Objecte d'estudi de les Ciències Socials
La Sociologia és una de les anomenades ciències socials ( conjunt de matèries que tenen per objecte d'estudi els fenòmens socials des d'una perspectiva científica ) juntament amb la història, l'economia, l'antropologia cultural, la política, la demografia, la psicologia social i la lingüística. Però, què és el que la distingeix d'aquestes altres ciències socials?
"El que distingeix la sociologia d'aquestes altres i d'altres branques de la coneixença social és el fet que investiga l'estructura, els processos i la natura de la societat humana en general. Les altres ciències socials estudien tan sols aspectes parcials de la societat. Així, quan un economista investiga el desenvolupament del capitalisme en una societat determinada, concentra la seva atenció sobre certs processos de producció, la formació del capital, el repartiment dels beneficis, la fluctuació dels salaris, els cicles del mercat. Ara bé : quan el tema és tractat pel sociòleg, aquest no sols s'ocuparà d'aquestes qüestions, sinó que també observarà quins són els sectors socials que fan rutllar aquesta economia capitalista, com es distribueix el treball entre els diversos participants del procés, quins conflictes laborals sorgeixen a causa d'aquests, quins factors culturals entren en joc, i així successivament."
Salvador Giner Sociologia
Tot i aquestes diferències, la Sociologia no és una ciència del tot autònoma. De fet, els resultats obtinguts per cadascuna de les ciències socials són complementaris i es necessiten mútuament. La unitat de la Sociologia brolla de la seva manera d'enfocar les coses : s'interessa per les col·lectivitats mateixes, així com per les relacions interhumanes que s'hi produeixen, i no pas per alguns dels seus aspectes parcials. La Sociologia sempre interrelaciona fenòmens que pertanyen a diferents nivells de la vida social i intenta establir connexions entre els fenòmens polítics i els religiosos, els econòmics i els bèl·lics, els artístics i ètics. Com ja va reconèixer un dels seus fundadors moderns, Vilfredo Pareto :
"La societat humana és objecte de nombrosos estudis. [...] la seva síntesi, que intenta estudiar la societat humana en general, es pot anomenar sociologia".
Hem dit que la sociologia és una ciència social. Però és una ciència? En un principi no es va posar en dubte, perquè en el segle XIX la sociologia era de caire positivista o empíric i seguia el mètode inductiu. En aquells moments la sociologia complia els requisits necessaris per considerar-se científica:
Objectiva: tractar els fets com si fossin coses.
Empírica: tenir com a base l'observació dels fets i poder ser verificada per l'experiència.
Teòrica: situar les hipòtesis ja verificades dins d'un corpus de generalitzacions i de teories, que no es limitin a interpretar la realitat social sinó que suggereixin altres hipòtesis que hauran de ser verificades posteriorment.
Acumulativa: connexió entre les diferents teories que poden ser modificades.
Actualment, però, el caràcter científic de la sociologia ha estat posat en dubte per alguns filòsofs, com ara Khun, Lakatos i Feyerabend, amb relació al tema de la ciència. Segons aquests, la ciència no pot obtenir veritats absolutes i sempre està condicionada per factors extracientífics, socials, pràctics... D'aquesta manera la Sociologia ha de reconèixer les seves limitacions i ha d'aspirar a ser una ciència, és a dir una branca del coneixement humà que tendeix vers la comprensió racional i objectiva, en la mesura del possible, d'un àmbit de la realitat. La Sociologia ha de presentar-se com a una disciplina oberta, això vol dir, senzillament que no ha de ser dogmàtica.