| Il·lusions òptiques |

| |
| Qui hi ha | Actualment hi ha 10 no registrats, 0 membre(s) connectat(s).
Ets un usuari anònim. Pots registrar-te aquí | |
| Visites | Hem rebut 211290 impressions des de Agost 2009 | |
 | |
BENVINGUTS
Anna Sarsanedas Darnés, professora de filosofia a l'Educació Secundària us dóna la benvinguda. Aquest portal de filosofia internàutica té com a objectiu oferir un espai filosòfic en xarxa, on tots els usuaris puguin participar i comunicar el seu pensament de manera lliure i respectuosa. Podeu enviar notícies, articles, recomanar llibres... Per enviar articles només heu de clicar enviar Articles al mòdul d'apartats. Ho podeu fer de manera totalment anònima o com a usuari, si prèviament us heu registrat. El registre és gratuït. Tots els enviaments de notícies seran revisats i posteriorment publicats.
|
|
Llibres: Claves filosóficas para entender 'Lost' Dimecres, 24 febrer a les 20:02:18 per filosofia (45 Llegides) |
Existe un claro nexo entre la serie de televisión Perdidos
(Lost) y el mundo de la filosofía. Personajes como Rousseau,
John Locke o Hume lo dejan claro. Los seguidores de la serie, que emiten
Fox y Cuatro, intentan desgranar, en blogs y páginas web,
las intenciones que han llevado a los creadores al utilizar esos
nombres. Para intentar arrojar algo de claridad sobre una de las series
con más misterios y teorías a su alrededor se ha publicado Perdidos.
La filosofía, escrito por Simone Regazzoni y publicado por Duomo.
La obra descubre las bases filosóficas reales de esta serie
de televisión, que ha convertido a sus millones de seguidores en
filósofos aficionados y que a lo largo de seis temporadas se han
encontrado muchas veces casi tan perdidos como los habitantes de la
isla. Regazzoni explica que con su libro pretende "contaminar". "Que la
gente lo lea para entender la serie y así se acaben infectando de
filosofía", asegura.
| | (Llegir més... | 4713 octets més | ¿Comentaris? | Llibres | Puntuació 0) |
|
INVICTUS Dimecres, 24 febrer a les 19:57:42 per filosofia (44 Llegides) | mmarti77 va escriure "
La història està
plena d'exemples... Combatre la passivitat, el descontent o la
divisió dissenyant una estratègia al voltant d'un
enemic comú!.. Orientant les mirades cap a l' enemic dibuixat
i , canalitzant l'energia en aquesta direcció.. Això,
ho sabem!. S'ha fet sempre i es continua fent!.(...).
Si el fet que ens
presenta la Pel·lícula INVICTUS, no es un fet
extraordinari, per què ens emociona, fins a fer-nos plorar?.
Per què? Potser, perquè Nelson Mandela, no dissenya,
en veritat, la seva estratègia per evitar la guerra civil, al
voltant d'un enemic, sinò, al voltant d'una il·lusió.(...).
Una il·lusió més impregnada pels valors de la
convivència, que pels de l'enfrontament. La Il·lusió
de guanyar-li a l'equip de Rugbi de Nova Zelanda..(....).
De totes maneres, com
que no sé perquè ens fa plorar, com que no tinc la
resposta a la pregunta, transcric aquí, les paraula de Vicenç
Villatoto (Avui, 30/01/10): “Cal veure la pel·lícula!.
Primer, per la història que explica. Segon, per com
l'explica. Tercer per les coses que ajuda a entendre”.
"
| | (¿Comentaris? | Puntuació 0) |
|
LAÏCITAT, LAÏCISME, I FONAMENTALISME Dimecres, 24 febrer a les 19:57:12 per filosofia (20 Llegides) | Albert va escriure "A començaments de Febrer de 2010, ha estat notícia el fet de que un partit polític de l'esquerra francesa presentava una candidata a les eleccions franceses. L'essència de la notícia no és el referit anteriorment, sinó la dada de que la candidata era una musulmana (francesa, no ho oblidem), que porta habitualment vel. I és notícia, perquè provoca estranyesa que un partit polític inspirat per un ideari emancipador que fa bandera de l'Estat laic, empari uns símbols identitaris, que des del pensament laïcista tradicional s'han identificat sovint amb valors reaccionaris. Però si reflexionem amb detall sobre el gest de que una candidata jove, i d'un partit d'esquerra porti una peça de roba que té una forta càrrega simbòlica, tampoc ens ha d'estranyar. Doncs al meu entendre, una expressió de pensament i praxis emancipadors ho és el fet de que s'empari el dret que té tota persona a exhibir els símbols d'identitat (per exemple religiosa) tant en l'espai privat com públic. És més, la funció de tota acció política progressista és evitar que les diferències culturals suposin discriminació en el si d'una societat; i precisament una causa de discriminació seria que en nom del laïcisme s'adoptés una actitud intolerant envers qui exhibeixi símbols religiosos i/o identitaris en la seva manera de vestir. Perqùè laïcitat no és imposar un sistema de pensament que sacralitzi actituds uniformadores caracteritzades per una manca de referències religioses, sinó que precisament la idea de laïcitat interpel.la els poders públics a crear el marc destinat a que tota expressió cultural i religiosa es pugui desenvolupar en igualtat de condicions que les altres. Malgrat aixó, hi ha exemples històrics en que aquesta idea de laïcitat entesa com a neutralitat, ha estat substituïda per una sacralització d'actituds bel.ligerants amb la pluralitat religiosa i cultural d'una societat: És a dir, el laïcisme ha esdevingut una ideologia. Com a conclusió, serveixi el símil de que la laïcitat no ha de ser un producte més que es trobi en el mercat de les idees, sinó que ha de ser l'àrbitre regulador del mercat.
"
| | (¿Comentaris? | Puntuació 0) |
|
Llibres: Diferencias indiferentes Dilluns, 04 gener a les 14:59:07 per filosofia (80 Llegides) | FERNANDO SAVATER EL PAÍS - Cultura - 08-12-2009
Hace mucho que John Dewey apuntó una vía de regeneración para la filosofía: en lugar de dar vueltas exclusivamente a los problemas de los profesores debe interesarse por lo que inquieta a los humanos en general. Sabia receta, aunque desde luego lo propio de los filósofos no es sólo aquello de que se ocupan sino también su manera peculiar de afrontar esa ocupación. Quien quiera vislumbrarla puede ahora hacerlo sin agobios con el libro Menú degustación: la ocupación del filósofo (ed. Península), escrito por el profesor Manuel Cruz. Es el equivalente en su campo a las jornadas de puertas abiertas que hay en museos, parlamentos o medios de comunicación: una visita guiada por el taller filosófico, en la compañía inmejorable de alguien experto y a la vez dotado de un amable sentido del humor.
| | (Llegir més... | 3901 octets més | ¿Comentaris? | Llibres | Puntuació 0) |
|
Llibres: Filosofía con antenas poéticas Dilluns, 04 gener a les 14:57:18 per filosofia (66 Llegides) | Eugenio Trías reordena en dos volúmenes toda su obra ensayística
JAVIER RODRÍGUEZ MARCOS - Madrid EL PAÍS - Cultura - 26-12-2009
"Audacias metafísicas, coartadas estéticas". En El árbol de la vida (Destino, 2003), su libro de memorias, contaba Eugenio Trías que si quisiera caracterizar con una frase el conjunto de textos que empezó a escribir a mediados de los años setenta, recién vuelto de América Latina, sería ésa. "Iba a llevar a cabo", escribió, "ejercicios ensayísticos (en donde ensayo significa siempre, tiento, aventura, experimento) con el fin de ir gestando, con prudencia pero sin temor, una construcción ontológica o metafísica. Por debajo del estilo ensayístico se iría abriendo paso cierta voluntad de tratado". Si el ensayo era la coartada estilística, reconocía, la envoltura "estética" era la coartada temática.
| | (Llegir més... | 5077 octets més | ¿Comentaris? | Llibres | Puntuació 0) |
|
Opinió: Bioètica i llei: diàleg racional i obert Dilluns, 04 gener a les 14:54:31 per filosofia (82 Llegides) | Marc Antoni Broggi Trias / President del Comitè de Bioètica de Catalunya
L'ètica implica, més enllà de tot moralisme, una reflexió sobre els valors que sustenten les nostres accions. En una societat plural els valors ja no són indiscutibles: han de ser discutits i, sobretot, prioritzats. És el que proposa la bioètica en el seu àmbit, i la ponderació que això implica la fa amb un diàleg racional, obert i operatiu. Racional, en el sentit d'aportar raons intel·lectuals i també emocionals, i no tan sols prejudicis. Per ser creïble, ha de ser obert i plural, agrupant postures ideològiques disposades a dialogar, i incorporant mirades diferents: ciència, filosofia, dret. I també ha de ser operatiu: tenir en compte principis en què fonamentar les decisions i, alhora, sospesar les conseqüències que se'n poden derivar.
| | (Llegir més... | 3082 octets més | ¿Comentaris? | Opinió | Puntuació 0) |
|
Llibres: Un libro pone la filosofía al servicio del entretenimiento Dilluns, 04 gener a les 14:53:14 per filosofia (96 Llegides) | 1. • El éxito de 'Filosofía para bufones' lleva a Pedro González Calero a una segunda parte 2. • "Argumentar con rigor está en la naturaleza humana", afirma el escritor
El Periódico:15/11/2008
MERCEDES JANSA MADRID
Cuando escribió Filosofía para bufones en la primavera del 2007, Pedro González Calero (Madrid, 1962) lo hizo como un ejercicio de distracción y vehículo para que sus alumnos de bachillerato encontraran atractiva la filosofía. El éxito le sorprendió --ha vendido los primeros 25.000 ejemplares y va por la segunda edición--, comenzó una nueva entrega, La sonrisa de Voltaire (Editorial Ariel), que ya está en las librerías, pero sus alumnos siguen pasando de pensamientos profundos.
La intención de este profesor de Filosofía, que ha sido además barrendero y documentalista y que se reincorpora a su plaza de enseñante cuando no tiene un duro en el bolsillo, es divertir al mismo tiempo que instruir. Buceando, como hizo para su primer libro, en los ensayos que abarcan desde la filosofía griega a la del siglo XX pasando por todas las escuelas de pensamiento, González Calero busca "dar satisfacción a los que se hacen preguntas" sin grandes pretensiones.
| | (Llegir més... | 3811 octets més | ¿Comentaris? | Llibres | Puntuació 0) |
|
Jornades: Dignidad humana y ética de las prácticas sanitarias Dissabte, 05 desembre a les 21:14:31 per filosofia (133 Llegides) |
Jornada sobre "Dignidad humana y ética de las prácticas sanitarias"
El Grupo de Investigación Bioética: Dignidad
humana, los estadios de la vida y el respeto amb la col·laboració del
Ministerio de Ciencia e Innovación presenta una jornada sobre "Dignidad
humana y ética de las prácticas sanitarias".
DIA: 14 de desembre
HORA: 9:30 - 19:30
LLOC: Seminari de Filosofia (Facultat de Filosofia)
C/Montalegre, 6, 4t pis
L'accés és lliure i gratuït.
S'expedeix un certificat d'assistència.
Informació: mpiperberg@ub.edu
Cartell
| | (¿Comentaris? | Jornades | Puntuació 0) |
|
Biografies: Claude Lévi-Strauss Divendres, 06 novembre a les 22:19:52 per filosofia (117 Llegides) |  Claude Lévi-Strauss, el padre de la antropología moderna, fallece a los 100 años ELIANNE ROS PARÍS
El
próximo 28 de noviembre habría cumplido 101 años. El antropólogo Claude
Levi-Strauss, padre del estructuralismo, falleció en París –ayer
trascendió su muerte el pasado fin de semana– dejando tras de sí una
vida dedicada innovar el pensamiento y a cambiar la mirada de la
sociedad occidental hacia las llamadas culturas «primitivas» o
«salvajes».
Levi-Strauss desapareció con la discreción que le
caracterizaba, en silencio, sin grandes funerales ni despedidas
multitudinarias. Su muerte sorprendió a todos cuando ya se habían
celebrado sus exequias en la intimidad familiar. El último gesto
humildad de una gran personalidad en el plano intelectual y humano.
| | (Llegir més... | 3565 octets més | ¿Comentaris? | Biografies | Puntuació 0) |
|
Opinió: Artículo de Salvador Giner: 'El final de una era' Divendres, 06 novembre a les 22:17:44 per filosofia (145 Llegides) |  La desaparición de Claude Lévi-Strauss cierra la era de la antropología clásica, que se extiende desde los tiempos de Bronislaw Malinowski hasta
hoy. Cultivador de una etnología y de una antropología cultural
estrechamente vinculadas a la sociología, la aportación de Lévi-Strauss ha sido decisiva al
introducir un sistema de interpretación de los lenguajes de los pueblos
llamados primitivos basado en oposiciones binarias. Con motivo de la
concesión, en el 2005, del Premi Internacional Catalunya en la Academia
Francesa, Lévi-Strauss reconoció su enorme deuda a la lógica y a la ciencia de Ramon Llull por su forma de incorporar este lenguaje en el estudio de las sociedades arcaicas y en estado supuestamente salvaje.
Autor de un best-seller antropológico, Tristes trópicos –el diario de un investigador de Brasil, armado solo con un lápiz y un bloc–, Lévi-Strauss, profundamente
preocupado por la destrucción amazónica mucho antes de que el mundo se
diera cuenta del desastre, también ha atraído la atención de un público
sensibilizado por lo que sucede con la naturaleza y el ambiente. Sus trabajos técnicos y científicos requieren gran disciplina y conocimiento profesional, pero Tristes trópicos
ha sido un hito importantísimo en el arte de ponernos al alcance la
empresa intelectual y humana de la ciencia social. No existe ningún
Nobel para la etnología, la sociología, la ciencia política y la
antropología social. Tal vez no haga falta lamentarlo, si uno piensa en
algunos premiados en otras disciplinas, la economía incluida. Si
hubiera existido, el candidato más obvio hubiera sido siempre, Claude Lévi-Strauss.
Publicat a El Periódico 4/11/09
| | (¿Comentaris? | Opinió | Puntuació 0) |
|
| |
| Calendari |
| dm |
dc |
dj |
dv |
ds |
di |
dl |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | | 29 | 30 | 31 | |
|
|
|
| |
| Entrar | | ¿Encara no tens un compte? Pots crear-te una. Com a usuari registrat podràs accedir a seccions determinades restringides, i rebre missatges personalitzats. | |
|