Cadascú té la seva magdalena proustiana i aquest llibre de Josep Maria Fonalleras podria ser la meva. Memòria de la Girona dels anys 1960-1970 amb ulls de nen, magníficament ben escrita i plena de detalls.
Sé que funciona perquè la meva mare (82 anys) el va devorar aquesta setmana santa. A mi em duu records de quan passava temporades gironines a la Pujada de Sant Félix (llavors no es deia Sant Feliu) a casa de la meva tia pintora, Neus Lledó. Un llibre que és molt més que un regal de Sant Jordi.