Normal 0 21 false false false ES X-NONE X-NONE /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-qformat:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:"Calibri","sans-serif"; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-theme-font:minor-fareast; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin;}
El món del segle XVII és un teatre del món. L’espai públic s’assembla a un escenari teatral. La distància escènica impedeix el contacte immediat entre cossos i ànimes. Allò teatral s’oposa a allò tàctil. La comunicació passa a través de formes rituals i signes. (...) La formalització, el convencionalisme i el ritualisme no exclouen l’expressivitat. El teatre és un lloc per a l’expressió. Però aquestes són sentiments objectius i no una manifestació d’interioritat psíquica. Per això són representadesi no exposades. (...) El teatre és un lloc de representació, mentre que el mercat és un lloc d’exposició.
En la modernitat es renuncia cada cop més a la distància teatral a favor de la intimitat. (...) El món no és avui cap teatre on es representin o llegeixin accions i sentiments, sinó un mercat on s’exposen, venen i consumeixen intimitats (...) Avui, la representació cedeix el lloc a l’exposició pornogràfica.
La cultura de la intimitat va lligada a la caiguda d’aquell món objectiu, públic, que no és cap objecte de sensacions i vivències íntimes. Segons la ideologia de la intimitat, les relacions socials són tant més reals, cabals, creïbles i autèntiques quant més s’apropen a les necessitats internes dels individus. La intimitat és la fórmula psicològica de la transparència.
(“La societat íntima”)
Byung-Chul Han, La sociedad de la transparencia, Herder, Barcelona 2013