota la seva vida.
1770 obté una càtedra de professor ordinari de metafísica i lògica de la Universitat de Königsberg.
1804 va morir a la mateixa ciutat on havia nascut . A la seva tomba es gravaren les paraules d'un dels seus escrits:
"Dues coses omplen el meu ànim sempre amb nova i creixent admiració i respecte : el cel estrellat damunt meu i la llei moral dins meu"

Les seves obres es divideixen en:

Període Pre-crític: Somnis d'un visionari explicats pel somni de la metafísica 1766
Dissertació ... 1770

Període crític: Té per objectiu contestar les següents preguntes:
- Què puc conèixer?: Crítica a la Raó pura 1781 i Prolegòmens 1783 - Què haig de fer?: Fonamentació a la metafísica dels costums 1785 i Crítica de la Raó pràctica 1787
- Què puc esperar? Crítica del Judici 1790; La pau perpètua 1795 ...


1. Introducció (influències)

A) Il·lustració i Crítica a la Raó "Criticisme Kantià"
Crítica a: - Dogmatisme racionalista (metafísica - Wolff) ha convertit la raó en una deessa que es creu capaç de donar sentit a la realitat deixant de banda els sentits.
- Escepticisme empirista (Hume) tot i que reconeix que és útil perquè exposa la necessitat de precisar l'abast i els límits de la metafísica trobant el fonament dels seus conceptes.
- Irracionalisme (misticisme) ha sobrevalorat el sentiment de la fe mística.

B) Nova concepció de la naturalesa: Física (Newton) i Humana (Rousseau).
Kant adoptarà el model de Newton sobre la naturalesa com un tot mecànic regit per unes lleis que si es coneixen permeten predir el comportament dels fenòmens. Per altra banda considera a J.J.Rousseau com el Newton del món moral perquè proposa un nou model d'home el qual cal potenciar per tal de poder sobreviure en aquesta societat que ha desnaturalitzat l'humà i l'ha convertit en esclau de si mateix.

C) La Filosofia de Kant i l'Idealisme Transcendental.
Filosofia com a: Crítica a les desnaturalitzacions de la Raó ( Teòrica / Pràctica).
Projecte d'un estat nou de la Humanitat en Llibertat.
Idealisme transcendental i el Gir Copernicà . La filosofia de Kant es defineix com a Idealisme transcendental perquè les condicions de possibilitat del coneixement provenen del propi subjecte que coneix, es a dir, són "a priori" (ideals = no observables empíricament) i necessàries perquè sense elles no hi ha coneixement. En aquest sentit Kant introdueix un canvi anomenat Gir Copernicà en la concepció epistemològica anterior perquè el coneixement parteix del propi subjecte que coneix i no dels objectes coneguts.

2. TEORIA DEL CONEIXEMENT (EPISTEMOLOGIA): QUÈ PUC CONÈIXER?

(Recerca dels límits del coneixement )

A)Introducció: Crítica a la Raó Pura

Problema inicial : És possible la Metafísica com a Ciència?

* Com és possible la Ciència? És el mateix que preguntar: com és possible el coneixement? Condicions: Empíriques i "a priori" . El coneixement està format per la suma de dos elements: Matèria + Forma "a priori" ( és la suma dels elements aportats per la Sensibilitat + l'Enteniment ).

No hi ha cap dubte sobre això: tot el nostre coneixement comença amb l'experiència. Perquè, com es despertaria i es posaria a actuar la nostra facultat de coneixement, si no fos a través d'objectes que afecten els nostres sentits i que, o produeixen ells mateixos representacions, o posen en moviment la nostra capacitat d'entendre, a fi de comparar aquestes representacions, de connectar-les o de separar-les, i així, amb el material brut de les impressions sensibles, arribar a elaborar un coneixement dels objectes que s'anomena experiència? Cronològicament, doncs, no tenim cap coneixement previ a l'experiència, i amb ella comença tot coneixement.
Ara bé, encara que tot el nostre coneixement comença amb l'experiència, no per això es pot dir que tot ell prové de l'experiència.
Crítica de la Raó Pura Introducció.-

* Com és el llenguatge utilitzat per la Ciència?

- Classificació dels judicis:
Judicis sintètics a posteriori ( Hume ) / Judicis analítics "a priori" ( Leibniz).

Judicis Sintètics a priori ( Són aquells que reuneixen les condicions necessàries per a que sigui possible el coneixement; així són sintètics perquè fan una síntesi dels objectes materials i són "a priori" perquè intervenen en aquesta síntesi les formes "a priori" de la Sensibilitat i de l'Enteniment ): Com són possibles? Es poden utilitzar en la Metafísica?

B)Estètica Transcendental: Sensibilitat i Fenomen

Ciència dels principis "a priori" de la sensibilitat : Espai i Temps ( Intuïcions pures )

L'espai no és més que la forma de tots els fenòmens dels sentits externs, és a dir, la condició subjectiva de la sensibilitat. Solament sota aquesta condició ens és possible la intuïció externa. Ara bé, atès que la receptivitat del subjecte, qualitat consistent a poder ser afectat pels objectes, precedeix necessàriament tota intuïció d'aqueixos objectes, és possible d'entendre com la forma de tots els fenòmens pot donar-se en el psiquisme amb anterioritat a tota percepció real, és a dir, a priori, i com pot ella, en quant intuïció pura en la qual han de ser determinats tots els objectes, contenir, prèviament a tota experiència, principis que regulin les relacions d'aqueixos objectes.
Crítica a la Raó Pura , Estètica Transcendental

Possibilitat dels Judicis Sintètics a priori en les Matemàtiques com a exemple.

C)Lògica Transcendental: Estudi de les estructures de coneixement de l'Enteniment ( conceptes purs "a priori" o categories ) i de la Raó ( idees transcendentals ) .

I. Analítica Transcendental: Enteniment i Conceptes

Estudi de l'acció de l'Enteniment: Comprendre la Sensibilitat a través de Judicis i Conceptes.
Analítica dels conceptes: Classificació dels Conceptes: Empírics i "a priori" (Categories). El problema és com s'apliquen les categories als objectes i al revés.
Deducció transcendental de les Categories: L'Apercepció transcendental
Analítica dels principis: Esquematisme transcendental

Possibilitat dels Judicis Sintètics a priori en la Física com a exemple.

Fenomen / Noümen Explicació final sobre quins són els objectes de coneixement.

El que podem arribar a conèixer són els fenòmens = objectes d'experiència que corresponen al que és intuït en l'espai i el temps mitjançant la sensibilitat i entès per l'enteniment mitjançant conceptes. El que no podem conèixer és com són els objectes realment en ells mateixos o el que Kant anomena els Noümen = realitat independent del nostre coneixement. El noümen té un sentit negatiu com a límit del nostre coneixement , però també té un sentit positiu en tant que pot arribar a ser pensat per la raó a través de la imaginació.
Ja des dels temps més antics de la filosofia, els que es tenien per investigadors de la raó pura han concebut, ultra els ens sensibles o fenòmens (phaenomena) que formen el món dels sentits, ens intel·ligibles particulars (noumena) que haurien de constituir un món intel·ligible i, com que confonien els fenòmens amb l'aparença ( cosa que és ben perdonable en una època encara inculta), només concediren realitat als ens intel·ligibles.
De fet, si considerem, com és just, els objectes dels sentits com a simples fenòmens, confessem tanmateix també, amb això, que tenen com a fonament una cosa en si, encara que no coneguem com és en ella mateixa, sinó només el seu fenomen, és a dir, el mode com els nostres sentits són afectats per aquest quelcom desconegut. L'enteniment, doncs, precisament perquè accepta fenòmens, reconeix també l'existència de coses en si; i aleshores podem dir que la representació de tals ens, que són el fonament dels fenòmens i, per tant, simples ens intel.ligibles, és no solament admissible, sinó també inevitable.
Prolegòmens... Segona part


II. Dialèctica Transcendental: Raó i Idees.
Crítica a les pretensions Metafísiques de la Raó d'anar més enllà dels límits de l'experiència:
* Antinòmies sobre el Món: Contradiccions sobre el seu origen, naturalesa...
* Paral.logismes sobre l'Ànima: Raonaments que semblen veritat però que no ho són sobre la naturalesa del jo i de la pròpia ànima.
* Ideals de la Raó: Déu. No es pot provar la seva existència perquè no en tenim experiència.

Conclusió: Pensar / Conèixer . Les idees de la raó es poden pensar però no conèixer.

3. Crítiques a l'Epistemologia Kantiana: Subjectivisme Kantià.

  • No s'han trobar comentaris
Desenvolupat per Komento