Contacte






Contacte

Ràtio: 5 / 5

Estrelles activesEstrelles activesEstrelles activesEstrelles activesEstrelles actives
 

L'eclosió d'Internet s'ha donat a la dècada dels 90, però la seva història arrenca als anys 60 en plena guerra freda.
 

El Departament de Defensa dels Estats Units va crear una xarxa de comunicacions que interconectava els punts neuràlgics de la seva estratègia militar. L'objectiu principal d'aquest sistema era, en el cas del temut atac soviètic, poder mantenir les comunicacions i, sobretot, que l'estructura de defensa no trontollés si l'enemic aconseguia destruir algun dels punts de la xarxa de defensa. En aquest darrer element hi ha un dels aspectes que han resultat claus en el creixement i popularització de l'actual Internet i que fa que sigui indestructible.”

Per desenvolupar aquest projecte l'Agència de Projectes d'Investigació ARPA va crear el 1969 la xarxa ARPANET instal·lant un ordinador a la Universitat de Califòrnia per transmetre informació als centres de computació de tres altres universitats.

Durant la dècada dels 70 i principis dels 80, aquesta xarxa era d'accés restringit als investigadors i les empreses privades que participaven en projectes finançats per l'administració. La National Science Fundation (NSF), va establir el 1985 cinc centres per a superordinadors configurant la xarxa principal que utilitzarà la comunitat científica. El 1991 una llei del Congrés dels Estats Units va aprovar la creació de la Xarxa Nacional per a la Investigació i Educació (NREN), i va estendre els serveis a tots els nivells de l'ensenyament.

El mateix any també es va permetre l'accés a Internet al sector privat a través de connexions alternatives a la xarxa que era subvencionada per diner públic. Les empreses multinacionals van començar a aprofitar aquest servei que els permetia reduir costos quan es comunicaven amb les seves delegacions escampades per tot el món.

Internet ja s'havia consolidat com una xarxa internacional d'ordenadors gràcies al protocol de comunicacions anomenat TCP-IP. Aquest protocol és el que s'encarrega de crear i administrar les dades que circularan d'un ordinador a un altre. El TCP-IP ha estat l'element tècnic que ha permès el creixement exponencial d'Internet sense que s'hagi col·lapsat tota la xarxa de comunicacions. És la solució que fa que Internet funcioni fins i tot si en queda una part fora de servei. De totes maneres, i arran de nivell de creixement que està assolint Internet, els organismes tècnics de la xarxa estan estudiant els nous sistemes per evitar que l'assignació d'adreces IP pugui arribar a quedar col·lapsada.

La popularització definitiva d'Internet ha arribat amb la World Wide Web (WWW). Es tracta d'una creació europea fruit del treball de Tim Berners-Lee i Robert Caillau que el 1989 treballaven conjuntament des del Centre Europeu de Física de Partícules (CERN), a Ginebra.

L'objectiu dels creadors de la web era aconseguir una eina de treball que permetés crear i llegir textos a través d'una xarxa que ja intercomunicava a tots els científics del món. La web, basada en el concepte de l'hipertext, ha estat un suport excel·lent per l'entrada de les anomenades aplicacions multimedia a les comunicacions telemàtiques. Les paraules marcades amb hipertext porten associada una adreça d'un altre document, al mateix ordinador o en una màquina a l'altre punta del món, amb més informació. El ratolí de l'ordinador és la principal eina de recerca d'informació. La creació de la web dona llum i colors a Internet ja que amb fotografies i gràfics els arxius de text són molt més vistosos.

http://www.xarxacientifica.com/doc/doc200111060001.html

  • No s'han trobar comentaris