El nostre sistema nerviòs està tancat en si mateix. Per tant, en un principi no pot reflectir el món exterior. Si la llum d´un objecte es reflecteix en un ull, l´activacióque es produeix en ell correspon a l´estructura de la retina, no a la naturalesa de l´objecte extern.
I el mateix passa amb els altres sentits: el món exterior es limita a desencadenar en el nostre sistema nerviós uns canvis que estan condicionats i determinats per la seva estructura. Per tant, el món extern no té, en principi, cap possibilitat de comunicar-se amb nosaltres en la seva configuració pròpia, “vertadera”. El sistema nerviós no és una espècie de mecanisme de reproducció, sinó una xarxa amb un funcionament propi i independent.
Humberto Maturana, ¿Podemos conocer el mundo exterior?, Entrevista, Mente y cerebro, nº 4, 2003