Arribo a casa i em diuen que ha mort Václav Havel. Sempre tindré un deute intel·lectual amb el seu magnífic Viure en la mentida i amb el volum L’ètica i la política (Jordi Pujol, Václav Havel, Richard von Wëizächer) de 1995. Li ha faltat molt poc per ser el gran pensador polític de l’Est d’Europa i em sap greu que ara només el recordaran els neocons més tronats. Estúpidament, va llançar el seu crèdit per la borda defensant l’invasió d’Iraq en un article (signat amb el bombero-torero José-María Aznar) que és un prodigi de la més trista ceguesa. Però queda el seu gest de resistent. I queda, evidentment, el millor Patocka que vam llegir per ell.