Contacte






Contacte

Ràtio: 0 / 5

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives
 

Slajov Zizek participa a Girona en el seminari «Canvis i malestars en les societats contemporànies»

IMMA MERINO . Girona EL PUNT 9-2-05

El filòsof i psicoanalista eslovè Slajov Zizek afirma que la seva vida és horrible perquè la ment no el deixa en pau: fa que les idees li arribin a glopades i sense aturador. Qui assisteixi a la conferència que demà farà a La Mercè ( Hi ha un espai per a la religió, avui? ) o a la seva ponència al seminari Canvis i malestars en la societat contemporània , que tindrà lloc divendres al mateix centre cultural, comprovarà que les idees compulsives es tradueixen en un torrent de paraules expressades amb una força impetuosa. Tot sembla passar pel cap d'aquest filòsof (de Plató a Hitchcock passant per Lacan) que pensa el present sense complexos.


Amb el permís de la universitat de Ljubljana, que li manté la plaça (a l'Institut d'Investigació) concedida per l'antic règim comunista iuguslau perquè no entrés en contacte amb els estudiants, Slovaj Zizek s'ha convertit en un filòsof transhumant que exposa les seves idees (sovint paradoxals i desconcertants) en universitats i centres d'arreu del món (els EUA com a lloc preferent, tot i que Argentina també el convoca i atrau molt) mentre un ordinador portàtil li permet escriure-les i continuar publicant llibres a bon ritme, com sembla que no podria ser d'una altra manera en el seu cas. Només uns exemples, entre els seus llibres traduïts al castellà, alguns dels quals, publicats a Buenos Aires i Mèxic: «Todo lo que usted quiso saber sobre Lacan y nunca se atrevió a preguntarle a Hitchcock, Estudios culturales. Reflexiones sobre el multiculturalismo (en col·laboració amb Frederic Jameson), Ideología, un mapa de la cuestión, El frágil absoluto o ¿por qué merece la pena luchar por el legado cristiano? i Porque no saben lo que hacen. El goce como un factor político.

Després de plantejar si avui hi ha espai per a la religió, en la conferència oberta que farà demà a La Mercè, Zizek insistirà sobre el gaudi com a factor polític en el seminari Canvis i malestars en la societat contemporània, organitzat pel mateix centre cultural i la demarcació de Girona del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya. Respecte del tema, el filòsof eslovè apunta que el gaudi s'ha convertit en un absolut tirànic («no a la greixina, sí al jogging», podria ser un lema). A parer seu, la paradoxa de la societat occidental contemporània és que, sent (aparentment) permissiva, les vides cada cop són més regulades. De manera sorprenent, Zizek apunta que la psicoanàlisi (que assumeix des del lacanisme, el qual ha explicat amb exemples de la cultura popular) allibera l'individu (el superego) de l'imperatiu desesperant d'haver de disfrutar.

No és l'única paradoxa que planteja Zizek en relació amb el funcionament (i els malestars) de la societat contemporània. Una altra és que el multiculturalisme (d'aparador, de consum) és una tolerància aparent que disfressa la por a l'altre (l'immigrant, l'hipotètic terrorista) i n'evita el contacte real. Punyent, desacomplexat, políticament incorrecte fins a provocar reaccions indignades (la seva relació general amb les feministes és difícil, i ell mateix explica alguns insults rebuts), Slavoj Zizec acostuma a demostrar una agudesa que ha contribuït al fet que, en certa manera, sigui un filòsof de moda. També que a vegades s'apunti que exposa les idees amb més brillantor que argumentació.

Aquesta agudesa fa que, dominant la tradició filosòfica, aporti exemples de la cultura popular que, a vegades, certament són reveladors. Res no sembla que li sigui aliè: de Hegel als dibuixos animats, de Deleuze (que discuteix per les conseqüències de voler trencar tots els límits) als films de David Lynch. Malgrat que afirmi que la seva gran passió és l'òpera i que el cinema el fascina menys del que sembla i que fins i tot n'està cansat, molts dels seus exemples són cinematogràfics. N'hi ha que són tan lúcids i incisius com el que va exposar a l'article El MacGuffin iraquià i que podria resumir-se així: «Si l'urani és el MacGuffin d'Encadenados, d'Alfred Hitchcock, les armes de destrucció massiva són el MacGuffin (el pretext, doncs, de la invasió nord-americana) de la guerra contra l'Iraq.» Com és sabut, el MacGuffin no és res, només un pretext.
Al capdavall, en la seva voluntat de pensar el present i la seva consciència de la necessitat de transformar-lo, Zizek analitza la política i l'economia actuals per denunciar les contradiccions del capitalisme i la seva voluntat globalitzadora en un moment en què, després de l'11 de setembre, ha entrat en crisi la utopia de la felicitat capitalista neoliberal i els EUA estan disposats a demostrar amb sang i foc quin és el model (l'ordre i qui el domina) de les relacions internacionals. I a vegades ho fa apel·lant a Lenin.
 

  • No s'han trobar comentaris