Normal 0 21 false false false ES X-NONE X-NONE /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-qformat:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:"Calibri","sans-serif"; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-theme-font:minor-fareast; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin;}
forges |
La societat de la transparència és una societat de la informació. En aquest sentit, la informació és, com a tal, un fenomen de la transparència, perquè li manca tota negativitat. (...)
La societat de la transparència no només manca de veritat, sinó també d’aparença. Ni la veritat ni l’aparença són tan aparents. Només és completament transparent el buit. Per desterrar aquest buit es posa en circulació una massa d’informació. La massa d’informació i d’imatges és una plenitud en la que encara es deixa notar el buit. Un augment d’informació i comunicació no aclareix per si sol el món. La transparència tampoc fa clarivident. La massa d’informació no engendra cap veritat. Quanta més informació es posa en marxa, tant més enrevessat és el món. La hiperinformació i la hipercomunicació no injecta cap lluma la foscor.
(“La societat de la informació”)
Byung-Chul Han, La sociedad de la transparencia, Herder, Barcelona 2013