Archivado: mayo 29, 2016, 12:06pm CEST por Manel Villar
La moral necessita d´una conciència moral. La consciència moral neix de la relació de dependència entre l´infant i l´adult-pare. L´infant és un ésser indefens, la seva existència està en mans de la voluntat de l´adult. El temor a ser abandonat, a perdre la vida és el que obliga a l´infant a acceptar sense condicions les normes imposades pel pare. L´infant tem que si no ho fa perdrà l´estimació del seu pare i en conseqüència la seva protecció.
La figura del pare és objecte d´una ambivalència emocional per part de l'infant: d´una banda és odiada (representa l´autoritat, la violència, el càstig), d´altra banda és estimada (representa la seguretat, la vida, la força, la saviesa).
Amb la interiorització de les normes morals, s´interioritza també la violència paterna. El pare interioritzat es manifesta com una autoritat encara més eficaç que l´autoritat externa: sempre hi està present, cap acció se li escapa, actua fins i tot abans que l´acció s´hagi arribat a cometre. El malestar intern que provoca el sentiment de culpabilitat és l'efecte de l´acció violenta de l´autoritat interioritzada (Superjo) sobre el Jo.