Merda de dia del matí a la nit.
me’l vaig passar escoltat vulgaritats tot el punyetero dia.
Matí. Vulgaritats sobre política i sobre el futur de les humanitats.
Migdia. Vulgaritats sobre religió i ateisme (un paio que no sap que els ateus són gent molt religiosa m’ha amargat el viatge en tren).
Tarda. Vulgaritats sobre didáctica (mestres desesperats busquen bocs expiatoris).
Catalonia is Vulgaria.
Feia anys que no entrava en un bar per prendre un conyac, però a quarts de set de la tarda he tingut la sensació que sense un conyac les cames no em portarien. Un Rémy Martin en auxili dels pobres, si us plau. El cambrer desconegut m’ha entès immediatament.
Recito en silenci Garcia Lorca, convençut com estic que ens espera una llarga fase de garcialorquisme.
Los relojes se pararon,
y el coñac de las botellas
se disfrazó de noviembre
para no infundir sospechas.
De què ens haurem de disfressar la gent que encara sabem llegir en els temps que s’acosten?
Em tanco a casa i escolto Wes Montgomery. Un altre món és possible. Segurament, aquesta nit no dormiré gaire, però les cinquanta planes del pròleg de Joel Lefevre a l’edició francesa de La Pau Perpètua i una mica de jazz fan més soportable el viure.
Halte aux idées reçues !