Assisteixo sorprès com tothom al suïcidi diari del socialisme hispànic. Si les propostes de jubilació queden com fins ara un noi amb Màster quedaria immediatament incapacitat per cobrar la pensió completa per falta d’anys cotitzats. I no valdria la pena intentar progressar en la feina perquè al final es faria la mitjana de vint-i-cinc anys treballats de manera que la jubilació equivaldria al salari de quan no s’havien tingut encara responsabilitats professionals. Increïble i suïcida per a qualsevol polític que ho proposi. Les perspectives electorals del socialisme són tan descriptibles que ara mateix una enquesta els deixa com a tercera força a les eleccions municipals de Barcelona, per sota del PP.
En condicions normals quan el partit fatxa arribi al poder s’hi estarà un munt d’anys gràcies a què Zapatero haurà fet la feina bruta. I des d’un punt de vista català la llei de Caixes fa tota la pinta d’un saqueig. Cada cop més l’independentisme queda com l’única opció racional d’aquest país. És impressionant que sense fer res especial (fins i tot essent moltes vegades incoherent), en aquests moments l’única opció il·lustrada que queda dempeus sigui la lluita per la independència.
Desorientats del món; unim-nos! No tenim altra cosa a perdre que la nostra perplexitat!