A dia d’avui la realitat és que la gran majoria no som conscients de les conseqüències que provoca el consumisme a nivell global. Realment la paraula ‘’consciència’’ és la clau per la qual no volem veure la realitat, i es que o no som totalment conscients o ens neguem a acceptar-la.
D’una banda no ens adonem de tot el que pot provocar el simple fet de comprar un telèfon mòbil, ja siguin enfermetats produïdes per les ones radioactives que desprenen, per altres com l’adicció, conseqüències mediambientals..etc
Sincerament més que drets laborals m’aproparia a parlar sobre greuges mediambientals, tot i que no puc oblidar d’esmentar que en molts païssos els drets laborals dels treballadors, ja sigui de la fabricació d’un simple mòbil, la producció dels materials tèxtils, o les hores invertides inhumanament al treball que hi ha darrere del consum, és extremadament inmoral i innacceptable. Però és cert que quan vas a comprar, mai vols veure més enllà del producte, sinó que ens allunyem de la realitat.
D’altra banda el medi més perjudicat és el nostre propi planeta, i és que les noves tecnologies no només aporten coses profitoses, sinó que també destrueixen la terra i la contaminen. Davant d’aquesta situació, nosaltres no fem esforços per millorar i ens adherim a veure tot més llunyà del que realment està, és a dir, no ens preocupem perquè no hem notat a primer contacte aquestes conseqüències.
En la meva opinió tot això sorgeix degut a la despreocupació, i començarà a canviar en el moment que siguem conscients.
En resum, no hi ha pitjor cec que el que no vol veure.