Portal de filosofia internàutica

La Filosofía ha perdido la complicidad de la sociedad

El catedrático de Lógica y director de la revista «Teorema» pide «acciones afirmativas que protejan las disciplinas humanísticas»

Oviedo, Eloy MÉNDEZ

Luis Manuel Valdés Villanueva se considera un profesional de «la ingeniería conceptual». El catedrático de Lógica y Filosofía de la Ciencia ha dedicado la última década a indagar cómo y por qué tenemos creencias de cualquier tipo y si éstas deben apuntar hacia la verdad o pueden existir al margen de ella. Además, dirige desde 1996 la revista «Teorema», con tres números al año y convertida en un referente internacional por la calidad y cantidad de autores que firman los artículos. «Las Humanidades han perdido la complicidad de la sociedad desde hace tres décadas porque se cambiaron las prioridades educativas con el objetivo de formar personas únicamente para producir», explica, convencido de que estas disciplinas necesitan «algún tipo de acción afirmativa que las proteja, como se hace a veces con los grupos minoritarios».

Valdés contrajo matrimonio con la Filosofía en edad muy temprana, cuando era alumno del instituto ovetense Alfonso II y entró en contacto con el profesor Pedro Caravia, uno de sus mentores. Tras cursar en la Universidad asturiana los dos años comunes con los que contaba a finales de los sesenta la carrera de Humanidades, se trasladó a Valencia para realizar los tres de especialidad. En la capital levantina conoció a su otro gran maestro, el catedrático de Lógica Manuel Garrido. Dio clases en la Facultad y, en 1975, leyó su tesis doctoral, sobre «Actos de habla». Recaló en Murcia en 1983, obtuvo su actual plaza y continuó con el desarrollo de su carrera docente hasta 1997, cuando regresa definitivamente a la capital del Principado tras un concurso de traslado, convertido ya en un referente nacional, lo que le ha llevado a disfrutar de estancias en instituciones académicas de Berkeley, Hull, Tréveris y Viena, entre otras.

Una experiència, una expectativa

Avui més que mai, la filosofia proporciona una visió de conjunt del món i pensament crític.

JOAN MANUEL DEL POZO

El Periódico - 12-05-12

Tinc un record molt especial dels primers dies de curs a les meves classes de filosofia com a professor d'institut. Evoco aquest antic record personal perquè espero que ajudi modestament a entendre l'expectativa social que el seguirà. Aquest record són les mirades, entre incrèdules i estupefactes, dels més de quaranta nois i noies que a cada aula seien davant meu. Les mirades començaven sent sobretot incrèdules: i és que no podien creure que la realitat comencés, gairebé des del primer dia, a desmentir el tòpic de la filosofia abstracta, difícil i inútil; i esdevenien de seguida estupefactes, perquè una molt específica sorpresa desbordava totes les previsions. Al cap de pocs dies ja eren mirades plenes d'un interès viu i sostingut.

Resultava que aquella assignatura els estava parlant de la vida, cosa insòlita, perquè les altres no les veien prou lligades a la seva existència atès que els respectius objectes d'estudi -números, lletres, animals i plantes, elements químics, fets de la història, etc.- s'havien enfilat en la categoria de saber segur, de continguts acabats, de fórmules i dogmes incontestables. Eren un fet indiscutit, amb raó o sense. El mateix tòpic que castigava la filosofia en un sentit -com a estranya i abstracta-,mostrava comprensió amb les altres matèries en el sentit invers -com a normals i concretes.

Filosofia i vida

OLGA MOROTE: Diari de Girona 22-11-2011

El passat dijous 17 de novembre es va celebrar el Dia Mundial de la Filosofia, i com s'ha fet els últims cinc anys, els professors de filosofia dels instituts d'ensenyament secundari i els seus alumnes van participar en la V Mostra de fotofilosofia que "està vinculada als actes que la Unesco coordina arreu del món amb motiu del Dia de la Filosofia". "Qui s'inventa una pregunta comença a filosofar". Aquesta activitat està organitzada per AD HOC, Creaif (Centre de Recursos per a l'Ensenyament, Aprenentatge i Innovació de la filosofia), Filolist, la Societat Catalana de Filosofia (SCF), amb la col·laboració de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona i el CRP de Sant Cugat del Vallès.

La fotofilosofia consisteix en la participació dels alumnes en una mostra fotogràfica que ha d'anar acompanyada d'una pregunta que impliqui un plantejament filosòfic per fer-nos reflexionar sobre el món que ens envolta. Aquest any hi han participat 52 centres comptant-hi els de Catalunya, les Illes, Catalunya Nord i València. Pel que fa a les comarques gironines, n'hi han participat cinc: l'INS Illa de Rodes (Roses), l'INS Sant Elm (Sant Feliu de Guíxols), l'INS La Jonquera, l'INS Baix Empordà (Palafrugell) i l'INS Cassà de la Selva.

Presentació llibres de filosofia pràctica

Des de l'ASSOCIACIÓ DE FILOSOFIA PRÀCTICA DE CATALUNYA (afpc)

Us volem convidar a la presentació dels llibres Intervenciones filosóficas en la sociedad i Filosofía y Espacios Sociales, que tindrà lloc el proper dia 5 de Novembre a les 18 hores a la Llibreria Catalònia de Barcelona (Ronda de Sant Pere, 3. 08010 Barcelona –al costat de Plaça Catalunya-).

Tots dos volums corresponen a les actes del Congrés celebrat a Barcelona aquest any (Primer Congrés Nacional de Filosofia Pràctica o Aplicada).

Després de la presentació hi haurà una recepció amb pastes i begudes.

www.afpc.es

Conferència del Prof. Giuseppe Di Giacomo

Conferència del Prof. Giuseppe Di Giacomo (Catedràtic de la Universitat de La Sapienza- Roma)
sobre: "L'impacte de l'11-S en l'estètica contemporània" ja és visible (íntegra, 50 minuts aprox.) al Canal YouTube de l’Ateneu Barcelonès, des de l’adreça:

http://www.youtube.com/user/ateneubarcelones

O també des de: http://www.youtube.com/watch?v=oVYMWN5sVwc

Llibre sobre el pensament grec presocràtic

ELA GEMINADA PUBLICA, PER PRIMERA VEGADA EN CATALÀ, EL GRUIX MÉS IMPORTANT DEL PENSAMENT GREC PRESOCRÀTIC

Ens plau molt comunicar-vos que, a partir d'aquesta setmana, podreu trobar a les llibreries el volum "El pensament grec presocràtic. Fragments i testimonis" (Girona: Edicions de la Ela Geminada, 2011). El llibre reuneix en edició bilingüe grec-català tots els fragments i una generosa selecció de testimonis de Tales, Anaximandre, Anaxímenes, Pitagòrics, Xenòfanes, Heraclit, Alcmeó, Parmènides, Zenó, Melís, Empèdocles, Anaxàgoras, Diògenes, Leucip i Demòcrit.

D'aquesta manera, "El pensament presocràtic. Fragments i testimonis" (885 pàgines) dóna veu, per primera vegada en llengua catalana, al pensament grec antic sorgit abans de Sòcrates, que constitueix la base de tota la tradició filosòfica occidental.

L'edició, la introducció i la traducció del llibre han anat a càrrec de Joan Ferrer Gràcia, llicenciat en Filologia clàssica i en Filosofia i professor de Filosofia a l'Escola d'Art de Vic.

+ info: http://elageminada.cat/fitxa-llibre.html?id=5

Publicació llibre: Walden o la vida als boscos

Publicació en butxaca i en e-book del llibre WALDEN O LA VIDA ALS BOSCOS de Henry -David THOREAU, dins la Col. Portàtil (Xarxa de Llibres - l'aliança d'Angle, Cossetània, Bromera, Meteora, Símbol, Base i Viena).

http://www.ara.cat/cultura/Portatil-Siri_Hustvedt-Henry_David_Thoreau-Benjamin_Black-Julian_Barnes_0_571742916.html

El text és un clàssic del pensament ecològic i serveix per parlar sobre temes d'ètica ambiental com per la qüestió de promocionar el pensament crític, la construcció del caràcter i l'autonomia moral.

Dossier al web que us pot servir com eina didàctica o simplement per llegir el text pel vostre compte: http://www.alcoberro.info/planes/thoreauindex.htm

Karl Marx tenía razón

John Gray, filósofo

Especial para la BBC -Última actualización: Domingo, 11 de septiembre de 2011

Karl Marx pudo haberse equivocado con el comunismo pero, en lo que se refiere al capitalismo, mucho de lo que dijo resultó ser correcto, como señala el filósofo John Gray, quien escribió este artículo para la BBC.

Como efecto secundario de la crisis financiera, más y más gente está dándose cuenta de que Karl Marx estaba en lo cierto.

El gran filósofo alemán del siglo XIX, economista y revolucionario, pensaba que el capitalismo era radicalmente inestable.

Tenía incorporada la tendencia de producir auges y colapsos cada vez más grandes y profundos y, a largo plazo, estaba destinado a destruirse a sí mismo.

A Marx le complacía esa característica: estaba seguro de que habría una revolución popular, la cual engendraría un sistema comunista que sería más productivo y mucho más humano.

Marx erró en lo que se refiere al comunismo. Pero su percepción de la revolución del capitalismo fue proféticamente acertada.

No fue sólo sobre el hecho de que en ese sistema la inestabilidad era endémica, aunque en ese respecto fue más perspicaz que la mayoría de los economistas de su época y de la actualidad.

A un nivel más profundo, Marx entendió cómo el capitalismo destruye su propia base social: la forma de vida de la clase media.

La terminología marxista de burgueses y proletariado suena arcaica.

Pero cuando argumentó que el capitalismo hundiría a la clase media en algo parecido a la existencia precaria de los angustiados trabajadores de su época, Marx anticipó un cambio en la manera en la que vivimos que apenas ahora estamos teniendo que afrontar.

¿Pueden los robots tener conciencia?

Barry C. Smith, director del Instituto de Filosofía

Para la BBC-Última actualización: Domingo, 18 de septiembre de 2011

Si se fabrica un robot que se comporte igual que nosotros en todo aspecto, incluyendo el pensamiento, ¿tiene conciencia o es sólo una máquina hábil?, se pregunta el profesor Barry C. Smith, director del Instituto de Filosofía.

Los seres humanos están hechos de carne y hueso, una masa envuelta en un intrincado arreglo de tejido nervioso. Pertenecen al mundo físico de la materia y la causalidad, y sin embargo tienen una propiedad notable: de tanto en tanto están conscientes.

La conciencia le proporciona a criaturas como nosotros una vida interior: un reino mental en el que pensamos y sentimos, percibimos imágenes y sonidos, sabores y olores, según los cuales hemos llegado a conocer el mundo que nos rodea.

¿Cómo puede la mera materia provocar experiencias conscientes?

El filósofo francés del siglo XVII René Descartes pensaba que no podía. Él suponía que además de nuestra configuración física, criaturas como nosotros teníamos una mente no material, o alma, en la que se daba el pensamiento.

Quantes intel·ligències hi ha al cervell?

L'excusa o la lamentació de "no sóc intel·ligent" no val. Ho diu el psicòleg Howard Gardner, que va revolucionar l'educació en anunciar que tenim 8 intel·ligències

MARTA BAUSELLS

Barcelona diari ARA| Actualitzada el 14/08/2011

No tenim una intel·ligència sinó, com a mínim, vuit. Aquesta és la teoria principal de Howard Gardner, el psicòleg que va revolucionar el model educatiu en trencar amb la idea que la intel·ligència és una habilitat com una altra que cadascú té en més o menys quantitat.

Aquest professor de la Universitat de Harvard, guanyador del premi Príncep d'Astúries de ciències socials 2011, va desenvolupar la teoria de les intel·ligències múltiples. Segons defensa Gardner, cada persona té vuit habilitats cognoscitives diferents i interrelacionades sense que n'hi hagi cap de superior a les altres. Són les següents: lingüística, logicomatemàtica, cineticocorporal (o física), musical, naturalista (o científica), interpersonal (capacitat d'empatitzar amb els altres), intrapersonal (capacitat de comprendre's a un mateix), i espacial (alguns la consideren una subcategoria, a cavall entre la logicomatemàtica i la física).