Un matí de dissabte ennuvolat, uns quants professors i professores de filosofia de secundària ens trobem en una cita concertada a través internet. Alguns només ens coneixiem virtualment. Més de tres hores de xerrera. En concret:

1. Solidaritzar-nos amb els companys d'Adhoc que al mateix moment assistien a la trobada a Madrid per constituir la plataforma en defensa de la filosofia.
   
2. Constatar que alguns problemes de participació en les eines virtuals que ja tenim provenen de què encara hi ha qui només es mou còmodament amb els emails.
   
3. Cal recordar enviar totes les notícies que generem al ButlleTic i a la plana de la xtec. Entre d'altres. la d'aquesta trobada.
4. Filolist: Si teniu adreces per eixamplar-la , enviem-les al Jordi R. S'agraeixen també els enllaços amb d'altres llistes de correu de filosofia. Agrada tractar-hi temes variats: reivindicació, didàctica, penúries, ...
5. Mostra de fotofilosofia: fins al dia de la filosofia (mitjans de novembre) farem un altre cicle, Apunteu-vos-hi!
6. Grup de didàctica de la fiosofia (moodle): lloc on penjar-hi materials per classe, treballar-los i discutir-los. Obrir-lo a més interesats a col.laborar (login ). Ens donem fins la primera setmana de juliol per definir els "calaixos" de primer i de l'ESO, de cara a preparar la matèria escarransida. A segon, seran els autors.
7. Possible butlletí. Discutim la seva funció, suport i destinataris. Sembla encara una mica verd. Mentrestant, fer servir la plana del Seminari virtual.
8. Wiki de filosofia. Qui vulgui treballar-hi ...
9. Nova trobada: 6 de setembre 10,30: com posar en comú memòries de l'accés a càtedres, pla de formació, aprofundir en 'us d'imatges a filosofia, antologia de textos en defensa de la filosofia a secundària, participació en el Cesire, relació amb la universitat .... El lloc encara no és segur (Ateneu?). Hi sou convida(des/ts)!

83100 EL GIR CULTURAL. PER BÉ I PER MAL
Després del gir lingüístic i històric, s’ha imposat el gir cultural. En valorarem la importància, n’analitzarem els trets essencials i en cartografiarem els enfocaments, metodologies, bases epistemològiques, usos polítics, vinculacions ideològiques... .1. Estudis culturals britànics (CCCS, Williams, Hoggart). 2. L’expansió nord-americana (Jameson). 3. Decalage francès (Mattelart). 4. Postestructuralisme (Derrida, Foucault, Annals). 5. Narrativisme (White) i “descripcions denses” (Geertz). 6. Historiant les idees (Lovejoy, Toulmin), mentalitats i vida quotidiana (Duby, Vovelle, Ariés). 7. Microhistòria (Ginzburg, Natalie Davis). 8. Globalització i “sistema món” (Wallerstein). 9. Macrohistòria (Gellner, Mann, McNeill, Christian). 10. Xoc civilitzacions (Fukuyama, Huntington). Materials: www.ub.edu/histofilosofia/gmayos (“gmayos” als cercadors).
PROFESSOR: Gonçal Mayos
DIES: de 30 de juny a l’11 de juliol
HORARI: de 8,30 a 11,30 h. Total: 30 hores
LLOC: Facultat de Geografia i Història UB

83101 CONÈIXER L’UTILITARISME
El curs té per objectiu ajudar a la lectura de la tradició utilitarista i especialment vol introduir-nos en l’obra dels clàssics (Bentham, Mill) i en les seves obres principals. Oferim eines per comprendre l’aportació utilitarista a la teoria de la llibertat en les societats modernes i les seves aportacions als reptes morals del present.
PROFESSOR: Ramon Alcoberro
DIES: de 30 de juny al 4 de juliol
HORARI: de 16 a 20 h. Total: 20 hores
LLOC: Facultat de Geografia i Història UB

83102 PANORAMA ACTUAL DE LA FILOSOFIA DE LES CIÈNCIES SOCIALS

L’objectiu és analitzar l’estat actual de la filosofia amb relació a les diferents ciències socials contemporànies. Intentarem, per tant, contestar a les dues preguntes següents: a) què ha aportat la filosofia de la segona meitat del segle XX a les ciències socials?, i b) com han contribuït aquestes darreres a l’evolució i orientació de la filosofia contemporània? Us invitem, doncs, a fer un “viatge filosòfic” a través de la història (Hobsbawm), l’antropologia (Geertz), l’etnografia (Clifford), la psicologia (Bruner), la sociologia (Bourdieu), la lingüística (van Dijk), l’economia (Rifkin) o la crítica cultural (Sennett), de la mà d’alguns dels més prestigiosos científics socials.

PROFESSOR: Josep M. Domingo
DIES: de 30 de juny a l’11 de juliol
HORARI: de 12 a 15 h. Total: 30 hores
LLOC: Facultat de Geografia i Història UB

Tenia setze anys quan una professora de l'institut ens va explicar un “conte”. Explicava la història d'uns homes que vivien en una cova tancats i lligats de peus, mans i coll. A més, jeien obligats mirant a una de les parets que hi havia i, molt de tant en tant, veien com apareixien unes figures humanes il·luminades gràcies a un petit foc. Aquesta era, per a ells, la seva realitat. Però un bon dia, un d'ells va aconseguir sortir de la cova i va descobrir que la realitat del món era molt diferent de com ell la coneixia. Va córrer a l'interior de la cova per comunicar als seus companys captius el que havia experimentat, però la reacció dels companys, que no van creure que hi podia haver quelcom més enllà del que ja coneixia, va ser matar-lo.

Efectivament, aquest conte no és un altre que “El Mite de la Caverna” de Plató. Amb aquest mite, el filòsof grec va intentar explicar el seu “món de les idees”, la idea del Bé, la Saviesa i, com no podia ser d'una altra manera, de quin havia de ser el paper del filòsof a la societat. Avui, aquest “conte”, s'està fent realitat.

Màster oficial UB:

Màster en Ciutadania i Drets Humans: Ètica i Política
Interuniversitari: Universitat de Barcelona i Universitat de Girona
Ofereix cinc especialitats:
- Filosofia política
- Subjecte i cultura
- Ètica i ciutadania
- Societat civil i institucions polítiques
- Bioètica i ètiques aplicades
Nombre de crèdits: 60 - 120 variable en funció del tipus d'estudis previs.
Durada en anys acadèmics: un o dos anys en funció dels estudis previs.
Modalitat: semipresencial
Organització: Facultat de Filosofia UB

Des de fa mesos, els professors de Filosofia de secundària es mobilitzen, amb raó, contra l'aplicació d'un decret que preveu que l'any vinent l'assignatura que fins ara era Filosofia I (a primer de Batxillerat), passi a dir- se Filosofia i Ciutadania i perdi una hora a la setmana, de manera que ja no en tingui tres sinó dues. Els defensors de la mesura ho volen compensar (¿es reconeix que cal?) amb una matèria optativa anomenada Psicologia i Pensament Actual.

Sóc del tot contrari a aquesta mala reforma. Si algú vol de debò que els nostres alumnes acabin essent ciutadans, no ha de buscar assignatures amb rètols nous i moderns, sinó que ha de potenciar precisament l'ensenyament de la Filosofia. Al capdavall, és la tradició filosòfica que ve de Grècia la que també ha fet que la nostra part del món valori la racionalitat científica, el diàleg democràtic, la crítica i l'autocrítica, que estimi l'argumentació i el pensament.

Perquè allò que ajuda, i molt, a fer ciutadans és una formació filosòfica seriosa, que no sigui irrellevant sinó ben eficaç per a la vida dels alumnes. De fet, arreu del món es valora que els ciutadans tinguin un cap ben estructurat, arreu es valora que els alumnes siguin més reflexius, que sàpiguen argumentar millor i que tinguin més capacitat lògica, que interrelacionin els coneixements i les matè- ries que van adquirint. Arreu se sap que aquest és el terreny propi de la Filosofia. Per això mateix costa d'entendre que aquí no se'n reforci l'ensenyament sinó que es vagi debilitant. S'oblida que la Filosofia és una disciplina en el sentit més literal de la paraula: disciplina la persona proporcionant ordre a les seves idees, rigor a la seva crítica. No em sé imaginar una preparació millor per tenir en el futur una ciutadania conscient i compromesa.

Si de debò volem fer cas dels informes i de les avaluacions no pas gaire afalagadors del nostre sistema educatiu (PISA, per exemple), hem de fer reformes que vagin en la bona direcció. L'empobriment de la Filosofia en el Batxillerat seria una malíssima notícia. Confio que no es produeixi.