Els projectes, les iniciatives i la motivació substitueixen la prohibició, el manament i la llei (de la societat disciplinària anterior).
A l’inconscient social li és inherent l’afany de maximitzar la producció.
La positivitat del poder és molt més eficient que la negativitat del deure.
El subjecte de rendiment és més ràpid i més productiu que el de l’obediència.
Tanmateix, el poder no anul·la el deure. El subjecte de rendiment continua disciplinat. No hi ha ruptura entre el deure i el poder, sinó una continuïtat.
La depressió és el producte de la pressió pel rendiment (fruit de la violència sistèmica inherent a la societat del rendiment).
L’home depressiu és aquell animal laborans que s’explota a si mateix, voluntàriament, sense coacció externa.
La depressió apareix quan el subjecte de rendiment ja no pot poder més.
La depressió consisteix en “un cansament del crear i del poder fer”. El crit de l’individu depressiu, “Res no és possible”, només pot manifestar-se dins d’una societat que creu que “Res no és impossible”.
No-poder-poder-més condueix a un destructiu rebuig de si mateix i a l’autoagressió.
El subjecte de rendiment es troba en guerra amb si mateix i el depressiu és el discapacitat d’aquesta guerra interioritzada.
La depressió és la malaltia d’una societat que pateix sota l’excés de positivitat.
El subjecte de rendiment és un nou tipus d’home, indefens i desprotegit davant de l’excés de positivitat.
Byung-Chul Han, La sociedad del cansancio, Herder, Barna 2012