Avui que J. és a Venècia i jo em desperto tot sol a Barcelona, miro de passar-me la nostàlgia d’ella amb el disc de versions de Moustaki que acaba de publicar Marina Rossell. Magnífic. À ne pas manquer. Nosaltres que detestem Europa i estem profundament a favor del Mediterrani necessitavem un disc com aquest. Totes les mentides neixen a les muntanyes on tenen estatge els déus, totes les misèries són possibles on no arriba la llum solar. La mar, en canvi, és el lloc de la paraula humana. En aquest temps de misèria, les cançons de Moustaki em duu a la boca gust de salabror. Olor de J.
Em refugio a la biblioteca amb les notes del disc encara a les orelles. I m’imagino J. pels carrerons de Ca’Rezzonico. T’estimo: danse tant que tu peux danser! Aquesta tarda escoltaré 30 minuts de música a l’Ateneu i soparé a casa. Petons.