-
dos conceptes demoral: “la paraula ‘moral’ pot ser utilitzada en dos sentits (...), primer enel sentit corrent d´una moralintersubjectiva, normativa ((“moralitat del costum”), i segon en el sentit delsvalors conforme als quals algú viu. La moral dels senyors segueix sent moral enaquest segon sentit. (...) Concebre´s “moralment” en sentit estricte, com a“animal de ramat”, és també una concepció de vida, però la moral de senyors ésuna concepció de vida d´individus que no entenen ja de valors intersubjectius,que j no es conceben com a animals de ramat”.
-
autonomia=esperitlliure: un individu és un esperit lliure si “segueix els seus propis desitjos idóna lliure expressió a la seva pròpia individualitat”, “pren partit pelsindividus en contra de la comunitat”, “tota moral intersubjectiva es funda enuna submissió”, “La idea, que avui en dia ens sembla òbvia, segons la qual éspossible exaltar els valors de l´autorealització de l´individu i alhora elreconeixement d´un sistema de normes intersubjectives, més encara, que una partessencial de les normes hauria de consistir en conferir als individus, persuposat a tots els individus, drets d´autorealització, era per a Nietzsche enpart inimaginable, en part la creia refutada pel fet que la idea d´igualtatpertanyia per a ell justament a la moral de ramat (aquesta era la sevaestereotipada objecció contra les idees modernes de la “igaultat de drets”, Mésenllà del bé i del mal§202).
Autonomia i moralitat, declara (
Nietzsche), s’exclouen mútuament ( KSA 5,293;
Genealogia de la moral II, §2, 67).
-
la moral és cosa dedèbils: “la transvaloració dels valors que Nietzsche promou (...) desemboca noen una nova moral sinó en la glorificació de l´individu i del seu egoisme. Enaixò han de consistir els nous valors. (...) l´individu ha de desterrar lesactituds de vergonya i de submissió que l´adaptació al col·lectiu han exigitd´ell. (...) Nietzsche no projecta un nou concepte de moral intersubjectivasinó que rebutja a aquesta en tota la seva totalitat atès que, suposadament,obligaria a l´individu a la passivitat. La moral arriba a ser així una cosaexclusivament de dèbils.”
-
poder dels forts:“Nietzsche suposa que els individus, en no entendre´s ja a partir de lacomunitat sinó a partir dels seus desitjos egoistes, han d´exercir poder sobreels altres”, “que Nietzsche no entengui en absolut la moral de senyors com amoral intersubjectiva i del que l´egoisme d´aquella sigui concebut com poder-sobre, arriben a ser força clars en
Més enllà del bé i del mal i
Genealogia de la moral”, “Des del´òptica de la voluntat de poder Nietzsche veu el comportament humà només com acomportament contra altres i no com a comportament amb i envers els altres”.
Ernst Tugendhat, Poder i anti-igualitarisme en Nietzsche i Hitler, Problemas, Gedisa, Barna 2001.