Contacte






Contacte

Ràtio: 0 / 5

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives
 

Aquest és un petit resum d'una conferència de D. Innerarity sobre "El futur de les utopies polítiques". Segons Innerarity es comença parlant d'utopies i s'acaba parlant de la realitat. Certament, quan parlem de les utopies és perquè hi ha alguna cosa en la realitat que no rutlla, que no va a l'hora. Ho sabien molt bé, Plató quan va escriure el seu diàleg "Politeia" (La República) o T. Moro amb la seva Utopia (per referir-se a una illa que no està en lloc: u-topos=no-lloc). Les utopies expressen ideals, però ens porten a una reflexió sobre què és la realitat i com voldríem que fos.

Les utopies i tot el pensament utòpic ha estat molt criticat per massa idealista, en el sentit de parlar d'impossibles i d'allunyar-se de la realitat (Marx va titllar als socialistes de la seva època, com Saint-Simon o Fourier, d'utòpics, de no tocar de peus a terra). Amb tot, va assenyalar Innerarity hi ha raons a favor de la Utopia, com poden ser que a vegades hi ha coses impossibles que poden esdevenir, amb el temps, possibles o que l'aspiració a l'òptim condueix al millor. Algunes crítiques actuals que es podrien exposar en contra de les utopies és que aquestes condueixen a la sospita i a la crítica desmesurada de la realitat i que no n'hi ha prou amb bones intencions, sinó que fan falta diners. Però, molt sovint no hi ha gaires alternatives.

És prou evident que avui en dia les utopies ja no entusiasmen. Podem trobar més exemples de distopies o antiutopies en el sentit més negatiu del terme, que no pas en el sentit positiu. Ara es mostren móns futurs horribles, dominats per màquines totalitàries, com seria l'exemple de Matrix. Vivim en una època d'esgotament dels projectes utòpics, com va dir Innerarity, de les promeses. Tanmateix, s'ha de renunciar a les utopies? Es podria pensar la utopia d'una altra manera? Aquestes són algunes qüestions que es van plantejar. Fent referència al realisme utòpic del qual parla A. Giddens, Es podria pensar la utopia com un estat inassolible en l'espai i en el temps, la possibilitat de la qual ha de ser pensada. Pensar les utopies pot ajudar a aguditzar el sentit del possible dins d'allò real. Permeten descobrir el possible que hi ha dins el real. De fet, des de sempre, les utopies han servit per sacsejar el concepte de realitat. Una bona utopia pot començar per una descripció de la realitat. I conèixer millor la realitat és millor que adoctrinar-la.

La qüestió, però que es pot formular tot seguit és: què és la realitat? Doncs, la realitat no és només allò actualment possible sinó totes les seves possibilitats (obertes o tancades) alternatives. Les utopies poden, aleshores, servir per detectar bé les imperfeccions del moment present, per veure què és possible i alliberar les possibilitats que no existirien. Ara bé, que tot sigui possible d'una altra manera, no vol dir que tot sigui possible. La vida gira entorn d'unes possibilitats latents. Com deia M. Weber la política és l'art de buscar alternatives. Allò possible pot ser un marc d'acció per la política i un bon polític és algú que possibilita, que ofereix diferents possibilitats.

Aleshores, segons Innerarity, ens podríem preguntar: quan es raonable aspirar a quelcom que no és possible? Per respondre a aquesta pregunta primer s'ha de distingir entre el que es pot desitjar i el que un vol. Es poden voler moltes coses, però ser impossible d'aconseguir-les. Per tant, cal ser realista i ser conscient que les utopies són desitjos, però que no tot es desitjable. No es pot desitjar la felicitat de tots per sempre, perquè aniria contra la condició humana i perquè la felicitat s'aconsegueix quan es compleixen les expectatives d'una manera diferent de com es pensava. Tampoc seria possible arribar a una situació perfecta, potser perquè ni tan sols sabem quina seria una situació perfecta. Una societat sense conflictes, no seria desitjable. La vida humana comença on acaba la perfecció.

La millor utopia seria la que deixa el futur obert, que ofereix possibilitats (a diferència de les utopies clàssiques tancades i definitives). La utopia actual hauria de ser aquella que fos una prohibició davant el tancament de la societat a altres possibilitats. Vivim en un món sense formatejar i la incertesa, la sorpresa, el desconegut... no s'han de considerar com a coses dolentes, sinó tot el contrari. La utopia ens pot ajudar a aprendre a desaprendre el que havíem aprés.

  • No s'han trobar comentaris