Passo la tarda de divendres a l’Ateneu. Consternació per la mort del fiscal anticorrupció i soci antic de la casa, David Martínez Madero, un tipus d’aquells que deixa un buit important. No trobar-lo a les conferències de filosofia se’m farà estrany. Pujo a la biblioteca a corregir proves d’una traducció amb pròleg. Darrerament sóc ‘especialista’ en pròlegs. Fins i tot dilluns presento a la casa el darrer-llibre-amb-pròleg, del filòsof més ignorat de l’Escola de Barcelona als anys republicans, Rodolf Llorens. Un exemple de la filosofia civil que no va poder ser i que ens ha costat tan (ens està costant tan encara) de recuperar.
Havia quedat a la Sala de Converses amb una alumna del Màster per parlar sobre la marxa del seu treball. A veure si d’un cop aconsegueixo que algú estudiï Acceto, Malvezzi, Mazzarino, etc, que són les baules imprescindibles entre Maquiavel i Hobbes. Cada vegada que algú parla de Hobbes sense saber res dels pensadors napolitans del XVI-XVII senzillament comet una pífia hermenèutica. Però quasi ningú no ha llegit els napolitans aquí. Em pregunto de vegades perquè serveix tenir clàssics en la tradició historiogràfica de l’alçada de Maravall pare, o de Caro Baroja, si ningú no els ha continuat i ningú no els usa a la universitat per explicar cap assignatura d’història de les idees.
Al bar se’m presenten un petit grup d’estudiants de filosofia de la U.B. que em pregunten allò típic de: És vostè el senyor Alcoberro? amb ulls una mica esbatanats. Per als estudiants d’ara jo sóc bàsicament una plana web i diria que els sorprèn que existeixi físicament. Salvades les distàncies, em recorden a mi mateix quan amb setze anys vaig anar a conèixer Salvador Espriu. Mai no he entès com una persona tan sarcàstica i alhora càlida com l’Espriu ha passat a la història amb cara de pomes agres. Miro de ser tan proper i tan irònic amb aquests nanos com ell ho va ser amb mi. És significatiu que cada cop hi ha més estudiants de filosofia i de filologia a l’Ateneu. A la biblioteca hi continuen predominant , però, els estudiants de medicina i els de dret. Quan hi pugin els de filosofia Barcelona serà Atenes. O similar.