A començaments de Febrer de 2010, ha estat notícia el fet de que un partit polític de l'esquerra francesa presentava una candidata a les eleccions franceses.
L'essència de la notícia no és el referit anteriorment, sinó la dada de que la candidata era una musulmana (francesa, no ho oblidem), que porta habitualment vel.
I és notícia, perquè provoca estranyesa que un partit polític inspirat per un ideari emancipador que fa bandera de l'Estat laic, empari uns símbols identitaris, que des del pensament laïcista tradicional s'han identificat sovint amb valors reaccionaris.
Però si reflexionem amb detall sobre el gest de que una candidata jove, i d'un partit d'esquerra porti una peça de roba que té una forta càrrega simbòlica, tampoc ens ha d'estranyar. Doncs al meu entendre, una expressió de pensament i praxis emancipadors ho és el fet de que s'empari el dret que té tota persona a exhibir els símbols d'identitat (per exemple religiosa) tant en l'espai privat com públic. És més, la funció de tota acció política progressista és evitar que les diferències culturals suposin discriminació en el si d'una societat; i precisament una causa de discriminació seria que en nom del laïcisme s'adoptés una actitud intolerant envers qui exhibeixi símbols religiosos i/o identitaris en la seva manera de vestir.
Perqùè laïcitat no és imposar un sistema de pensament que sacralitzi actituds uniformadores caracteritzades per una manca de referències religioses, sinó que precisament la idea de laïcitat interpel.la els poders públics a crear el marc destinat a que tota expressió cultural i religiosa es pugui desenvolupar en igualtat de condicions que les altres.
Malgrat aixó, hi ha exemples històrics en que aquesta idea de laïcitat entesa com a neutralitat, ha estat substituïda per una sacralització d'actituds bel.ligerants amb la pluralitat religiosa i cultural d'una societat: És a dir, el laïcisme ha esdevingut una ideologia.
Com a conclusió, serveixi el símil de que la laïcitat no ha de ser un producte més que es trobi en el mercat de les idees, sinó que ha de ser l'àrbitre regulador del mercat.