Potser el més greu de la retallada de les pensions decidida pel govern socialista (?) és la consegüent expropropiació de l’experiència que la mesura implica. Aquest és un concepte que ha usat el filòsof Giorgio Agamben (seguint Benjamin) per designar la situació dels humans que no poden relacionar-se directament amb les coses i viuen només en un món de símbols. També al De la modernidad Xavier Rubert de Ventós va analitzar aquesta qüestió fa ja quaranta anys. Retallar els drets social significa expropiar experiències d’una manera brutal. Les excursions de l’Inserso que no es faran, el temps de vida saludable que es roba a la classe treballadora, les relacions familiars i humanes que no es tindran… tot això és el que, finalment, ens fa més miserables.
Amartya Sen fa anys que lamenta que la gent ambicioni cada cop més diner sense que ningú es pregunti realment per què volem més ingressos o què en farà dels diners. El que realment resulta inquietant del desgovern que ens governa és que mai han entès l’aspecte qualitatiu de les relacions humanes moltes de les quals, simplement, ara es tornaran inviables. La misèria humana no consisteix a tenir més o menys diners, sinó a disposar de més o menys possibilitats per fer experiències. Aquesta dada no surt a les estadístiques però l’experiència no viscuda, l’emoció no experimentada, esquerda vides i ens torna moralment més dolents.
La conseqüència de l’expropiació de l’experiència consisteix, segons Agamben i Berlin, en el creixement de les tendències autoritàries vinculades a la desesperança. Mireu com puja l’índex d’audiència de les Intereconomies diverses a la televisió i aneu-vos preparant.