Contacte






Contacte

Ràtio: 5 / 5

Estrelles activesEstrelles activesEstrelles activesEstrelles activesEstrelles actives
 

"¿Potser no saps que la vertadera mentida -per anomenar-la d'alguna manera- és odiada tant per tots els déus com pels homes?

-¿Què vols dir?

-Que ningú està disposat a ser enganyat voluntariament en el que més l'importa. Tem ser enganyat en relació a sí mateix i respecte a les coses.

-No t'entenc encara.

-El que succeeix és que penses que parlo de quelcom excepcional. Però, el que vull dir és que el que menys admetria qualsevol home és ser enganyat per algú i estar anganyat en la seva ànima respecte a la realitat. Sense donar-se compte, situa allà la mentida i la reté, i això és el que més detesta.

-Sens cap dubte.

-I el més correcte és anomenar a això, com vaig dir, una "vertadera mentida", la ignorància en l'ànima de qui està enganyat. Perquè la mentida expressada amb paraules és només una imitació de la que afecta a l'ànima, és una imatge que sorgeix posteriorment, i no una mentida del tot pura. ¿No és cert?

-Totalment d'acord.

-Per tant, una mentida real és odiosa també per als homes i no només per als déus.

-Així sembla.

-En referència a la mentida expressada amb paraules, ¿quan i a qui no serà útil com per no merèixer ser odiosa? ¿No es tornarà útil, com un remei preventiu, en front els enemics; o quan els anomenats amics intenten fer alguna cosa dolenta, a causa d'un atac de bogeria o per insensatesa; o també al fabular, quan assimilem el més possible fets passats no ben coneguts a la veritat?" Plató, República, 382a

 


"Què és la mentida? No tot aquell qui diu una cosa falsa menteix, si el que creu o opina que el que afirma és veritat. La diferència entre el creure i l'opinar és que, qui creu que alguna cosa és certa, sent a vegades que ignora el que creu, encara que no dubti en absolut d'allò si és que ho creu rotundament; però el que opina, pensa saber el que efectivament ig-nora.

Qui expressa el que creu o opina interiorment -encara que sigui un error-, no menteix. Suposa que és així el que enuncia, i arrossegat per aquesta creença, ho expressa tal com ho sent. Amb tot, no estarà exempt de falta qui, encara que menteix, creu el que no hauria de creure o jutja que coneix el que efectivament ignora, encara que això sigui veritat, doncs té per conegut el que desconeix.

Per tant dirà mentida qui, tenint una cosa en la ment, manifesti una altra de diferent amb paraules o qualsevol altre signe. I així es diu que el mentider té un cor doble, és a dir, té un doble pensament: un, el que sap o opina que és veritat i es calla; altre, el que diu alguna cosa pensant o sabent que és fals.

Es pot dir un error sense mentir, si qui ho exposa pensa que es com ho diu; i es pot dir una veritat mentint, si qui ho expressa pensa que diu una falsedat i la vol fer passar per veritat, encara que efectivament ho sigui. Al fidel i al mentider se'ls ha de jutjar no per la veritat o la falsedat de les coses sinó per la intenció de la seva ment." Agustín de Hipona, Sobre la mentida, III


"De veritat només n'hi ha una. Les mentides són infinites. Els antics representaven la veritat amb un punt, les mentides amb una línia; i és perquè des d'un punt es poden traçar un nombre infinit de línies.

Les mentides, que són constantment presentades com veritats, si no enganyen a qui les coneixen, els deixen com a mínim perplexos. No hi ha falsedat més poderosa en la seva expressió, segons els homes, que la que s'assembla a la veritat. Mil coses verossímils semblen argumentar una veritat indubtable; i poques veritables, disperses, una conclusió falsa.(...)

Les mentides són com les mosques, apareixen per tot arreu. I allà on senten més la dolçor i la curiositat, és on van a parar." Pio Rossi, "Léxico de la mentira" dins el llibre: Sobre la mentira, ed. Cuatro. Valladolid ,2001.


"De veritat, el mentir és un maleït vici. No som més que homes i només ens tractem mitjançant la paraula. Si coneguéssim l'horror i el llast de la mentida, la perseguiríem fins a la foguera més justament que a altres crims. Crec que en general es castiga equivocadament als nens per errors innocents i se'ls turmenta per accions temeràries seves que no deixen petjada ni tenen cap conseqüència. La mentida en si mateixa i un una mica per sota la tossuderia em semblen ser els vicis que deurien combatre's en la seva arrel i en el seu desenvolupament. Perquè creixen. I una vegada que s'ha deixat en llibertat a la llengua, meravella veure l'impossible que és reternir-la. Per això veiem homes, honests d'altra banda, sotmesos i dominats per aquest vici. Sé d'un bon aprenent de sastre a qui mai he escoltat dir una veritat, ni tant sols quan hagués pogut resultar-li útil. Si, com la veritat, la mentida no tingués més que una cara, estaríem en millor situació. Perquè prendríem, com cert l'oposat al que digués el mentider. Però l'inrevés de la mentida té cent mil figures i un camp il·limitat. Els pitagòrics presenten al bé cert i finit, al mal infinit i incert. Mil rutes es desvien del blanc, només una es dirigeix a ell." Montaigne "Los mentirosos" dins el llibre: Sobre la mentira, ed. Cuatro. Valladolid ,2001.

  • No s'han trobar comentaris